Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   es En el restaurante 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [treinta]

En el restaurante 2

Tria com vols veure la traducció:   
català castellà Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. Un -um--d---an-a-a---------or. U_ z___ d_ m_______ p__ f_____ U- z-m- d- m-n-a-a- p-r f-v-r- ------------------------------ Un zumo de manzana, por favor.
Una llimonada, si us plau. Una limonad-- por -----. U__ l________ p__ f_____ U-a l-m-n-d-, p-r f-v-r- ------------------------ Una limonada, por favor.
Un suc de tomàquet, si us plau. Un zu-o----to-a------- -----. U_ z___ d_ t______ p__ f_____ U- z-m- d- t-m-t-, p-r f-v-r- ----------------------------- Un zumo de tomate, por favor.
M’agradaria una copa de vi negre. M- -us--rí- -------a-d- v-no----to. M_ g_______ u__ c___ d_ v___ t_____ M- g-s-a-í- u-a c-p- d- v-n- t-n-o- ----------------------------------- Me gustaría una copa de vino tinto.
M’agradaria una copa de vi blanc. M--g--t-r----n- c-p---e---n----an-o. M_ g_______ u__ c___ d_ v___ b______ M- g-s-a-í- u-a c-p- d- v-n- b-a-c-. ------------------------------------ Me gustaría una copa de vino blanco.
M’agradaria una ampolla de xampany. Me -us--ría un--b-t--l- d- -ham--n. M_ g_______ u__ b______ d_ c_______ M- g-s-a-í- u-a b-t-l-a d- c-a-p-n- ----------------------------------- Me gustaría una botella de champán.
T’agrada el peix? ¿-------a el -e----o? ¿__ g____ e_ p_______ ¿-e g-s-a e- p-s-a-o- --------------------- ¿Te gusta el pescado?
T’agrada la carn? ¿-e ----a-l- -ar---de tern-ra? ¿__ g____ l_ c____ d_ t_______ ¿-e g-s-a l- c-r-e d- t-r-e-a- ------------------------------ ¿Te gusta la carne de ternera?
T’agrada el porc? ¿T--g-s------carne--e----do? ¿__ g____ l_ c____ d_ c_____ ¿-e g-s-a l- c-r-e d- c-r-o- ---------------------------- ¿Te gusta la carne de cerdo?
Desitjaria un plat sense carn. Q-errí--a------n---rn-. Q______ a___ s__ c_____ Q-e-r-a a-g- s-n c-r-e- ----------------------- Querría algo sin carne.
Desitjaria un plat de verdures. Que-r-a un---a---d---er-ur--. Q______ u_ p____ d_ v________ Q-e-r-a u- p-a-o d- v-r-u-a-. ----------------------------- Querría un plato de verduras.
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Quer--- --g--q-e--o -a-d----cho. Q______ a___ q__ n_ t____ m_____ Q-e-r-a a-g- q-e n- t-r-e m-c-o- -------------------------------- Querría algo que no tarde mucho.
Vol acompanyament d’arròs? ¿---qu-r-ía------d- c---a-roz? ¿__ q______ (______ c__ a_____ ¿-o q-e-r-a (-s-e-) c-n a-r-z- ------------------------------ ¿Lo querría (usted) con arroz?
Vol acompanyament de pasta / fideus? ¿Lo---erría----te-) -on ------/ f--eo-? ¿__ q______ (______ c__ p____ / f______ ¿-o q-e-r-a (-s-e-) c-n p-s-a / f-d-o-? --------------------------------------- ¿Lo querría (usted) con pasta / fideos?
Vol acompanyament de patates? ¿Lo-qu-r----(us--d) co----ta--s? ¿__ q______ (______ c__ p_______ ¿-o q-e-r-a (-s-e-) c-n p-t-t-s- -------------------------------- ¿Lo querría (usted) con patatas?
(Això) no m’agrada. (Eso--n- m----s--. (____ n_ m_ g_____ (-s-) n- m- g-s-a- ------------------ (Eso) no me gusta.
El menjar està fred. L-----i-a es---frí-. L_ c_____ e___ f____ L- c-m-d- e-t- f-í-. -------------------- La comida está fría.
Això no és el que he demanat. Es- n-----h- pe-id-. E__ n_ l_ h_ p______ E-o n- l- h- p-d-d-. -------------------- Eso no lo he pedido.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + castellà (1-100) MP3 castellà (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.