Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   ha haduwar 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [tasain da hudu]

haduwar 1

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. J--a ---a- ---- y- t-a--. J___ r____ s___ y_ t_____ J-r- r-w-n s-m- y- t-a-a- ------------------------- Jira ruwan sama ya tsaya. 0
Espera fins que (jo) acabi. J--a ha---ai-n----ma J___ h__ s__ n_ g___ J-r- h-r s-i n- g-m- -------------------- Jira har sai na gama 0
Espera fins que (ell) torni. Ku j--a--hi -- da-o. K_ j___ s__ y_ d____ K- j-r- s-i y- d-w-. -------------------- Ku jira shi ya dawo. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. I-a----a- --------y---ush-. I__ j____ g______ y_ b_____ I-a j-r-n g-s-i-a y- b-s-e- --------------------------- Ina jiran gashina ya bushe. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. Za- -i-a--i--ɗ---ya ƙa-e. Z__ j___ f__ ɗ__ y_ ƙ____ Z-n j-r- f-m ɗ-n y- ƙ-r-. ------------------------- Zan jira fim ɗin ya ƙare. 0
Espero que es posi verd el semàfor. I-a-j-r---a--sa- ha---n-zirg---i--a-y--z--a-ko--. I__ j___ h__ s__ h_____ z__________ y_ z___ k____ I-a j-r- h-r s-i h-s-e- z-r-a-z-r-a y- z-m- k-r-. ------------------------------------------------- Ina jira har sai hasken zirga-zirga ya zama kore. 0
Quan te’n vas de vacances? Y-us----ak---afi --t-? Y_____ z___ t___ h____ Y-u-h- z-k- t-f- h-t-? ---------------------- Yaushe zaku tafi hutu? 0
Abans de les vacances d’estiu? K--i- lo--c---b-z-r-? K____ l______ b______ K-f-n l-k-c-n b-z-r-? --------------------- Kafin lokacin bazara? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. H-ka --- tun--a--n lo-acin----un---zara -- ----. H___ n__ t__ k____ l______ h____ b_____ y_ f____ H-k- n-, t-n k-f-n l-k-c-n h-t-n b-z-r- y- f-r-. ------------------------------------------------ Haka ne, tun kafin lokacin hutun bazara ya fara. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. Gyar- -u--n k-fi- -okacin-hun---u-ya fa-a. G____ r____ k____ l______ h______ y_ f____ G-a-a r-f-n k-f-n l-k-c-n h-n-u-u y- f-r-. ------------------------------------------ Gyara rufin kafin lokacin hunturu ya fara. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. Wan-- ---nu-a-k--kaf-- ku---una-a --bu---. W____ h_________ k____ k_ z____ a t_______ W-n-e h-n-u-a-k- k-f-n k- z-u-a a t-b-r-n- ------------------------------------------ Wanke hannuwanku kafin ku zauna a teburin. 0
Tanca la finestra abans de sortir. Ru-e-taga-kaf------f-----aj-. R___ t___ k____ k_ f___ w____ R-f- t-g- k-f-n k- f-t- w-j-. ----------------------------- Rufe taga kafin ka fita waje. 0
Quan véns a casa? Ya-sh--zak- --wo-gid-? Y_____ z___ d___ g____ Y-u-h- z-k- d-w- g-d-? ---------------------- Yaushe zaku dawo gida? 0
Després de la classe? B-y-n -aras-? B____ d______ B-y-n d-r-s-? ------------- Bayan darasi? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Eh---ay-n-an ga-----ratu-. E__ b____ a_ g___ k_______ E-, b-y-n a- g-m- k-r-t-n- -------------------------- Eh, bayan an gama karatun. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. B-ya- -a--i-ha--ar-,--a da-na ----. B____ y_ y_ h_______ y_ d____ a____ B-y-n y- y- h-t-a-i- y- d-i-a a-k-. ----------------------------------- Bayan ya yi hatsari, ya daina aiki. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. B-y-- ya ras- -iki---, ya t-fi-Amurk-. B____ y_ r___ a_______ y_ t___ A______ B-y-n y- r-s- a-k-n-a- y- t-f- A-u-k-. -------------------------------------- Bayan ya rasa aikinsa, ya tafi Amurka. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. Baya--y- --f--A-u--a--a samu --zik-. B____ y_ t___ A_____ y_ s___ a______ B-y-n y- t-f- A-u-k- y- s-m- a-z-k-. ------------------------------------ Bayan ya tafi Amurka ya samu arziki. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...