Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   ha A hotel - isowa

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [ashirin da bakwai]

A hotel - isowa

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Kun- -a -a-----wa-? K___ d_ d___ a_____ K-n- d- d-k- a-w-i- ------------------- Kuna da daki akwai? 0
He reservat una habitació. N---a---- daki. N_ t_____ d____ N- t-n-d- d-k-. --------------- Na tanadi daki. 0
El meu nom és Müller. Sun--a M---l-r. S_____ M_______ S-n-n- M-e-l-r- --------------- Sunana Mueller. 0
Necessito una habitació individual. I-- -----an d-ki -a-a I__ b______ d___ d___ I-a b-k-t-n d-k- d-y- --------------------- Ina bukatan daki daya 0
Necessito una habitació doble. Ina --kat-n daki --yu I__ b______ d___ b___ I-a b-k-t-n d-k- b-y- --------------------- Ina bukatan daki biyu 0
Quant costa l’habitació per nit? N-w-----dakin a--ow--e--a--? N___ n_ d____ a k_____ d____ N-w- n- d-k-n a k-w-n- d-r-? ---------------------------- Nawa ne dakin a kowane dare? 0
Voldria una habitació amb bany. In- --n--a-----i-wan-a I__ s__ d___ m__ w____ I-a s-n d-k- m-i w-n-a ---------------------- Ina son daki mai wanka 0
Voldria una habitació amb dutxa. I-a-so- dak- m-i---awa. I__ s__ d___ m__ s_____ I-a s-n d-k- m-i s-a-a- ----------------------- Ina son daki mai shawa. 0
Puc veure l’habitació? Za---y- --------ki-? Z__ i__ g____ d_____ Z-n i-a g-n-n d-k-n- -------------------- Zan iya ganin dakin? 0
Que hi ha garatge aquí? Akwai g-r-ji - nan? A____ g_____ a n___ A-w-i g-r-j- a n-n- ------------------- Akwai gareji a nan? 0
Hi ha caixa forta aquí? A--ai --fiy- - nan? A____ l_____ a n___ A-w-i l-f-y- a n-n- ------------------- Akwai lafiya a nan? 0
Que teniu fax? Ak--i f-x a---n? A____ f__ a n___ A-w-i f-x a n-n- ---------------- Akwai fax a nan? 0
Va bé, em quedo l’habitació. L--iya--zan-da-ki----i-. L______ z__ d____ d_____ L-f-y-, z-n d-u-i d-k-n- ------------------------ Lafiya, zan dauki dakin. 0
Aquí té les claus. G- --kullin. G_ m________ G- m-k-l-i-. ------------ Ga makullin. 0
Aquest és el meu equipatge. G--k--a-a. G_ k______ G- k-y-n-. ---------- Ga kayana. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? W-n- l-k----n----r-n k----lo? W___ l_____ n_ k____ k_______ W-n- l-k-c- n- k-r-n k-m-l-o- ----------------------------- Wane lokaci ne karin kumallo? 0
A quina hora se serveix el dinar? Wan- l-k-ci -e-ab--c-n--an-? W___ l_____ n_ a______ r____ W-n- l-k-c- n- a-i-c-n r-n-? ---------------------------- Wani lokaci ne abincin rana? 0
A quina hora se serveix el sopar? W-n---ok--i-ne ---ncin-d-re? W___ l_____ n_ a______ d____ W-n- l-k-c- n- a-i-c-n d-r-? ---------------------------- Wani lokaci ne abincin dare? 0

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.