Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   ha yanayi da yanayi

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [goma sha shida]

yanayi da yanayi

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: W-ɗ-n-a--su -e --na-i: W_______ s_ n_ y______ W-ɗ-n-a- s- n- y-n-y-: ---------------------- Waɗannan su ne yanayi: 0
La primavera, l’estiu, bazara,-ba--r-, b______ b______ b-z-r-, b-z-r-, --------------- bazara, bazara, 0
la tardor i l’hivern. ka-a d--da--na. k___ d_ d______ k-k- d- d-m-n-. --------------- kaka da damina. 0
L’estiu és calorós. L--a-i- za-i -a-a-d- z-fi. L______ z___ y___ d_ z____ L-k-c-n z-f- y-n- d- z-f-. -------------------------- Lokacin zafi yana da zafi. 0
A l’estiu, fa sol. R-n---a-hask--a-- -----a--n-r-ni. R___ n_ h________ a l______ r____ R-n- n- h-s-a-a-a a l-k-c-n r-n-. --------------------------------- Rana na haskakawa a lokacin rani. 0
A l’estiu, ens agrada passejar. A-lokacin-r-----------n-taf-ya yaw-. A l______ r___ m___ s__ t_____ y____ A l-k-c-n r-n- m-n- s-n t-f-y- y-w-. ------------------------------------ A lokacin rani muna son tafiya yawo. 0
L’hivern és fred. Da-in--ya-i-san-i. D_____ y___ s_____ D-m-n- y-y- s-n-i- ------------------ Damina yayi sanyi. 0
A l’hivern neva o plou. A--ik-n huntu-- -usa--ƙa-ƙara-ce--o-r---n-sama. A c____ h______ d____ ƙ______ c_ k_ r____ s____ A c-k-n h-n-u-u d-s-r ƙ-n-a-a c- k- r-w-n s-m-. ----------------------------------------------- A cikin hunturu dusar ƙanƙara ce ko ruwan sama. 0
A l’hivern, ens encanta estar a casa. A---ki---untu---m-na -o--z-ma-a---da. A c____ h______ m___ s__ z___ a g____ A c-k-n h-n-u-u m-n- s-n z-m- a g-d-. ------------------------------------- A cikin hunturu muna son zama a gida. 0
Fa fred. Yay--sa---. Y___ s_____ Y-y- s-n-i- ----------- Yayi sanyi. 0
Plou. An- --wa. A__ r____ A-a r-w-. --------- Ana ruwa. 0
Fa vent. A-a-----. A__ i____ A-a i-k-. --------- Ana iska. 0
Fa calor. Ya-a-da--umi. Y___ d_ d____ Y-n- d- d-m-. ------------- Yana da dumi. 0
Fa sol. A--ai -ana. A____ r____ A-w-i r-n-. ----------- Akwai rana. 0
Fa un bon dia. Ya-yi--ili-a. Y_ y_ k______ Y- y- k-l-y-. ------------- Ya yi kiliya. 0
Quin temps fa avui? Y-y--y--a--- y---ne? Y___ y______ y__ n__ Y-y- y-n-y-n y-u n-? -------------------- Yaya yanayin yau ne? 0
Avui fa fred. Ya-i--any--y-u. Y___ s____ y___ Y-y- s-n-i y-u- --------------- Yayi sanyi yau. 0
Avui fa calor. Y--a da-d-m- -a-. Y___ d_ d___ y___ Y-n- d- d-m- y-u- ----------------- Yana da dumi yau. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!