Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   nl In het restaurant 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 [tweeëndertig]

In het restaurant 4

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. Eé---at-- - p-----f-i-ten -e- -etchup. E__ p____ / p____ f______ m__ k_______ E-n p-t-t / p-k-e f-i-t-n m-t k-t-h-p- -------------------------------------- Eén patat / pakje frieten met ketchup. 0
I dues amb maionesa. E----e- me--m--o-a-s-. E_ t___ m__ m_________ E- t-e- m-t m-y-n-i-e- ---------------------- En twee met mayonaise. 0
I tres salsitxes torrades amb mostassa. En-d--e -e-r b-a--w-rs- m----o-t-rd. E_ d___ k___ b_________ m__ m_______ E- d-i- k-e- b-a-d-o-s- m-t m-s-e-d- ------------------------------------ En drie keer braadworst met mosterd. 0
Quines verdures teniu? Wat-voor -ro-n-------f--u? W__ v___ g_______ h____ u_ W-t v-o- g-o-n-e- h-e-t u- -------------------------- Wat voor groenten heeft u? 0
Que teniu mongetes / fesols? He-f--u--onen? H____ u b_____ H-e-t u b-n-n- -------------- Heeft u bonen? 0
Que teniu coliflor? H-e-- u---oe-k--l? H____ u b_________ H-e-t u b-o-m-o-l- ------------------ Heeft u bloemkool? 0
M’agrada el blat de moro. I---et graag-maï-. I_ e__ g____ m____ I- e-t g-a-g m-ï-. ------------------ Ik eet graag maïs. 0
M’agrada el cogombre. I--ee- g---g -----mm-r. I_ e__ g____ k_________ I- e-t g-a-g k-m-o-m-r- ----------------------- Ik eet graag komkommer. 0
M’agraden els tomàquets. I- ee--g---- t-m---n. I_ e__ g____ t_______ I- e-t g-a-g t-m-t-n- --------------------- Ik eet graag tomaten. 0
També li agrada el porro? Ee- u o-k-----g-p-ei? E__ u o__ g____ p____ E-t u o-k g-a-g p-e-? --------------------- Eet u ook graag prei? 0
També li agrada la xucrut? Ee- --o-k -ra---zu-r-oo-? E__ u o__ g____ z________ E-t u o-k g-a-g z-u-k-o-? ------------------------- Eet u ook graag zuurkool? 0
També li agraden les llentilles? Ee- u --k-gr-ag -i-z--? E__ u o__ g____ l______ E-t u o-k g-a-g l-n-e-? ----------------------- Eet u ook graag linzen? 0
També t’agraden les pastanagues? Eet-j- oo- -r-a---o----en? E__ j_ o__ g____ w________ E-t j- o-k g-a-g w-r-e-e-? -------------------------- Eet je ook graag wortelen? 0
També t’agrada el bròquil? Ee---- ook --aa- br-cc-li? E__ j_ o__ g____ b________ E-t j- o-k g-a-g b-o-c-l-? -------------------------- Eet je ook graag broccoli? 0
També t’agrada el pebrot? E-t-j- o-- --a-- pa---k-? E__ j_ o__ g____ p_______ E-t j- o-k g-a-g p-p-i-a- ------------------------- Eet je ook graag paprika? 0
No m’agrada la ceba. I-----d n--- van ui-n. I_ h___ n___ v__ u____ I- h-u- n-e- v-n u-e-. ---------------------- Ik houd niet van uien. 0
No m’agraden les olives. Ik-h--d --et -a--o-i-v-n. I_ h___ n___ v__ o_______ I- h-u- n-e- v-n o-i-v-n- ------------------------- Ik houd niet van olijven. 0
No m’agraden els bolets. Ik h--d-n-e- v-- --dd---oel-n. I_ h___ n___ v__ p____________ I- h-u- n-e- v-n p-d-e-t-e-e-. ------------------------------ Ik houd niet van paddestoelen. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + neerlandès (1-100) MP3 neerlandès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!