Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   ha A cikin gidan abinci 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 (talatin da biyu)

A cikin gidan abinci 4

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. D-ya soya d--k--chu-. D___ s___ d_ k_______ D-y- s-y- d- k-t-h-p- --------------------- Daya soya da ketchup. 0
I dues amb maionesa. Ku-- s----iyu --r- -a m-yo--ais-. K___ s__ b___ t___ d_ m__________ K-m- s-u b-y- t-r- d- m-y-n-a-s-. --------------------------------- Kuma sau biyu tare da mayonnaise. 0
I tres salsitxes torrades amb mostassa. Da---i-an-al--e-gud--u-u ta-- da---star-. D_ t_____ a____ g___ u__ t___ d_ m_______ D- t-i-a- a-a-e g-d- u-u t-r- d- m-s-a-d- ----------------------------------------- Da tsiran alade guda uku tare da mustard. 0
Quines verdures teniu? Wa-- ----- -a-bu -uk- -- su? W___ k____ l____ k___ d_ s__ W-n- k-y-n l-m-u k-k- d- s-? ---------------------------- Wane kayan lambu kuke da su? 0
Que teniu mongetes / fesols? K----d- ---e? K___ d_ w____ K-n- d- w-k-? ------------- Kuna da wake? 0
Que teniu coliflor? Ku-a--a -ari- -a----? K___ d_ f____ k______ K-n- d- f-r-n k-b-j-? --------------------- Kuna da farin kabeji? 0
M’agrada el blat de moro. I----on ci- masa-a I__ s__ c__ m_____ I-a s-n c-n m-s-r- ------------------ Ina son cin masara 0
M’agrada el cogombre. I----o- ci- cu--mb--s I__ s__ c__ c________ I-a s-n c-n c-c-m-e-s --------------------- Ina son cin cucumbers 0
M’agraden els tomàquets. In--so- -i- tu-atir I__ s__ c__ t______ I-a s-n c-n t-m-t-r ------------------- Ina son cin tumatir 0
També li agrada el porro? K--a-ku-a-s-n-------ken? K___ k___ s__ c__ l_____ K-n- k-m- s-n c-n l-k-n- ------------------------ Kuna kuma son cin leken? 0
També li agrada la xucrut? Sh-n k-n- --- c-- ---er-ra-t-k--a? S___ k___ s__ c__ s_________ k____ S-i- k-n- s-n c-n s-u-r-r-u- k-m-? ---------------------------------- Shin kuna son cin sauerkraut kuma? 0
També li agraden les llentilles? S-in k--- --- --n ----il? S___ k___ s__ c__ l______ S-i- k-n- s-n c-n l-n-i-? ------------------------- Shin kuna son cin lentil? 0
També t’agraden les pastanagues? S----kun- -o- kar-- k---? S___ k___ s__ k____ k____ S-i- k-n- s-n k-r-s k-m-? ------------------------- Shin kuna son karas kuma? 0
També t’agrada el bròquil? S--- ku-a-son-ci--br---oli---m-? S___ k___ s__ c__ b_______ k____ S-i- k-n- s-n c-n b-o-c-l- k-m-? -------------------------------- Shin kuna son cin broccoli kuma? 0
També t’agrada el pebrot? Ku-a--u-a-s------ko--? K___ k___ s__ b_______ K-n- k-m- s-n b-r-o-o- ---------------------- Kuna kuma son barkono? 0
No m’agrada la ceba. Ba--- so- a---s-. B_ n_ s__ a______ B- n- s-n a-b-s-. ----------------- Ba na son albasa. 0
No m’agraden les olives. B- na-s-----it-n B_ n_ s__ z_____ B- n- s-n z-i-u- ---------------- Ba na son zaitun 0
No m’agraden els bolets. Ba-n- so---amomi--ka-a. B_ n_ s__ n______ k____ B- n- s-n n-m-m-n k-z-. ----------------------- Ba na son namomin kaza. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!