Manual de conversa

ca Al taxi   »   ur ‫ٹیکسی میں‬

38 [trenta-vuit]

Al taxi

Al taxi

‫38 [اڑتیس]‬

artees

‫ٹیکسی میں‬

[taxy mein]

Tria com vols veure la traducció:   
català urdú Engegar Més
Si us plau, em pot trucar un taxi? ‫--کس- -و -ل---ی-‬ ‫_____ ک_ ب__ د___ ‫-ی-س- ک- ب-ا د-ں- ------------------ ‫ٹیکسی کو بلا دیں‬ 0
taxy-k- ----- --n t___ k_ b____ d__ t-x- k- b-l-a d-n ----------------- taxy ko bulaa den
Quant costa fins a l’estació de tren? ‫اسٹی-ن تک -ا-ک--یہ-ک--- -و---؟‬ ‫______ ت_ ک_ ک____ ک___ ہ_ گ___ ‫-س-ی-ن ت- ک- ک-ا-ہ ک-ن- ہ- گ-؟- -------------------------------- ‫اسٹیشن تک کا کرایہ کتنا ہو گا؟‬ 0
st---on --k -- ------ ki-n- h--ga? s______ t__ k_ k_____ k____ h_ g__ s-a-i-n t-k k- k-r-y- k-t-a h- g-? ---------------------------------- station tak ka kiraya kitna ho ga?
Quant costa fins a l’aeroport? ‫-ئ---ر- -- کا-ک-ای----نا ہو-ا؟‬ ‫_______ ت_ ک_ ک____ ک___ ہ_____ ‫-ئ-پ-ر- ت- ک- ک-ا-ہ ک-ن- ہ-گ-؟- -------------------------------- ‫ائرپورٹ تک کا کرایہ کتنا ہوگا؟‬ 0
airp--- ta- ka---r--- ki--a ---a? a______ t__ k_ k_____ k____ h____ a-r-o-t t-k k- k-r-y- k-t-a h-g-? --------------------------------- airport tak ka kiraya kitna hoga?
Tot dret, si us plau. ‫--دھ------‬ ‫_____ چ____ ‫-ی-ھ- چ-ی-‬ ------------ ‫سیدھے چلیے‬ 0
s----a- ch-l--e s______ c______ s-e-h-y c-a-i-e --------------- seedhay chaliye
A la dreta, si us plau. ‫-ہا---ا------ ---ں‬ ‫____ د____ م_ ج____ ‫-ہ-ں د-ئ-ں م- ج-ی-‬ -------------------- ‫یہاں دائیں مڑ جایں‬ 0
yahan-se---a- -aa-- --r mu-r y____ s______ h____ p__ m___ y-h-n s-e-h-y h-a-h p-r m-r- ---------------------------- yahan seedhay haath par murr
Prengui la primera a l’esquerra a la cantonada, si us plau. ‫وہ---کونے--ر ب-----ط-ف‬ ‫____ ک___ پ_ ب____ ط___ ‫-ہ-ں ک-ن- پ- ب-ئ-ں ط-ف- ------------------------ ‫وہاں کونے پر بائیں طرف‬ 0
w-ha- --na---a- -l--- -a-t--k--ta--f w____ k____ p__ u____ h____ k_ t____ w-h-n k-n-y p-r u-t-y h-a-h k- t-r-f ------------------------------------ wahan konay par ultay haath ki taraf
Tinc pressa. ‫م--ے--لد---ے‬ ‫____ ج___ ہ__ ‫-ج-ے ج-د- ہ-‬ -------------- ‫مجھے جلدی ہے‬ 0
m--he--a-di hai m____ j____ h__ m-j-e j-l-i h-i --------------- mujhe jaldi hai
Tinc temps. ‫م-رے -ا- و-ت --‬ ‫____ پ__ و__ ہ__ ‫-ی-ے پ-س و-ت ہ-‬ ----------------- ‫میرے پاس وقت ہے‬ 0
m-re -aas-wa-t-h-i m___ p___ w___ h__ m-r- p-a- w-q- h-i ------------------ mere paas waqt hai
Vagi més a poc a poc, si us plau. ‫آ-ستہ چ-----‬ ‫_____ چ______ ‫-ہ-ت- چ-ا-ی-‬ -------------- ‫آہستہ چلائیے‬ 0
aahist---ch--y-e a_______ c______ a-h-s-a- c-l-y-e ---------------- aahistaa chlayie
Aturi’s aquí, si us plau. ‫ی--ں -وک --ج--‬ ‫____ ر__ د_____ ‫-ہ-ں ر-ک د-ج-ے- ---------------- ‫یہاں روک دیجیے‬ 0
ya-an--o- d-g-ye y____ r__ d_____ y-h-n r-k d-g-y- ---------------- yahan rok degiye
Esperi un moment, si us plau. ‫-ھ-ڑی --ر ان-ظار کیجی-‬ ‫_____ د__ ا_____ ک_____ ‫-ھ-ڑ- د-ر ا-ت-ا- ک-ج-ے- ------------------------ ‫تھوڑی دیر انتظار کیجیے‬ 0
th------r-i-t-a-r---ijiye t____ d__ i______ k______ t-o-i d-r i-t-a-r k-i-i-e ------------------------- thori der intzaar kiijiye
Ja torno de seguida. ‫م-ں -ب----اپس --- ہ--‬ ‫___ ا___ و___ آ__ ہ___ ‫-ی- ا-ھ- و-پ- آ-ا ہ-ں- ----------------------- ‫میں ابھی واپس آتا ہوں‬ 0
me-- fo---aat--hon m___ f___ a___ h__ m-i- f-r- a-t- h-n ------------------ mein for" aata hon
Doni’m un rebut, si us plau. ‫--ھ---یک-ر-ی--دیجی-‬ ‫____ ا__ ر___ د_____ ‫-ج-ے ا-ک ر-ی- د-ج-ے- --------------------- ‫مجھے ایک رسید دیجیے‬ 0
muj-e--ik-rase----e-i-e m____ a__ r_____ d_____ m-j-e a-k r-s-e- d-g-y- ----------------------- mujhe aik raseed degiye
No tinc canvi. ‫-ی-ے-پ-س--ھّلے -ی-ے نہی- --ں‬ ‫____ پ__ ک___ پ___ ن___ ہ___ ‫-ی-ے پ-س ک-ّ-ے پ-س- ن-ی- ہ-ں- ------------------------------ ‫میرے پاس کھّلے پیسے نہیں ہیں‬ 0
m-re -a-- -h-tt- ---s----a-- --in m___ p___ c_____ p_____ n___ h___ m-r- p-a- c-u-t- p-i-a- n-h- h-i- --------------------------------- mere paas chutte paisay nahi hain
Va bé, guardi el canvi. ‫ٹ-یک ہے، ب-قی -پ رکھی-‬ ‫____ ہ__ ب___ آ_ ر_____ ‫-ھ-ک ہ-، ب-ق- آ- ر-ھ-ے- ------------------------ ‫ٹھیک ہے، باقی آپ رکھیے‬ 0
t-e-k --i, b--- -ap rakh-ye t____ h___ b___ a__ r______ t-e-k h-i- b-q- a-p r-k-i-e --------------------------- theek hai, baqi aap rakhiye
Porti’m a aquesta adreça. ‫-جھ- ---پ-ے--ر-پ-ن-- -یں‬ ‫____ ا_ پ__ پ_ پ____ د___ ‫-ج-ے ا- پ-ے پ- پ-ن-ا د-ں- -------------------------- ‫مجھے اس پتے پر پہنچا دیں‬ 0
m---e -- p----y -ar p-uncha --n m____ i_ p_____ p__ p______ d__ m-j-e i- p-t-a- p-r p-u-c-a d-n ------------------------------- mujhe is pattay par pouncha den
Porti’m a aquest hotel. ‫-ج-ے م-رے ہو-- ------ن-ا دیں‬ ‫____ م___ ہ___ م__ پ____ د___ ‫-ج-ے م-ر- ہ-ٹ- م-ں پ-ن-ا د-ں- ------------------------------ ‫مجھے میرے ہوٹل میں پہنچا دیں‬ 0
mujhe -er- hot-l --in -o---h- -en m____ m___ h____ m___ p______ d__ m-j-e m-r- h-t-l m-i- p-u-c-a d-n --------------------------------- mujhe mere hotel mein pouncha den
Porti’m a la platja. ‫مجھ- سم--ر--ے-کن-ر- پ-ن---دیں‬ ‫____ س____ ک_ ک____ پ____ د___ ‫-ج-ے س-ن-ر ک- ک-ا-ے پ-ن-ا د-ں- ------------------------------- ‫مجھے سمندر کے کنارے پہنچا دیں‬ 0
m--he sam----r ke------- p-u--ha --n m____ s_______ k_ k_____ p______ d__ m-j-e s-m-n-a- k- k-n-r- p-u-c-a d-n ------------------------------------ mujhe samandar ke kinare pouncha den

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + urdú (1-100) MP3 urdú (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Genis lingüístics

La major part de les persones s'alegren si aconsegueixen parlar una llengua que no és la seva. Però en el món hi ha persones que dominen més de 70 llengües. Persones que parlen amb fluïdesa i escriuen correctament en totes aquestes llengües. Els podríem anomenar hiperpolíglotes. El fenomen del poliglotisme es coneix des de fa segles. Hi ha múltiples informes i relats sobre persones amb un talent semblant. D'on els ve aquesta capacitat, però, no s'ha pogut establir fins ara amb exactitud. En l'àmbit científic coexisteixen diverses teories. Alguns pensen que el cervell dels poliglots té una estructura diferent. Aquesta diferència es pot detectar especialment a l'àrea de Broca. En aquesta zona cerebral té lloc la producció de la parla. En el cas dels poliglots, el teixit cel·lular d'aquesta zona és diferent. És possible que aquesta sigui la raó de la seva major capacitat a l'hora de processar la informació. Ara bé, encara falten estudis que puguin confirmar aquesta teoria. Potser el més important en l'aprenentatge de llengües sigui només una motivació especial. Els nens aprenen d'altres nens una llengua estrangera amb una velocitat sorprenent. Això passa perquè volen integrar-se al joc. Volen formar part del grup i comunicar-se amb la resta. L'èxit del seu aprenentatge depèn, llavors, del seu desig d'integració. Una altra teoria diu que la massa cerebral augmenta amb l'aprenentatge. Per això, com més aprenem, més fàcil es torna el propi procés d'aprenentatge. D'altra banda, és clar que els idiomes semblants s'aprenen amb més facilitat. Si un parla danès, segurament podrà aprendre suec o noruec amb rapidesa. Encara hi ha moltes preguntes sense resposta. El que és segur, però, és que la intel·ligència no és el més rellevant. Hi ha persones que, sense ser massa intel·ligents, parlen molts idiomes. I, a més, fins i tot els genis lingüístics necessiten molta disciplina. La qual cosa no deixa de ser un petit consol, oi?
Sabia vostè que?
El rus és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors russos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del rus. A més, als russos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El rus és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al rus en un dels idiomes és parlats d’Europa, i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica russa està estructurada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el rus és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres russes en el seu idiome original?