Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   ha farillai

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [sittin da daya]

farillai

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
El primer mes és gener. W---n -a-k-----ne Ja--i--. W____ f____ s____ J_______ W-t-n f-r-o s-i-e J-n-i-u- -------------------------- Watan farko shine Janairu. 0
El segon mes és febrer. Wat--n--bi---s-- -e-F-br----. W___ n_ b___ s__ n_ F________ W-t- n- b-y- s-i n- F-b-a-r-. ----------------------------- Wata na biyu shi ne Fabrairu. 0
El tercer mes és març. Wa-a n- -ku-shi-----ris. W___ n_ u__ s____ M_____ W-t- n- u-u s-i-e M-r-s- ------------------------ Wata na uku shine Maris. 0
El quart mes és abril. Wa---na hu-- sh-ne -f-il-. W___ n_ h___ s____ A______ W-t- n- h-d- s-i-e A-r-l-. -------------------------- Wata na hudu shine Afrilu. 0
El cinquè mes és maig. W--a ---biy-r-----e-M-y-. W___ n_ b____ s____ M____ W-t- n- b-y-r s-i-e M-y-. ------------------------- Wata na biyar shine Mayu. 0
El sisè mes és juny. Wata-na--h-da------ Yu-i. W___ n_ s____ s____ Y____ W-t- n- s-i-a s-i-e Y-n-. ------------------------- Wata na shida shine Yuni. 0
Sis mesos són mig any. W-t- sh--- -abi---hekar---e. W___ s____ r____ s______ n__ W-t- s-i-a r-b-n s-e-a-a n-. ---------------------------- Wata shida rabin shekara ne. 0
Gener, febrer, març, F-bra--- Ma-i-, F_______ M_____ F-b-a-r- M-r-s- --------------- Fabrairu Maris, 0
abril, maig, juny. Af--lu- Mayu da--uni. A______ M___ d_ Y____ A-r-l-, M-y- d- Y-n-. --------------------- Afrilu, Mayu da Yuni. 0
El setè mes és juliol. Wa-a -----kwai --li --. W___ n_ b_____ Y___ n__ W-t- n- b-k-a- Y-l- n-. ----------------------- Wata na bakwai Yuli ne. 0
El vuitè mes és agost. W-ta-n- ---w---s-in- Ag-s-a. W___ n_ t_____ s____ A______ W-t- n- t-k-a- s-i-e A-u-t-. ---------------------------- Wata na takwas shine Agusta. 0
El novè mes és setembre. Wa-- na-ta-a --i-e---t----. W___ n_ t___ s____ S_______ W-t- n- t-r- s-i-e S-t-m-a- --------------------------- Wata na tara shine Satumba. 0
El desè mes és octubre. Wa-a -a -o-a --tob---e. W___ n_ g___ O_____ n__ W-t- n- g-m- O-t-b- n-. ----------------------- Wata na goma Oktoba ne. 0
L’onzè mes és novembre. W--- na s---day- -h-ne N-w-mba. W___ n_ s__ d___ s____ N_______ W-t- n- s-a d-y- s-i-e N-w-m-a- ------------------------------- Wata na sha daya shine Nuwamba. 0
El dotzè mes és desembre. W-----a sh------ Disa-ba. W___ n_ s__ b___ D_______ W-t- n- s-a b-y- D-s-m-a- ------------------------- Wata na sha biyu Disamba. 0
Dotze mesos són un any. Wat---i--om-------iy----e--r- c-. W______ g___ s__ b___ s______ c__ W-t-n-i g-m- s-a b-y- s-e-a-a c-. --------------------------------- Watanni goma sha biyu shekara ce. 0
Juliol, agost, setembre, Yu-i--------S---m-a, Y___ A_____ S_______ Y-l- A-u-t- S-t-m-a- -------------------- Yuli Agusta Satumba, 0
octubre, novembre i desembre. Ok--b----u--mba-da-D---mba. O______ N______ d_ D_______ O-t-b-, N-w-m-a d- D-s-m-a- --------------------------- Oktoba, Nuwamba da Disamba. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...