Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   ha adjectives 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [sabain da tara]

adjectives 2

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
Porto un vestit blau. In- s--y--da --g- -h--i I__ s____ d_ r___ s____ I-a s-n-e d- r-g- s-u-i ----------------------- Ina sanye da riga shudi 0
Porto un vestit vermell. In--s-n-e ----a- r-ga. I__ s____ d_ j__ r____ I-a s-n-e d- j-r r-g-. ---------------------- Ina sanye da jar riga. 0
Porto un vestit verd. Ina--any---a-ri-------e. I__ s____ d_ r____ k____ I-a s-n-e d- r-g-r k-r-. ------------------------ Ina sanye da rigar kore. 0
Compro una bossa negra. In----y-n b-kar -ak-. I__ s____ b____ j____ I-a s-y-n b-k-r j-k-. --------------------- Ina siyan bakar jaka. 0
Compro una bossa marró. In- ---an -a--- ---nin-ru-a- k--a. I__ s____ j____ l_____ r____ k____ I-a s-y-n j-k-r l-u-i- r-w-n k-s-. ---------------------------------- Ina siyan jakar launin ruwan kasa. 0
Compro una bossa blanca. In- s--an f---r ja--. I__ s____ f____ j____ I-a s-y-n f-r-r j-k-. --------------------- Ina siyan farar jaka. 0
Necessito un cotxe nou. Ina -u--t----ab--a- mo-a I__ b______ s______ m___ I-a b-k-t-n s-b-w-r m-t- ------------------------ Ina bukatan sabuwar mota 0
Necessito un cotxe ràpid. I-a --k--a- mo-a-----s-uri I__ b______ m___ m__ s____ I-a b-k-t-n m-t- m-i s-u-i -------------------------- Ina bukatan mota mai sauri 0
Necessito un cotxe còmode. In- --k-tan--o-- -ai-dadi I__ b______ m___ m__ d___ I-a b-k-t-n m-t- m-i d-d- ------------------------- Ina bukatan mota mai dadi 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. W--a -s---wa -----za--e-- ca-. W___ t______ t___ z____ a c___ W-t- t-o-u-a t-n- z-u-e a c-n- ------------------------------ Wata tsohuwa tana zaune a can. 0
A dalt hi viu una dona grassa. W-t- m--e-ma-----a---na-zau-e a -an. W___ m___ m__ k___ t___ z____ a c___ W-t- m-c- m-i k-b- t-n- z-u-e a c-n- ------------------------------------ Wata mace mai kiba tana zaune a can. 0
A baix hi viu una dona curiosa. W-t- -a-e -a- s-n sani-t--a za-n--a -an. W___ m___ m__ s__ s___ t___ z____ a c___ W-t- m-c- m-i s-n s-n- t-n- z-u-e a c-n- ---------------------------------------- Wata mace mai son sani tana zaune a can. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. B-ƙ-nmu---tane n- mas--ky-u. B______ m_____ n_ m___ k____ B-ƙ-n-u m-t-n- n- m-s- k-a-. ---------------------------- Baƙinmu mutane ne masu kyau. 0
Els nostres convidats eren gent educada. Ba-in----ut----ne ma---lada--. B______ m_____ n_ m___ l______ B-ƙ-n-u m-t-n- n- m-s- l-d-b-. ------------------------------ Baƙinmu mutane ne masu ladabi. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. Baƙinm- su- ------e-m--an- m----b-- shaaw-. B______ s__ k______ m_____ m___ b__ s______ B-ƙ-n-u s-n k-s-n-e m-t-n- m-s- b-n s-a-w-. ------------------------------------------- Baƙinmu sun kasance mutane masu ban shaawa. 0
Tinc uns fills encantadors. In--s---yara I__ s__ y___ I-a s-n y-r- ------------ Ina son yara 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. A--a-makw---a -----d- ------- b--z-. A___ m_______ s___ d_ y___ n_ b_____ A-m- m-k-a-t- s-n- d- y-y- n- b-n-a- ------------------------------------ Amma makwabta suna da yaya na banza. 0
Que es porten bé els seus fills? S-in y--a-ku s-na--a----u? S___ y______ s___ d_ k____ S-i- y-r-n-u s-n- d- k-a-? -------------------------- Shin yaranku suna da kyau? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...