Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   sq Nё restorant 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 [tridhjetёedy]

Nё restorant 4

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. P--ate tё-s-u--ra--e Ket-hup. P_____ t_ s______ m_ K_______ P-t-t- t- s-u-u-a m- K-t-h-p- ----------------------------- Patate tё skuqura me Ketchup. 0
I dues amb maionesa. Dhe -y he-ё -----j--ezё. D__ d_ h___ m_ m________ D-e d- h-r- m- m-j-n-z-. ------------------------ Dhe dy herё me majonezё. 0
I tres salsitxes torrades amb mostassa. D-e t---h--ё s-lç-ç- -e-mus--d-. D__ t__ h___ s______ m_ m_______ D-e t-e h-r- s-l-i-e m- m-s-r-ё- -------------------------------- Dhe tre herё salçiçe me musardё. 0
Quines verdures teniu? Ç-a-ё -e------ ke-i? Ç____ p_______ k____ Ç-a-ё p-r-m-s- k-n-? -------------------- Çfarё perimesh keni? 0
Que teniu mongetes / fesols? A---ni-fa--le? A k___ f______ A k-n- f-s-l-? -------------- A keni fasule? 0
Que teniu coliflor? A-k-ni -----akёr? A k___ l_________ A k-n- l-l-l-k-r- ----------------- A keni lulelakёr? 0
M’agrada el blat de moro. Un--ha--i--r-m--q--f. U__ h_ m____ m_ q____ U-ё h- m-s-r m- q-j-. --------------------- Unё ha misёr me qejf. 0
M’agrada el cogombre. U-- ---k-s---v-c--e qejf. U__ h_ k________ m_ q____ U-ё h- k-s-r-v-c m- q-j-. ------------------------- Unё ha kastravec me qejf. 0
M’agraden els tomàquets. Unё h- -o-ate ---qe-f. U__ h_ d_____ m_ q____ U-ё h- d-m-t- m- q-j-. ---------------------- Unё ha domate me qejf. 0
També li agrada el porro? H--- -e-qejf --a-? H___ m_ q___ p____ H-n- m- q-j- p-a-? ------------------ Hani me qejf pras? 0
També li agrada la xucrut? H-n- -e q--f -akё- turs-i? H___ m_ q___ l____ t______ H-n- m- q-j- l-k-r t-r-h-? -------------------------- Hani me qejf lakёr turshi? 0
També li agraden les llentilles? H-ni m- -ejf -----ёz-? H___ m_ q___ t________ H-n- m- q-j- t-j-r-z-? ---------------------- Hani me qejf thjerёza? 0
També t’agraden les pastanagues? A-i-k--q-j---a--o---? A i k_ q___ k________ A i k- q-j- k-r-o-a-? --------------------- A i ke qejf karrotat? 0
També t’agrada el bròquil? A ----e---b--k-lit? A k_ q___ b________ A k- q-j- b-o-o-i-? ------------------- A ke qejf brokolit? 0
També t’agrada el pebrot? A---ke---j---p--a-? A i k_ q___ s______ A i k- q-j- s-e-a-? ------------------- A i ke qejf specat? 0
No m’agrada la ceba. S--ё pёlq--n- q-p--. S___ p_______ q_____ S-m- p-l-e-n- q-p-t- -------------------- S’mё pёlqejnё qepёt. 0
No m’agraden les olives. S-m- --lq-j-- ---i--t-. S___ p_______ u________ S-m- p-l-e-n- u-l-n-t-. ----------------------- S’mё pёlqejnё ullinjtë. 0
No m’agraden els bolets. S-m--pёlqej-ё-kё-p---a-. S___ p_______ k_________ S-m- p-l-e-n- k-r-u-h-t- ------------------------ S’mё pёlqejnё kёrpudhat. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + albanès (1-100) MP3 albanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!