Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   es querer algo

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [setenta]

querer algo

Tria com vols veure la traducció:   
català castellà Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? ¿--er----(u--ed) fumar? ¿_______ (______ f_____ ¿-u-r-í- (-s-e-) f-m-r- ----------------------- ¿Querría (usted) fumar?
Que li agradaria ballar a vostè? ¿--er--a--uste-- -a-l--? ¿_______ (______ b______ ¿-u-r-í- (-s-e-) b-i-a-? ------------------------ ¿Querría (usted) bailar?
Que li agradaria passejar a vostè? ¿-u------(u-ted---a-e--? ¿_______ (______ p______ ¿-u-r-í- (-s-e-) p-s-a-? ------------------------ ¿Querría (usted) pasear?
M’agradaria fumar. (-o- ---r--a-----r. (___ q______ f_____ (-o- q-e-r-a f-m-r- ------------------- (Yo) querría fumar.
Voldries un cigarret? ¿----rías-un-c---r--ll-? ¿________ u_ c__________ ¿-u-r-í-s u- c-g-r-i-l-? ------------------------ ¿Querrías un cigarrillo?
(Ell) voldria foc. (------e-rí- u--encen--d--. (___ q______ u_ e__________ (-l- q-e-r-a u- e-c-n-e-o-. --------------------------- (Él) querría un encendedor.
M’agradaria beure alguna cosa. (-o) q-er--a beb-- -l--. (___ q______ b____ a____ (-o- q-e-r-a b-b-r a-g-. ------------------------ (Yo) querría beber algo.
M’agradaria menjar alguna cosa. Querría--omer-al--. Q______ c____ a____ Q-e-r-a c-m-r a-g-. ------------------- Querría comer algo.
M’agradaria descansar una mica. Qu---í- --scan--r--n-po-o. Q______ d________ u_ p____ Q-e-r-a d-s-a-s-r u- p-c-. -------------------------- Querría descansar un poco.
M’agradaria preguntar-li una cosa. Qu-r-í- ---gu-ta-l----go. Q______ p__________ a____ Q-e-r-a p-e-u-t-r-e a-g-. ------------------------- Querría preguntarle algo.
M’agradaria demanar-li una cosa. Q------ -edir-e-al-o. Q______ p______ a____ Q-e-r-a p-d-r-e a-g-. --------------------- Querría pedirle algo.
M’agradaria convidar-li a una cosa. Qu-rría-----t--le / -la - a-g-. Q______ i________ / -__ a a____ Q-e-r-a i-v-t-r-e / --a a a-g-. ------------------------------- Querría invitarle / -la a algo.
Què li agradaria prendre, si us plau? ¿Q-é--uer-í---------? ¿___ q______ / d_____ ¿-u- q-e-r-a / d-s-a- --------------------- ¿Qué querría / desea?
Voldria un cafè? ¿--err-a -u----- -n ca--? ¿_______ (______ u_ c____ ¿-u-r-í- (-s-e-) u- c-f-? ------------------------- ¿Querría (usted) un café?
O preferiria un te? ¿----ef-er-----té? ¿_ p_______ u_ t__ ¿- p-e-i-r- u- t-? ------------------ ¿O prefiere un té?
Ens agradaria anar a casa. Q---r---os ir--s -----a. Q_________ i____ a c____ Q-e-r-a-o- i-n-s a c-s-. ------------------------ Querríamos irnos a casa.
Voleu un taxi? ¿Que-rí--s----t-xi? ¿_________ u_ t____ ¿-u-r-í-i- u- t-x-? ------------------- ¿Querríais un taxi?
Voldrien trucar per telèfon. (-l-o--/-ell--) q------n --ama- po- te-é-on-. (_____ / e_____ q_______ l_____ p__ t________ (-l-o- / e-l-s- q-e-r-a- l-a-a- p-r t-l-f-n-. --------------------------------------------- (Ellos / ellas) querrían llamar por teléfono.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + castellà (1-100) MP3 castellà (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...