Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   ha bukatar wani abu

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [sabain da biyu]

bukatar wani abu

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
haver de ya --mm-ta y_ k______ y- k-m-a-a ---------- ya kammata 0
Haig d’enviar una carta. D----ne----ai-- wa-i---. D___ n_ i_ a___ w_______ D-l- n- i- a-k- w-s-k-r- ------------------------ Dole ne in aika wasikar. 0
Haig de pagar l’hotel. Do----e i- biy- --al D___ n_ i_ b___ o___ D-l- n- i- b-y- o-a- -------------------- Dole ne in biya otal 0
T’has de llevar d’hora. K-n- b-ƙat-- t-sh---a -ur-. K___ b______ t____ d_ w____ K-n- b-ƙ-t-r t-s-i d- w-r-. --------------------------- Kuna buƙatar tashi da wuri. 0
Has de treballar molt. D-l--ne--- ---a-ki -a-y-wa. D___ n_ k_ y_ a___ d_ y____ D-l- n- k- y- a-k- d- y-w-. --------------------------- Dole ne ku yi aiki da yawa. 0
Has d’arribar a temps. D--- n- -u ka-a-c---k-n -o-a-i. D___ n_ k_ k______ a___ l______ D-l- n- k- k-s-n-e a-a- l-k-c-. ------------------------------- Dole ne ku kasance akan lokaci. 0
(Ell) ha de posar benzina. Do-e ne -a-ci--. D___ n_ y_ c____ D-l- n- y- c-k-. ---------------- Dole ne ya cika. 0
(Ell) ha de reparar el cotxe. Do-e -e-y---yara mot--. D___ n_ y_ g____ m_____ D-l- n- y- g-a-a m-t-r- ----------------------- Dole ne ya gyara motar. 0
(Ell) ha de rentar el cotxe. D-l--y- --n-- m-t--. D___ y_ w____ m_____ D-l- y- w-n-e m-t-r- -------------------- Dole ya wanke motar. 0
(Ella) ha de fer compres. D--e t- ------iyayy-. D___ t_ t___ s_______ D-l- t- t-f- s-y-y-a- --------------------- Dole ta tafi siyayya. 0
(Ella) ha de netejar l’apartament. Do-e -a -hare--id--. D___ t_ s____ g_____ D-l- t- s-a-e g-d-n- -------------------- Dole ta share gidan. 0
(Ella) ha de rentar la roba. Dole t--yi-----i. D___ t_ y_ w_____ D-l- t- y- w-n-i- ----------------- Dole ta yi wanki. 0
Hem d’anar de seguida a l’escola. Dole-ne--u tafi -akar------a---a----. D___ n_ m_ t___ m________ n__ d_ n___ D-l- n- m- t-f- m-k-r-n-a n-n d- n-n- ------------------------------------- Dole ne mu tafi makaranta nan da nan. 0
Hem d’anar de seguida a treballar. D-l--ne -u -- a-ki nan--- n-n. D___ n_ m_ j_ a___ n__ d_ n___ D-l- n- m- j- a-k- n-n d- n-n- ------------------------------ Dole ne mu je aiki nan da nan. 0
Hem d’anar de seguida al metge. D--- -e-mu-je -urin----------n-d- ---. D___ n_ m_ j_ w____ l_____ n__ d_ n___ D-l- n- m- j- w-r-n l-k-t- n-n d- n-n- -------------------------------------- Dole ne mu je wurin likita nan da nan. 0
Heu d’esperar l’autobús. D-le -e ku ---- b--. D___ n_ k_ j___ b___ D-l- n- k- j-r- b-s- -------------------- Dole ne ku jira bas. 0
Heu d’esperar el tren. D--e n- ku---ra ji-g-n. D___ n_ k_ j___ j______ D-l- n- k- j-r- j-r-i-. ----------------------- Dole ne ku jira jirgin. 0
Heu d’esperar el taxi. D-l---- -- ji-- t----. D___ n_ k_ j___ t_____ D-l- n- k- j-r- t-k-i- ---------------------- Dole ne ku jira taksi. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...