Manual de conversa

ca A l’escola   »   sl V šoli

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [štiri]

V šoli

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
On som? Kj---m-? K__ s___ K-e s-o- -------- Kje smo? 0
(Nosaltres) som a l’escola. Smo v---li. S__ v š____ S-o v š-l-. ----------- Smo v šoli. 0
(Nosaltres) tenim classe. Im-m- --uk. I____ p____ I-a-o p-u-. ----------- Imamo pouk. 0
Aquests són els alumnes. To------j-ki. T_ s_ d______ T- s- d-j-k-. ------------- To so dijaki. 0
Aquesta és la mestra. T- -e -či-e-j--a. T_ j_ u__________ T- j- u-i-e-j-c-. ----------------- To je učiteljica. 0
Aquesta és la classe. To--e -----d. T_ j_ r______ T- j- r-z-e-. ------------- To je razred. 0
Què fem? K---po-n--o -de--mo)? K__ p______ (________ K-j p-č-e-o (-e-a-o-? --------------------- Kaj počnemo (delamo)? 0
(Nosaltres) estudiem. U-i-o se. U____ s__ U-i-o s-. --------- Učimo se. 0
(Nosaltres) estudiem una llengua. U--m--se -----. U____ s_ j_____ U-i-o s- j-z-k- --------------- Učimo se jezik. 0
Jo estudio l’anglès. U--- -e-an-leš--n-. U___ s_ a__________ U-i- s- a-g-e-č-n-. ------------------- Učim se angleščino. 0
Tu estudies l’espanyol. U-iš s---pa-šč-no. U___ s_ š_________ U-i- s- š-a-š-i-o- ------------------ Učiš se španščino. 0
Ell estudia l’alemany. Uči-se ne-ščino. U__ s_ n________ U-i s- n-m-č-n-. ---------------- Uči se nemščino. 0
Nosaltres estudiem el francès. Učimo se---a-coš--n-. U____ s_ f___________ U-i-o s- f-a-c-š-i-o- --------------------- Učimo se francoščino. 0
Vosaltres estudieu l’italià. U-i-e----i--li--nšč-no. U____ s_ i_____________ U-i-e s- i-a-i-a-š-i-o- ----------------------- Učite se italijanščino. 0
Ells / elles estudien el rus. U-ij- se-r-š-i-o. U____ s_ r_______ U-i-o s- r-š-i-o- ----------------- Učijo se ruščino. 0
Estudiar llengües és interessant. Uč--je-------v--e-za-i----. U_____ j______ j_ z________ U-e-j- j-z-k-v j- z-n-m-v-. --------------------------- Učenje jezikov je zanimivo. 0
(Nosaltres) volem comprendre la gent. Hoče-o r-zu---i--j-d-. H_____ r_______ l_____ H-č-m- r-z-m-t- l-u-i- ---------------------- Hočemo razumeti ljudi. 0
(Nosaltres) volem parlar a la gent. H-čemo--- p---v--j--i --l----i. H_____ s_ p__________ z l______ H-č-m- s- p-g-v-r-a-i z l-u-m-. ------------------------------- Hočemo se pogovarjati z ljudmi. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.