Manual de conversa

ca Fer compres   »   es Ir de compras

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [cincuenta y cuatro]

Ir de compras

Tria com vols veure la traducció:   
català castellà Engegar Més
Vull comprar un regal. Q--rrí--------r-u----g-lo. Q______ c______ u_ r______ Q-e-r-a c-m-r-r u- r-g-l-. -------------------------- Querría comprar un regalo.
Però res massa car. Pero -ada d--a-iad------. P___ n___ d________ c____ P-r- n-d- d-m-s-a-o c-r-. ------------------------- Pero nada demasiado caro.
Potser una bossa? ¿-- bol--- tal----? ¿__ b_____ t__ v___ ¿-n b-l-o- t-l v-z- ------------------- ¿Un bolso, tal vez?
De quin color la vol? ¿D---ué -o--- lo qui--e? ¿__ q__ c____ l_ q______ ¿-e q-é c-l-r l- q-i-r-? ------------------------ ¿De qué color lo quiere?
Negra, marró o blanca? ¿-eg----ma-rón - -l--co? ¿______ m_____ o b______ ¿-e-r-, m-r-ó- o b-a-c-? ------------------------ ¿Negro, marrón o blanco?
Una de gran o petita? ¿Gran-e o-pe--eñ-? ¿______ o p_______ ¿-r-n-e o p-q-e-o- ------------------ ¿Grande o pequeño?
Que puc veure aquesta? ¿-uedo-v-r---t-s? ¿_____ v__ é_____ ¿-u-d- v-r é-t-s- ----------------- ¿Puedo ver éstos?
És de cuir? ¿-s-de-pi-l? ¿__ d_ p____ ¿-s d- p-e-? ------------ ¿Es de piel?
O de plàstic? ¿O d---lá-t-co? ¿_ d_ p________ ¿- d- p-á-t-c-? --------------- ¿O de plástico?
De cuir, és clar. De-piel, --t--al--n--. D_ p____ n____________ D- p-e-, n-t-r-l-e-t-. ---------------------- De piel, naturalmente.
És de molt bona qualitat. E---e -----u-n--c----ad. E_ d_ m__ b____ c_______ E- d- m-y b-e-a c-l-d-d- ------------------------ Es de muy buena calidad.
I la bossa és realment a un bon preu. Y--l b--s--es-- --al-e-t--m---bien -e-p----o. Y e_ b____ e___ r________ m__ b___ d_ p______ Y e- b-l-o e-t- r-a-m-n-e m-y b-e- d- p-e-i-. --------------------------------------------- Y el bolso está realmente muy bien de precio.
M’agrada. M--g-st-. M_ g_____ M- g-s-a- --------- Me gusta.
La compro. M- l----edo. M_ l_ q_____ M- l- q-e-o- ------------ Me lo quedo.
La puc tornar, si de cas? ¿Lo -ue-- ---b-a-,----- e--c---? ¿__ p____ c_______ d___ e_ c____ ¿-o p-e-o c-m-i-r- d-d- e- c-s-? -------------------------------- ¿Lo puedo cambiar, dado el caso?
Naturalment. Na--ra-me---. N____________ N-t-r-l-e-t-. ------------- Naturalmente.
L’empaquetem per regal. S- lo-env--vemo- c---------o. S_ l_ e_________ c___ r______ S- l- e-v-l-e-o- c-m- r-g-l-. ----------------------------- Se lo envolvemos como regalo.
La caixa és allà. La c--a está-a--. L_ c___ e___ a___ L- c-j- e-t- a-í- ----------------- La caja está ahí.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + castellà (1-100) MP3 castellà (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...