Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   hy ռեստորանում 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 [երեսուներեք]

32 [yeresunerek’]

ռեստորանում 4

[rrestoranum 4]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. Մ---բ-ժ-- կ-ր-ո-իլի-ֆ---կ-տ-ուպ--: Մ__ բ____ կ________ ֆ__ կ_________ Մ-կ բ-ժ-ն կ-ր-ո-ի-ի ֆ-ի կ-տ-ո-պ-վ- ---------------------------------- Մեկ բաժին կարտոֆիլի ֆրի կետչուպով: 0
Me- -azh-- k--t-f-l--fri-k-t-h-upov M__ b_____ k________ f__ k_________ M-k b-z-i- k-r-o-i-i f-i k-t-h-u-o- ----------------------------------- Mek bazhin kartofili fri ketch’upov
I dues amb maionesa. Եվ-երկ-ւ բա--ն-մ-յո-ե--վ: Ե_ ե____ բ____ մ_________ Ե- ե-կ-ւ բ-ժ-ն մ-յ-ն-զ-վ- ------------------------- Եվ երկու բաժին մայոնեզով: 0
Y-- y-rku --z-in ma-o---ov Y__ y____ b_____ m________ Y-v y-r-u b-z-i- m-y-n-z-v -------------------------- Yev yerku bazhin mayonezov
I tres salsitxes torrades amb mostassa. Ե- --ե- հ-տ տա-ա--- --բ--շ-կ--անանե-ով: Ե_ ե___ հ__ տ______ ն_______ մ_________ Ե- ե-ե- հ-տ տ-պ-կ-ծ ն-բ-ր-ի- մ-ն-ն-խ-վ- --------------------------------------- Եվ երեք հատ տապակած նրբերշիկ մանանեխով: 0
Y-v yer-k’-h-------kat- nrb-r-h-- -a--nekhov Y__ y_____ h__ t_______ n________ m_________ Y-v y-r-k- h-t t-p-k-t- n-b-r-h-k m-n-n-k-o- -------------------------------------------- Yev yerek’ hat tapakats nrbershik mananekhov
Quines verdures teniu? Ի------նջա-եղեն ունե-: Ի___ բ_________ ո_____ Ի-ն- բ-ն-ա-ե-ե- ո-ն-ք- ---------------------- Ի՞նչ բանջարեղեն ունեք: 0
I-nch’--anj-r-ghe- --ek’ I_____ b__________ u____ I-n-h- b-n-a-e-h-n u-e-’ ------------------------ I՞nch’ banjareghen unek’
Que teniu mongetes / fesols? Լ----ու----: Լ___ ո______ Լ-բ- ո-ն-՞-: ------------ Լոբի ունե՞ք: 0
Lob---n--k’ L___ u_____ L-b- u-e-k- ----------- Lobi une՞k’
Que teniu coliflor? Ծ---ա-աղ----ու-ե՞-: Ծ__________ ո______ Ծ-ղ-ա-ա-ա-բ ո-ն-՞-: ------------------- Ծաղկակաղամբ ունե՞ք: 0
Tsa-h-ak--hamb--ne՞k’ T_____________ u_____ T-a-h-a-a-h-m- u-e-k- --------------------- Tsaghkakaghamb une՞k’
M’agrada el blat de moro. Ես հ--ու---- -մ--գ-պ------ն-------: Ե_ հ________ ե_ ե__________ ո______ Ե- հ-ճ-ւ-ք-վ ե- ե-ի-տ-ց-ր-ն ո-տ-ւ-: ----------------------------------- Ես հաճույքով եմ եգիպտացորեն ուտում: 0
Y-- hach-y-’ov ----yeg-p-at-’-o-e- --um Y__ h_________ y__ y______________ u___ Y-s h-c-u-k-o- y-m y-g-p-a-s-v-r-n u-u- --------------------------------------- Yes hachuyk’ov yem yegiptats’voren utum
M’agrada el cogombre. Ես-----ւ-ք-վ եմ------ն- -ւ--ւ-: Ե_ հ________ ե_ վ______ ո______ Ե- հ-ճ-ւ-ք-վ ե- վ-ր-ւ-գ ո-տ-ւ-: ------------------------------- Ես հաճույքով եմ վարունգ ուտում: 0
Y-s hac-u-k’o- --- v-ru-- u-um Y__ h_________ y__ v_____ u___ Y-s h-c-u-k-o- y-m v-r-n- u-u- ------------------------------ Yes hachuyk’ov yem varung utum
M’agraden els tomàquets. Ես -ա--ւ-քով -- -ո-իդ-- -ւ-ում: Ե_ հ________ ե_ պ______ ո______ Ե- հ-ճ-ւ-ք-վ ե- պ-մ-դ-ր ո-տ-ւ-: ------------------------------- Ես հաճույքով եմ պոմիդոր ուտում: 0
Y-- ha--uy-’o- ------m-------um Y__ h_________ y__ p______ u___ Y-s h-c-u-k-o- y-m p-m-d-r u-u- ------------------------------- Yes hachuyk’ov yem pomidor utum
També li agrada el porro? Հ---ւյ-ո----------պ-աս ո---ւ-: Հ_________ ե_ ն__ պ___ ո______ Հ-ճ-ւ-ք-՞- ե- ն-և պ-ա- ո-տ-ւ-: ------------------------------ Հաճույքո՞վ եք նաև պրաս ուտում: 0
H-chuy----՞- -e-- n--- ---s---um H___________ y___ n___ p___ u___ H-c-u-k-v-՞- y-k- n-e- p-a- u-u- -------------------------------- Hachuyk’vo՞v yek’ naev pras utum
També li agrada la xucrut? Հա--ւյք--վ -ք---- -թու դ-ա- -ա-ա-բ-------: Հ_________ ե_ ն__ թ___ դ___ կ_____ ո______ Հ-ճ-ւ-ք-՞- ե- ն-և թ-ո- դ-ա- կ-ղ-մ- ո-տ-ւ-: ------------------------------------------ Հաճույքո՞վ եք նաև թթու դրած կաղամբ ուտում: 0
Ha---yk-------e-’ na-v-t---- -ra---k-g--m--utum H___________ y___ n___ t____ d____ k______ u___ H-c-u-k-v-՞- y-k- n-e- t-t-u d-a-s k-g-a-b u-u- ----------------------------------------------- Hachuyk’vo՞v yek’ naev t’t’u drats kaghamb utum
També li agraden les llentilles? Հաճ-ւյք--վ--- -աև--ս- -ւ----: Հ_________ ե_ ն__ ո__ ո______ Հ-ճ-ւ-ք-՞- ե- ն-և ո-պ ո-տ-ւ-: ----------------------------- Հաճույքո՞վ եք նաև ոսպ ուտում: 0
Ha-h-y----՞v --k’ n-e--vos- u--m H___________ y___ n___ v___ u___ H-c-u-k-v-՞- y-k- n-e- v-s- u-u- -------------------------------- Hachuyk’vo՞v yek’ naev vosp utum
També t’agraden les pastanagues? Հ---ւ------եք -ա- գա-----ւտո--: Հ_________ ե_ ն__ գ____ ո______ Հ-ճ-ւ-ք-՞- ե- ն-և գ-զ-ր ո-տ-ւ-: ------------------------------- Հաճույքո՞վ եք նաև գազար ուտում: 0
Hach--k-v-՞- ye---n--v-ga-a--utum H___________ y___ n___ g____ u___ H-c-u-k-v-՞- y-k- n-e- g-z-r u-u- --------------------------------- Hachuyk’vo՞v yek’ naev gazar utum
També t’agrada el bròquil? Հ-ճու---՞- եք ն-և--ր-կկոլ- ո--ու-: Հ_________ ե_ ն__ բ_______ ո______ Հ-ճ-ւ-ք-՞- ե- ն-և բ-ո-կ-լ- ո-տ-ւ-: ---------------------------------- Հաճույքո՞վ եք նաև բրոկկոլի ուտում: 0
H-c-uyk’-o-v y-k- -a-v br-kk-li----m H___________ y___ n___ b_______ u___ H-c-u-k-v-՞- y-k- n-e- b-o-k-l- u-u- ------------------------------------ Hachuyk’vo՞v yek’ naev brokkoli utum
També t’agrada el pebrot? Հ-ճ-ւյ---վ-եք ն---պղպ-- ուտո--: Հ_________ ե_ ն__ պ____ ո______ Հ-ճ-ւ-ք-՞- ե- ն-և պ-պ-ղ ո-տ-ւ-: ------------------------------- Հաճույքո՞վ եք նաև պղպեղ ուտում: 0
H-c-uyk--o՞- -e-- -a-- --hp--h -tum H___________ y___ n___ p______ u___ H-c-u-k-v-՞- y-k- n-e- p-h-e-h u-u- ----------------------------------- Hachuyk’vo՞v yek’ naev pghpegh utum
No m’agrada la ceba. Ե- ս-- --մ --րու-: Ե_ ս__ չ__ ս______ Ե- ս-խ չ-մ ս-ր-ւ-: ------------------ Ես սոխ չեմ սիրում: 0
Ye- -o-- ----em s-rum Y__ s___ c_____ s____ Y-s s-k- c-’-e- s-r-m --------------------- Yes sokh ch’yem sirum
No m’agraden les olives. Ե- ձ-թապտու--չ-մ -ի----: Ե_ ձ________ չ__ ս______ Ե- ձ-թ-պ-ո-ղ չ-մ ս-ր-ւ-: ------------------------ Ես ձիթապտուղ չեմ սիրում: 0
Yes---i--aptug- -h’-em-si-um Y__ d__________ c_____ s____ Y-s d-i-’-p-u-h c-’-e- s-r-m ---------------------------- Yes dzit’aptugh ch’yem sirum
No m’agraden els bolets. Ե- ----- չ------ո-մ: Ե_ ս____ չ__ ս______ Ե- ս-ւ-կ չ-մ ս-ր-ւ-: -------------------- Ես սունկ չեմ սիրում: 0
Y---su-- ---y-m--ir-m Y__ s___ c_____ s____ Y-s s-n- c-’-e- s-r-m --------------------- Yes sunk ch’yem sirum

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!