Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   ti ኣብ ቤት መግቢ 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 [ሳላሳንክልተን]

32 [salasanikiliteni]

ኣብ ቤት መግቢ 4

[abi bēti megibī 4]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. ሓንቲ ፖመ--ምስ-ከ--። ሓ__ ፖ__ ም_ ከ___ ሓ-ቲ ፖ-ስ ም- ከ-ፕ- --------------- ሓንቲ ፖመስ ምስ ከቻፕ። 0
ḥan-tī -om-s--m-s--k-ch-pi። ḥ_____ p_____ m___ k_______ h-a-i-ī p-m-s- m-s- k-c-a-i- ---------------------------- ḥanitī pomesi misi kechapi።
I dues amb maionesa. ከ-ኡ-- ክ-ተ ግዜ -ስ ማ-ነ-። ከ____ ክ__ ግ_ ም_ ማ____ ከ-ኡ-ማ ክ-ተ ግ- ም- ማ-ነ-። --------------------- ከምኡድማ ክልተ ግዜ ምስ ማዮነዝ። 0
ke--’--i-- -----e -i-- m----ma-on-zi። k_________ k_____ g___ m___ m________ k-m-’-d-m- k-l-t- g-z- m-s- m-y-n-z-። ------------------------------------- kemi’udima kilite gizē misi mayonezi።
I tres salsitxes torrades amb mostassa. ከ-ኡ’-- ሰ-ስ- -ዜ---ራትቩ--ት-(ዓ----ግ---) ም----ፍ-። ከ_____ ሰ___ ግ_ „_____________ ግ____ ም_ ሰ____ ከ-ኡ-ው- ሰ-ስ- ግ- „-ራ-ቩ-ስ-“-ዓ-ነ- ግ-ዝ-) ም- ሰ-ፍ-። -------------------------------------------- ከምኡ’ውን ሰለስተ ግዜ „ብራትቩርስት“(ዓይነት ግዕዝም) ምስ ሰናፍጮ። 0
k--i--’w--i --l------g--ē--b---tivu-isi--“--ay-neti--i‘i-imi) --si s-n-------። k__________ s_______ g___ „________________________ g________ m___ s__________ k-m-’-’-i-i s-l-s-t- g-z- „-i-a-i-u-i-i-i-(-a-i-e-i g-‘-z-m-) m-s- s-n-f-c-’-። ------------------------------------------------------------------------------ kemi’u’wini selesite gizē „birativurisiti“(‘ayineti gi‘izimi) misi senafich’o።
Quines verdures teniu? እ--ይ---ነ--ኣ-- -ዩ-ዘለ-ም? እ___ ዓ___ ኣ__ ኢ_ ዘ____ እ-ታ- ዓ-ነ- ኣ-ጫ ኢ- ዘ-ኩ-? ---------------------- እንታይ ዓይነት ኣሊጫ ኢዩ ዘለኩም? 0
i--tayi--ayi-et--alī-h-- īy----l-k--i? i______ ‘_______ a______ ī__ z________ i-i-a-i ‘-y-n-t- a-ī-h-a ī-u z-l-k-m-? -------------------------------------- initayi ‘ayineti alīch’a īyu zelekumi?
Que teniu mongetes / fesols? ባ-ዶን--(ፍረ-ት ---- ኣለኩ- -ዩ? ባ____ (____ እ___ ኣ___ ድ__ ባ-ዶ-ጓ (-ረ-ት እ-ሊ- ኣ-ኩ- ድ-? ------------------------- ባልዶንጓ (ፍረታት እኽሊ) ኣለኩም ድዩ? 0
ba-i--nig-a-(-ire---i i--i-ī---l-k-----i--? b__________ (________ i_____ a______ d____ b-l-d-n-g-a (-i-e-a-i i-̱-l-) a-e-u-i d-y-? ------------------------------------------- balidonigwa (firetati iẖilī) alekumi diyu?
Que teniu coliflor? „ብሉመንኮ-- ---ም--ዩ? „_______ ኣ___ ድ__ „-ሉ-ን-ል- ኣ-ኩ- ድ-? ----------------- „ብሉመንኮል“ ኣለኩም ድዩ? 0
„-il-m---ko--- -l-kumi --y-? „_____________ a______ d____ „-i-u-e-i-o-i- a-e-u-i d-y-? ---------------------------- „bilumenikoli“ alekumi diyu?
M’agrada el blat de moro. ዕ-ን---ላ- -ስ ይ---። ዕ__ ም___ ደ_ ይ____ ዕ-ን ም-ላ- ደ- ይ-ለ-። ----------------- ዕፉን ምብላዕ ደስ ይብለኒ። 0
‘---ni m-b-l--i--e---yi-il--ī። ‘_____ m_______ d___ y________ ‘-f-n- m-b-l-‘- d-s- y-b-l-n-። ------------------------------ ‘ifuni mibila‘i desi yibilenī።
M’agrada el cogombre. “-ርከ---ምብላ---- -ብ--። “_____ ም___ ደ_ ይ____ “-ር-ን- ም-ላ- ደ- ይ-ለ-። -------------------- “ጉርከን” ምብላዕ ደስ ይብለኒ። 0
“guri--ni”-------‘i-d-si -i--le--። “_________ m_______ d___ y________ “-u-i-e-i- m-b-l-‘- d-s- y-b-l-n-። ---------------------------------- “gurikeni” mibila‘i desi yibilenī።
M’agraden els tomàquets. ኮሚደረ--ብላ- -- -ብለኒ። ኮ___ ም___ ደ_ ይ____ ኮ-ደ- ም-ላ- ደ- ይ-ለ-። ------------------ ኮሚደረ ምብላዕ ደስ ይብለኒ። 0
k--īd-----i---a---desi ---i----። k_______ m_______ d___ y________ k-m-d-r- m-b-l-‘- d-s- y-b-l-n-። -------------------------------- komīdere mibila‘i desi yibilenī።
També li agrada el porro? ን-ኹም ከ --ው---ም------ት--ዲኺም? ን___ ከ „____ ም___ ት___ ዲ___ ን-ኹ- ከ „-ው-“ ም-ላ- ት-ት- ዲ-ም- --------------------------- ንስኹም ከ „ላውኽ“ ምብላዕ ትፈትዉ ዲኺም? 0
n-si----i-ke -l--i---- mib-la-i ---eti-u-dīh-ī-i? n_______ k_ „_______ m_______ t_______ d______ n-s-h-u-i k- „-a-i-̱-“ m-b-l-‘- t-f-t-w- d-h-ī-i- ------------------------------------------------- nisiẖumi ke „lawiẖi“ mibila‘i tifetiwu dīẖīmi?
També li agrada la xucrut? “-ስ--------ር---ት----- ት-----ኺ-? “____ ከ „_______ ም___ ት___ ዲ___ “-ስ-ም ከ „-ወ-ክ-ው- ም-ላ- ት-ት- ዲ-ም- ------------------------------- “ንስኹም ከ „ሳወርክራውት ምብላዕ ትፈትዉ ዲኺም? 0
“nis-h---i ke „--weriki----ti--ibil--i t------u d-h----? “________ k_ „______________ m_______ t_______ d______ “-i-i-̱-m- k- „-a-e-i-i-a-i-i m-b-l-‘- t-f-t-w- d-h-ī-i- -------------------------------------------------------- “nisiẖumi ke „sawerikirawiti mibila‘i tifetiwu dīẖīmi?
També li agraden les llentilles? ንስኹ--ከ-ዓደ---ብላዕ-ት--ዉ--ኺም? ን___ ከ ዓ__ ም___ ት___ ዲ___ ን-ኹ- ከ ዓ-ስ ም-ላ- ት-ት- ዲ-ም- ------------------------- ንስኹም ከ ዓደስ ምብላዕ ትፈትዉ ዲኺም? 0
nisih--mi-k- --d----m-b-l-----if-ti-u----̱ī--? n_______ k_ ‘_____ m_______ t_______ d______ n-s-h-u-i k- ‘-d-s- m-b-l-‘- t-f-t-w- d-h-ī-i- ---------------------------------------------- nisiẖumi ke ‘adesi mibila‘i tifetiwu dīẖīmi?
També t’agraden les pastanagues? ንስኻ-- ካሮቲ ም-ላ- --- ዲ-? ን__ ከ ካ__ ም___ ት__ ዲ__ ን-ኻ ከ ካ-ቲ ም-ላ- ት-ቱ ዲ-? ---------------------- ንስኻ ከ ካሮቲ ምብላዕ ትፈቱ ዲኻ? 0
ni--ẖa -e k-r--ī-m-bi-a‘--ti--t- -īh--? n_____ k_ k_____ m_______ t_____ d____ n-s-h-a k- k-r-t- m-b-l-‘- t-f-t- d-h-a- ---------------------------------------- nisiẖa ke karotī mibila‘i tifetu dīẖa?
També t’agrada el bròquil? ‘-ስኻ ከ --ብ--ሊ“----ዕ ት-ቱ-ዲ-? ‘___ ከ „ ብ____ ም___ ት__ ዲ__ ‘-ስ- ከ „ ብ-ኮ-“ ም-ላ- ት-ቱ ዲ-? --------------------------- ‘ንስኻ ከ „ ብሮኮሊ“ ምብላዕ ትፈቱ ዲኻ? 0
‘-isiẖ- k--„--i--k--ī“ -i---a-i-t-fe-u ----a? ‘______ k_ „ b________ m_______ t_____ d____ ‘-i-i-̱- k- „ b-r-k-l-“ m-b-l-‘- t-f-t- d-h-a- ---------------------------------------------- ‘nisiẖa ke „ birokolī“ mibila‘i tifetu dīẖa?
També t’agrada el pebrot? ንስኻ ---ፕሪካ- -ብ-- -ፈቱ--ኻ? ን__ ከ ፓ____ ም___ ት__ ዲ__ ን-ኻ ከ ፓ-ሪ-“ ም-ላ- ት-ቱ ዲ-? ------------------------ ንስኻ ከ ፓፕሪካ“ ምብላዕ ትፈቱ ዲኻ? 0
n-si-̱- -e--a-irī-a“ m-bila-- t-f-t- -ī---? n_____ k_ p________ m_______ t_____ d____ n-s-h-a k- p-p-r-k-“ m-b-l-‘- t-f-t- d-h-a- ------------------------------------------- nisiẖa ke papirīka“ mibila‘i tifetu dīẖa?
No m’agrada la ceba. ኣነ-ሽጉር--ኣይፈቱ-’-። ኣ_ ሽ___ ኣ_______ ኣ- ሽ-ር- ኣ-ፈ-ን-የ- ---------------- ኣነ ሽጉርቲ ኣይፈቱን’የ። 0
an--shi--ri---a---e-u-i’y-። a__ s________ a____________ a-e s-i-u-i-ī a-i-e-u-i-y-። --------------------------- ane shiguritī ayifetuni’ye።
No m’agraden les olives. ኣ---ኦሊቭ------ን--። ኣ_ “____ ኣ_______ ኣ- “-ሊ-” ኣ-ፈ-ን-የ- ----------------- ኣነ “ኦሊቭ” ኣይፈቱን’የ። 0
ane-“o-ī--- ay-fetu-i’ye። a__ “______ a____________ a-e “-l-v-” a-i-e-u-i-y-። ------------------------- ane “olīvi” ayifetuni’ye።
No m’agraden els bolets. ቅ--ሻ----ይፈቱ--የ። ቅ_____ ኣ_______ ቅ-ጥ-ታ- ኣ-ፈ-ን-የ- --------------- ቅንጥሻታት ኣይፈቱን’የ። 0
k---it-ish---ti--yif-t--i’--። k______________ a____________ k-i-i-’-s-a-a-i a-i-e-u-i-y-። ----------------------------- k’init’ishatati ayifetuni’ye።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!