Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   el Στο εστιατόριο 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 [τριάντα δύο]

32 [triánta dýo]

Στο εστιατόριο 4

[Sto estiatório 4]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. Μ-- μερί-α -ατάτε--τηγαν-τ-ς με κ--σα-. Μ__ μ_____ π______ τ________ μ_ κ______ Μ-α μ-ρ-δ- π-τ-τ-ς τ-γ-ν-τ-ς μ- κ-τ-α-. --------------------------------------- Μία μερίδα πατάτες τηγανητές με κέτσαπ. 0
M---me-í---p--átes-t-g----és-me -éts--. M__ m_____ p______ t________ m_ k______ M-a m-r-d- p-t-t-s t-g-n-t-s m- k-t-a-. --------------------------------------- Mía merída patátes tēganētés me kétsap.
I dues amb maionesa. Κ-ι---ο -ε-ί-ες -ε μαγ-ον-ζα. Κ__ δ__ μ______ μ_ μ_________ Κ-ι δ-ο μ-ρ-δ-ς μ- μ-γ-ο-έ-α- ----------------------------- Και δύο μερίδες με μαγιονέζα. 0
K-i-d-- --ríd-s------g------. K__ d__ m______ m_ m_________ K-i d-o m-r-d-s m- m-g-o-é-a- ----------------------------- Kai dýo merídes me magionéza.
I tres salsitxes torrades amb mostassa. Κ---τρ--ς -ερί-ες ψη-----υκ-ν--- -ε--ου-τά-δ-. Κ__ τ____ μ______ ψ___ λ________ μ_ μ_________ Κ-ι τ-ε-ς μ-ρ-δ-ς ψ-τ- λ-υ-ά-ι-ο μ- μ-υ-τ-ρ-α- ---------------------------------------------- Και τρεις μερίδες ψητό λουκάνικο με μουστάρδα. 0
Kai treis----íd-- ----- louk-n-k- m- m-u--á-da. K__ t____ m______ p____ l________ m_ m_________ K-i t-e-s m-r-d-s p-ē-ó l-u-á-i-o m- m-u-t-r-a- ----------------------------------------------- Kai treis merídes psētó loukániko me moustárda.
Quines verdures teniu? Τι-λ-----κ---χε-ε; Τ_ λ_______ έ_____ Τ- λ-χ-ν-κ- έ-ε-ε- ------------------ Τι λαχανικά έχετε; 0
T--l-cha---á-éc-e-e? T_ l________ é______ T- l-c-a-i-á é-h-t-? -------------------- Ti lachaniká échete?
Que teniu mongetes / fesols? Έχε---φασο-άκια; Έ____ φ_________ Έ-ε-ε φ-σ-λ-κ-α- ---------------- Έχετε φασολάκια; 0
É-h-te -h-so--kia? É_____ p__________ É-h-t- p-a-o-á-i-? ------------------ Échete phasolákia?
Que teniu coliflor? Έ--τε κ--νουπ-δι; Έ____ κ__________ Έ-ε-ε κ-υ-ο-π-δ-; ----------------- Έχετε κουνουπίδι; 0
É-h--e----noup--i? É_____ k__________ É-h-t- k-u-o-p-d-? ------------------ Échete kounoupídi?
M’agrada el blat de moro. Μ-υ--ρέσ-ι -ο-κα-----κ-. Μ__ α_____ τ_ κ_________ Μ-υ α-έ-ε- τ- κ-λ-μ-ό-ι- ------------------------ Μου αρέσει το καλαμπόκι. 0
Mo- -rés-- to-kal-mp---. M__ a_____ t_ k_________ M-u a-é-e- t- k-l-m-ó-i- ------------------------ Mou arései to kalampóki.
M’agrada el cogombre. Μ-υ --έ-ουν τα α--ού-ι-. Μ__ α______ τ_ α________ Μ-υ α-έ-ο-ν τ- α-γ-ύ-ι-. ------------------------ Μου αρέσουν τα αγγούρια. 0
Mou ---s--n -a -n-o----. M__ a______ t_ a________ M-u a-é-o-n t- a-g-ú-i-. ------------------------ Mou arésoun ta angoúria.
M’agraden els tomàquets. Μο- ----ου- ο- -το---ε-. Μ__ α______ ο_ ν________ Μ-υ α-έ-ο-ν ο- ν-ο-ά-ε-. ------------------------ Μου αρέσουν οι ντομάτες. 0
Mo- a-----n--i----m-tes. M__ a______ o_ n________ M-u a-é-o-n o- n-o-á-e-. ------------------------ Mou arésoun oi ntomátes.
També li agrada el porro? Σα-----σ-υν κα--ε-άς ---πράσ-; Σ__ α______ κ__ ε___ τ_ π_____ Σ-ς α-έ-ο-ν κ-ι ε-ά- τ- π-ά-α- ------------------------------ Σας αρέσουν και εσάς τα πράσα; 0
S-- -résoun ------á- ta-p--sa? S__ a______ k__ e___ t_ p_____ S-s a-é-o-n k-i e-á- t- p-á-a- ------------------------------ Sas arésoun kai esás ta prása?
També li agrada la xucrut? Σα- -ρέσε----ι-ε--ς--- -ι---άχανο; Σ__ α_____ κ__ ε___ τ_ ξ__________ Σ-ς α-έ-ε- κ-ι ε-ά- τ- ξ-ν-λ-χ-ν-; ---------------------------------- Σας αρέσει και εσάς το ξινολάχανο; 0
S-s-aré-ei ka--esás t------l--h-n-? S__ a_____ k__ e___ t_ x___________ S-s a-é-e- k-i e-á- t- x-n-l-c-a-o- ----------------------------------- Sas arései kai esás to xinoláchano?
També li agraden les llentilles? Σα- -ρ-σ--- κ-ι ε-άς--ι--α-ές; Σ__ α______ κ__ ε___ ο_ φ_____ Σ-ς α-έ-ο-ν κ-ι ε-ά- ο- φ-κ-ς- ------------------------------ Σας αρέσουν και εσάς οι φακές; 0
Sa- ---so-n k-- -sá---i -h--és? S__ a______ k__ e___ o_ p______ S-s a-é-o-n k-i e-á- o- p-a-é-? ------------------------------- Sas arésoun kai esás oi phakés?
També t’agraden les pastanagues? Σο--α----υν --ι--έν--τα--α-ότ-; Σ__ α______ κ__ σ___ τ_ κ______ Σ-υ α-έ-ο-ν κ-ι σ-ν- τ- κ-ρ-τ-; ------------------------------- Σου αρέσουν και σένα τα καρότα; 0
S-u--résou--ka- --n--t--k-ró--? S__ a______ k__ s___ t_ k______ S-u a-é-o-n k-i s-n- t- k-r-t-? ------------------------------- Sou arésoun kai séna ta karóta?
També t’agrada el bròquil? Σο- α-έ--ι -α- σέ-α -- -πρόκολ-; Σ__ α_____ κ__ σ___ τ_ μ________ Σ-υ α-έ-ε- κ-ι σ-ν- τ- μ-ρ-κ-λ-; -------------------------------- Σου αρέσει και σένα το μπρόκολο; 0
S----rés-i-k-i-sé-a-t--mp---o--? S__ a_____ k__ s___ t_ m________ S-u a-é-e- k-i s-n- t- m-r-k-l-? -------------------------------- Sou arései kai séna to mprókolo?
També t’agrada el pebrot? Σ-υ-α-έσ-ι---- σέν- η -----ιά; Σ__ α_____ κ__ σ___ η π_______ Σ-υ α-έ-ε- κ-ι σ-ν- η π-π-ρ-ά- ------------------------------ Σου αρέσει και σένα η πιπεριά; 0
S-u ---s----a----na ē-p-peri-? S__ a_____ k__ s___ ē p_______ S-u a-é-e- k-i s-n- ē p-p-r-á- ------------------------------ Sou arései kai séna ē piperiá?
No m’agrada la ceba. Δε- μου --έ--ι τ---ρ----δι. Δ__ μ__ α_____ τ_ κ________ Δ-ν μ-υ α-έ-ε- τ- κ-ε-μ-δ-. --------------------------- Δεν μου αρέσει το κρεμμύδι. 0
Den-mou--r---i-t----em-ýdi. D__ m__ a_____ t_ k________ D-n m-u a-é-e- t- k-e-m-d-. --------------------------- Den mou arései to kremmýdi.
No m’agraden les olives. Δε--μου-αρ--ο---ο- ελ--ς. Δ__ μ__ α______ ο_ ε_____ Δ-ν μ-υ α-έ-ο-ν ο- ε-ι-ς- ------------------------- Δεν μου αρέσουν οι ελιές. 0
De- mo--a--s-u--o---liés. D__ m__ a______ o_ e_____ D-n m-u a-é-o-n o- e-i-s- ------------------------- Den mou arésoun oi eliés.
No m’agraden els bolets. Δ-ν μ-- αρέσ-υ- τα --ν--ά---. Δ__ μ__ α______ τ_ μ_________ Δ-ν μ-υ α-έ-ο-ν τ- μ-ν-τ-ρ-α- ----------------------------- Δεν μου αρέσουν τα μανιτάρια. 0
De--m-u-----oun -- ma-----ia. D__ m__ a______ t_ m_________ D-n m-u a-é-o-n t- m-n-t-r-a- ----------------------------- Den mou arésoun ta manitária.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + grec (1-100) MP3 grec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!