Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   hu A vendéglőben 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 [harminckettö]

A vendéglőben 4

Tria com vols veure la traducció:   
català hongarès Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. Eg------ hasá--u-go---- -e-ch---a-. E__ a___ h_____________ k__________ E-y a-a- h-s-b-u-g-n-á- k-t-h-p-a-. ----------------------------------- Egy adag hasábburgonyát ketchuppal. 0
I dues amb maionesa. É- k---a-ago--m-jo----e-. É_ k__ a_____ m__________ É- k-t a-a-o- m-j-n-z-e-. ------------------------- És két adagot majonézzel. 0
I tres salsitxes torrades amb mostassa. É- -árom-ada- s--- k-l-ász- m--tá--al. É_ h____ a___ s___ k_______ m_________ É- h-r-m a-a- s-l- k-l-á-z- m-s-á-r-l- -------------------------------------- És három adag sült kolbászt mustárral. 0
Quines verdures teniu? Mi--------ds--- -a-? M_____ z_______ v___ M-l-e- z-l-s-g- v-n- -------------------- Milyen zöldsége van? 0
Que teniu mongetes / fesols? V-n-b-bj-k? V__ b______ V-n b-b-u-? ----------- Van babjuk? 0
Que teniu coliflor? V-n --r--ol-uk? V__ k__________ V-n k-r-i-l-u-? --------------- Van karfioljuk? 0
M’agrada el blat de moro. S---esen ---e---------á-. S_______ e____ k_________ S-í-e-e- e-z-m k-k-r-c-t- ------------------------- Szívesen eszem kukoricát. 0
M’agrada el cogombre. S--ve--- esze----o---t. S_______ e____ u_______ S-í-e-e- e-z-m u-o-k-t- ----------------------- Szívesen eszem uborkát. 0
M’agraden els tomàquets. S-íve-en--s---------ic-omo-. S_______ e____ p____________ S-í-e-e- e-z-m p-r-d-c-o-o-. ---------------------------- Szívesen eszem paradicsomot. 0
També li agrada el porro? E-zi--ö----íve--n-----m-----? E____ ö_ s_______ h______ i__ E-z-k ö- s-í-e-e- h-g-m-t i-? ----------------------------- Eszik ön szívesen hagymát is? 0
També li agrada la xucrut? Es-i---n---íve--n-sava--ú-á--szt----s? E____ ö_ s_______ s_______________ i__ E-z-k ö- s-í-e-e- s-v-n-ú-á-o-z-á- i-? -------------------------------------- Eszik ön szívesen savanyúkáposztát is? 0
També li agraden les llentilles? Eszik ön s-ív-s-n-lencs-- -s? E____ ö_ s_______ l______ i__ E-z-k ö- s-í-e-e- l-n-s-t i-? ----------------------------- Eszik ön szívesen lencsét is? 0
També t’agraden les pastanagues? Eszel--zí---en -árgar-p-----? E____ s_______ s_________ i__ E-z-l s-í-e-e- s-r-a-é-á- i-? ----------------------------- Eszel szívesen sárgarépát is? 0
També t’agrada el bròquil? E-zel----ve-en---o--o-i- i-? E____ s_______ b________ i__ E-z-l s-í-e-e- b-o-k-l-t i-? ---------------------------- Eszel szívesen brokkolit is? 0
També t’agrada el pebrot? Esze--s--v-s-- pa---ká- -s? E____ s_______ p_______ i__ E-z-l s-í-e-e- p-p-i-á- i-? --------------------------- Eszel szívesen paprikát is? 0
No m’agrada la ceba. Nem-sz--e--m---h--ym-t. N__ s_______ a h_______ N-m s-e-e-e- a h-g-m-t- ----------------------- Nem szeretem a hagymát. 0
No m’agraden les olives. Nem ---r-t-m az--l------yó-. N__ s_______ a_ o___________ N-m s-e-e-e- a- o-i-a-o-y-t- ---------------------------- Nem szeretem az olivabogyót. 0
No m’agraden els bolets. Ne--s-eretem a-gom-át. N__ s_______ a g______ N-m s-e-e-e- a g-m-á-. ---------------------- Nem szeretem a gombát. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hongarès (1-100) MP3 hongarès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!