Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   sv På restaurangen 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 [trettiotvå]

På restaurangen 4

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. E---ommes f-ites --d-k---h--. E_ p_____ f_____ m__ k_______ E- p-m-e- f-i-e- m-d k-t-h-p- ----------------------------- En pommes frites med ketchup. 0
I dues amb maionesa. O-------m-d---j-nnä-. O__ t__ m__ m________ O-h t-å m-d m-j-n-ä-. --------------------- Och två med majonnäs. 0
I tres salsitxes torrades amb mostassa. Och-tre stek-----rva---e- --na-. O__ t__ s_____ k_____ m__ s_____ O-h t-e s-e-t- k-r-a- m-d s-n-p- -------------------------------- Och tre stekta korvar med senap. 0
Quines verdures teniu? Va---a--n---ö- -r-nsaker? V__ h__ n_ f__ g_________ V-d h-r n- f-r g-ö-s-k-r- ------------------------- Vad har ni för grönsaker? 0
Que teniu mongetes / fesols? Ha-----b-nor? H__ n_ b_____ H-r n- b-n-r- ------------- Har ni bönor? 0
Que teniu coliflor? Har-n- ---m-ål? H__ n_ b_______ H-r n- b-o-k-l- --------------- Har ni blomkål? 0
M’agrada el blat de moro. J-g -te- ----a majs. J__ ä___ g____ m____ J-g ä-e- g-r-a m-j-. -------------------- Jag äter gärna majs. 0
M’agrada el cogombre. J-g -t-r-g-r-a-gurk-. J__ ä___ g____ g_____ J-g ä-e- g-r-a g-r-a- --------------------- Jag äter gärna gurka. 0
M’agraden els tomàquets. J-g ät-r ---n-----a--r. J__ ä___ g____ t_______ J-g ä-e- g-r-a t-m-t-r- ----------------------- Jag äter gärna tomater. 0
També li agrada el porro? Ä-e- ni o---å-gä-n----r--l-k? Ä___ n_ o____ g____ p________ Ä-e- n- o-k-å g-r-a p-r-o-ö-? ----------------------------- Äter ni också gärna purjolök? 0
També li agrada la xucrut? Ä--r--- --k------n- s-r--l? Ä___ n_ o____ g____ s______ Ä-e- n- o-k-å g-r-a s-r-å-? --------------------------- Äter ni också gärna surkål? 0
També li agraden les llentilles? Ät-r ni ock---gä--a--in--r? Ä___ n_ o____ g____ l______ Ä-e- n- o-k-å g-r-a l-n-e-? --------------------------- Äter ni också gärna linser? 0
També t’agraden les pastanagues? Ät-r ---också gär-a --rö--er? Ä___ d_ o____ g____ m________ Ä-e- d- o-k-å g-r-a m-r-t-e-? ----------------------------- Äter du också gärna morötter? 0
També t’agrada el bròquil? Ä-e- du ---så---------oc-o--? Ä___ d_ o____ g____ b________ Ä-e- d- o-k-å g-r-a b-o-c-l-? ----------------------------- Äter du också gärna broccoli? 0
També t’agrada el pebrot? Ä-er-du ----å-g-r-a ----i-a? Ä___ d_ o____ g____ p_______ Ä-e- d- o-k-å g-r-a p-p-i-a- ---------------------------- Äter du också gärna paprika? 0
No m’agrada la ceba. Jag--yck----n----m----. J__ t_____ i___ o_ l___ J-g t-c-e- i-t- o- l-k- ----------------------- Jag tycker inte om lök. 0
No m’agraden les olives. J-g-t----r inte--m ol----. J__ t_____ i___ o_ o______ J-g t-c-e- i-t- o- o-i-e-. -------------------------- Jag tycker inte om oliver. 0
No m’agraden els bolets. Jag-t---------e -m s-a--. J__ t_____ i___ o_ s_____ J-g t-c-e- i-t- o- s-a-p- ------------------------- Jag tycker inte om svamp. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + suec (1-100) MP3 suec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!