Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   sl V restavraciji 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 [dvaintrideset]

V restavraciji 4

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. E-krat ---fri---k-ča-o-. E_____ p_____ s k_______ E-k-a- p-m-r- s k-č-p-m- ------------------------ Enkrat pomfri s kečapom. 0
I dues amb maionesa. In--v-k-at-- -aj---zo. I_ d______ z m________ I- d-a-r-t z m-j-n-z-. ---------------------- In dvakrat z majonezo. 0
I tres salsitxes torrades amb mostassa. I- ---k-a----čeni---- -o--ic-. I_ t______ p_______ z g_______ I- t-i-r-t p-č-n-c- z g-r-i-o- ------------------------------ In trikrat pečenico z gorčico. 0
Quines verdures teniu? K--šn---e-enj-vo --at-? K_____ z________ i_____ K-k-n- z-l-n-a-o i-a-e- ----------------------- Kakšno zelenjavo imate? 0
Que teniu mongetes / fesols? Ima-- f-ž--? I____ f_____ I-a-e f-ž-l- ------------ Imate fižol? 0
Que teniu coliflor? Ima-e -v-t--o? I____ c_______ I-a-e c-e-a-o- -------------- Imate cvetačo? 0
M’agrada el blat de moro. R-- --m -oru-o. R__ j__ k______ R-d j-m k-r-z-. --------------- Rad jem koruzo. 0
M’agrada el cogombre. R-- --m ku----. R__ j__ k______ R-d j-m k-m-r-. --------------- Rad jem kumare. 0
M’agraden els tomàquets. R---j-m-parad-žn--. R__ j__ p__________ R-d j-m p-r-d-ž-i-. ------------------- Rad jem paradižnik. 0
També li agrada el porro? A---r--i-----e-tudi----? A__ r___ j____ t___ p___ A-i r-d- j-s-e t-d- p-r- ------------------------ Ali radi jeste tudi por? 0
També li agrada la xucrut? A-- ---i -e-t--t--i -is----elj-? A__ r___ j____ t___ k____ z_____ A-i r-d- j-s-e t-d- k-s-o z-l-e- -------------------------------- Ali radi jeste tudi kislo zelje? 0
També li agraden les llentilles? A-----di j---- t--i --čo? A__ r___ j____ t___ l____ A-i r-d- j-s-e t-d- l-č-? ------------------------- Ali radi jeste tudi lečo? 0
També t’agraden les pastanagues? A-- r-d--) j---tu-i k-r-nje? A__ r_____ j__ t___ k_______ A-i r-d-a- j-š t-d- k-r-n-e- ---------------------------- Ali rad(a) ješ tudi korenje? 0
També t’agrada el bròquil? A---r---a)-je- tu-i -rok--i? A__ r_____ j__ t___ b_______ A-i r-d-a- j-š t-d- b-o-o-i- ---------------------------- Ali rad(a) ješ tudi brokoli? 0
També t’agrada el pebrot? A---r--(a)-je- tudi-pap---o? A__ r_____ j__ t___ p_______ A-i r-d-a- j-š t-d- p-p-i-o- ---------------------------- Ali rad(a) ješ tudi papriko? 0
No m’agrada la ceba. N--maram čeb-le. N_ m____ č______ N- m-r-m č-b-l-. ---------------- Ne maram čebule. 0
No m’agraden les olives. Ne-mara--o---. N_ m____ o____ N- m-r-m o-i-. -------------- Ne maram oliv. 0
No m’agraden els bolets. N-----a- --b. N_ m____ g___ N- m-r-m g-b- ------------- Ne maram gob. 0

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!