Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   eo En la restoracio 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 [tridek du]

En la restoracio 4

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. U-u-p-r--on d-------- k-n--e-ap-. U__ p______ d_ f_____ k__ k______ U-u p-r-i-n d- f-i-o- k-n k-ĉ-p-. --------------------------------- Unu porcion da fritoj kun keĉapo. 0
I dues amb maionesa. K-- du -u- -ajo-ezo. K__ d_ k__ m________ K-j d- k-n m-j-n-z-. -------------------- Kaj du kun majonezo. 0
I tres salsitxes torrades amb mostassa. Kaj--ri -o-ti-----k-lb-s--- --n m-s-ar--. K__ t__ r________ k________ k__ m________ K-j t-i r-s-i-a-n k-l-a-o-n k-n m-s-a-d-. ----------------------------------------- Kaj tri rostitajn kolbasojn kun mustardo. 0
Quines verdures teniu? K-uj- -----o-- v- -avas? K____ l_______ v_ h_____ K-u-n l-g-m-j- v- h-v-s- ------------------------ Kiujn legomojn vi havas? 0
Que teniu mongetes / fesols? Ĉ- -- h-v----azeo-o-n? Ĉ_ v_ h____ f_________ Ĉ- v- h-v-s f-z-o-o-n- ---------------------- Ĉu vi havas fazeolojn? 0
Que teniu coliflor? Ĉu-vi-h-va--flo--ra-ikon? Ĉ_ v_ h____ f____________ Ĉ- v- h-v-s f-o-b-a-i-o-? ------------------------- Ĉu vi havas florbrasikon? 0
M’agrada el blat de moro. M----t-- ---ĝ--ma-z--. M_ ŝ____ m____ m______ M- ŝ-t-s m-n-i m-i-o-. ---------------------- Mi ŝatas manĝi maizon. 0
M’agrada el cogombre. Mi --ta--manĝ- -uk---jn. M_ ŝ____ m____ k________ M- ŝ-t-s m-n-i k-k-m-j-. ------------------------ Mi ŝatas manĝi kukumojn. 0
M’agraden els tomàquets. M- ŝ--as m--ĝ- -oma-oj-. M_ ŝ____ m____ t________ M- ŝ-t-s m-n-i t-m-t-j-. ------------------------ Mi ŝatas manĝi tomatojn. 0
També li agrada el porro? Ĉ--v- ŝ------a--i--nk---p--e-n? Ĉ_ v_ ŝ____ m____ a____ p______ Ĉ- v- ŝ-t-s m-n-i a-k-ŭ p-r-o-? ------------------------------- Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ poreon? 0
També li agrada la xucrut? Ĉu--- ŝ--a- manĝi-a-kaŭ ---d--as---n? Ĉ_ v_ ŝ____ m____ a____ a____________ Ĉ- v- ŝ-t-s m-n-i a-k-ŭ a-i-b-a-i-o-? ------------------------------------- Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ acidbrasikon? 0
També li agraden les llentilles? Ĉu-vi------ -------n-a- l--to-n? Ĉ_ v_ ŝ____ m____ a____ l_______ Ĉ- v- ŝ-t-s m-n-i a-k-ŭ l-n-o-n- -------------------------------- Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ lentojn? 0
També t’agraden les pastanagues? Ĉu--i ŝ-t----a-------a----r---j-? Ĉ_ v_ ŝ____ m____ a____ k________ Ĉ- v- ŝ-t-s m-n-i a-k-ŭ k-r-t-j-? --------------------------------- Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ karotojn? 0
També t’agrada el bròquil? Ĉ- vi--a--- ---ĝ- an-a---r--olo--? Ĉ_ v_ ŝ____ m____ a____ b_________ Ĉ- v- ŝ-t-s m-n-i a-k-ŭ b-o-o-o-n- ---------------------------------- Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ brokolojn? 0
També t’agrada el pebrot? Ĉ- -i-ŝ-ta--m-n-i-a-ka- kapsi-oj-? Ĉ_ v_ ŝ____ m____ a____ k_________ Ĉ- v- ŝ-t-s m-n-i a-k-ŭ k-p-i-o-n- ---------------------------------- Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ kapsikojn? 0
No m’agrada la ceba. M- -e -at-- --po-n. M_ n_ ŝ____ c______ M- n- ŝ-t-s c-p-j-. ------------------- Mi ne ŝatas cepojn. 0
No m’agraden les olives. Mi -- ŝ-t---o-i--jn. M_ n_ ŝ____ o_______ M- n- ŝ-t-s o-i-o-n- -------------------- Mi ne ŝatas olivojn. 0
No m’agraden els bolets. M---- -atas-f---ojn. M_ n_ ŝ____ f_______ M- n- ŝ-t-s f-n-o-n- -------------------- Mi ne ŝatas fungojn. 0

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!