Manual de conversa

ca A l’escola   »   kk Мектепте

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [төрт]

4 [tört]

Мектепте

Mektepte

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
On som? Біз---йд-м--? Б__ қ________ Б-з қ-й-а-ы-? ------------- Біз қайдамыз? 0
B----ayd-mı-? B__ q________ B-z q-y-a-ı-? ------------- Biz qaydamız?
(Nosaltres) som a l’escola. Б---м--т-------. Б__ м___________ Б-з м-к-е-т-м-з- ---------------- Біз мектептеміз. 0
Biz -e--e--em--. B__ m___________ B-z m-k-e-t-m-z- ---------------- Biz mekteptemiz.
(Nosaltres) tenim classe. Б--де -а-ақ. Б____ с_____ Б-з-е с-б-қ- ------------ Бізде сабақ. 0
B---e-s--aq. B____ s_____ B-z-e s-b-q- ------------ Bizde sabaq.
Aquests són els alumnes. Мын-у - оқ-шылар. М____ — о________ М-н-у — о-у-ы-а-. ----------------- Мынау — оқушылар. 0
M---- ---q-ş---r. M____ — o________ M-n-w — o-w-ı-a-. ----------------- Mınaw — oqwşılar.
Aquesta és la mestra. Мын-у — -ұғ--ім апай. М____ — м______ а____ М-н-у — м-ғ-л-м а-а-. --------------------- Мынау — мұғалім апай. 0
M-n-w---m-ğ---m----y. M____ — m______ a____ M-n-w — m-ğ-l-m a-a-. --------------------- Mınaw — muğalim apay.
Aquesta és la classe. М--а--- ---ып. М____ - с_____ М-н-у - с-н-п- -------------- Мынау - сынып. 0
M--a----sı---. M____ - s_____ M-n-w - s-n-p- -------------- Mınaw - sınıp.
Què fem? Б-з не-істе-міз? Б__ н_ і________ Б-з н- і-т-й-і-? ---------------- Біз не істейміз? 0
B-z -e---t--mi-? B__ n_ i________ B-z n- i-t-y-i-? ---------------- Biz ne isteymiz?
(Nosaltres) estudiem. Б-- -қим-з. Б__ о______ Б-з о-и-ы-. ----------- Біз оқимыз. 0
B-----ï--z. B__ o______ B-z o-ï-ı-. ----------- Biz oqïmız.
(Nosaltres) estudiem una llengua. Б-з т-л-ү-ренем--. Б__ т__ ү_________ Б-з т-л ү-р-н-м-з- ------------------ Біз тіл үйренеміз. 0
Biz --- üy-e-emiz. B__ t__ ü_________ B-z t-l ü-r-n-m-z- ------------------ Biz til üyrenemiz.
Jo estudio l’anglès. М---а---ш-н-а-үйр---м--. М__ а________ ү_________ М-н а-ы-ш-н-а ү-р-н-м-н- ------------------------ Мен ағылшынша үйренемін. 0
Men-a---ş-nş- -yre--m--. M__ a________ ü_________ M-n a-ı-ş-n-a ü-r-n-m-n- ------------------------ Men ağılşınşa üyrenemin.
Tu estudies l’espanyol. Сен-и-п--ша -й-е-----. С__ и______ ү_________ С-н и-п-н-а ү-р-н-с-ң- ---------------------- Сен испанша үйренесің. 0
Se- ----n-a-ü--enes--. S__ ï______ ü_________ S-n ï-p-n-a ü-r-n-s-ñ- ---------------------- Sen ïspanşa üyrenesiñ.
Ell estudia l’alemany. Ол не-іс------е--ді. О_ н______ ү________ О- н-м-с-е ү-р-н-д-. -------------------- Ол немісше үйренеді. 0
Ol---mis-e---r-n---. O_ n______ ü________ O- n-m-s-e ü-r-n-d-. -------------------- Ol nemisşe üyrenedi.
Nosaltres estudiem el francès. Бі- -------ш- үйре-е--з. Б__ ф________ ү_________ Б-з ф-а-ц-з-а ү-р-н-м-з- ------------------------ Біз французша үйренеміз. 0
B-----a-cw--- -y----m--. B__ f________ ü_________ B-z f-a-c-z-a ü-r-n-m-z- ------------------------ Biz francwzşa üyrenemiz.
Vosaltres estudieu l’italià. С-ндер -та-----а--йрен-сіңде-. С_____ и________ ү____________ С-н-е- и-а-ь-н-а ү-р-н-с-ң-е-. ------------------------------ Сендер итальянша үйренесіңдер. 0
Sen--r ï--ly---a ----n----d-r. S_____ ï________ ü____________ S-n-e- ï-a-y-n-a ü-r-n-s-ñ-e-. ------------------------------ Sender ïtalyanşa üyrenesiñder.
Ells / elles estudien el rus. О--р -р-сша-ү-р-неді. О___ о_____ ү________ О-а- о-ы-ш- ү-р-н-д-. --------------------- Олар орысша үйренеді. 0
Olar -rıs-a -y---e--. O___ o_____ ü________ O-a- o-ı-ş- ü-r-n-d-. --------------------- Olar orısşa üyrenedi.
Estudiar llengües és interessant. Т-------ну -ы-ық. Т__ ү_____ қ_____ Т-л ү-р-н- қ-з-қ- ----------------- Тіл үйрену қызық. 0
Til ---e---qız--. T__ ü_____ q_____ T-l ü-r-n- q-z-q- ----------------- Til üyrenw qızıq.
(Nosaltres) volem comprendre la gent. Б-- ада-д--д- -үсін---із к--ед-. Б__ а________ т_________ к______ Б-з а-а-д-р-ы т-с-н-і-і- к-л-д-. -------------------------------- Біз адамдарды түсінгіміз келеді. 0
B-- -d-mda--- tüs-n--m-z kel--i. B__ a________ t_________ k______ B-z a-a-d-r-ı t-s-n-i-i- k-l-d-. -------------------------------- Biz adamdardı tüsingimiz keledi.
(Nosaltres) volem parlar a la gent. Б-з а--мда-м-н -ө-лескім---к--е-і. Б__ а_________ с__________ к______ Б-з а-а-д-р-е- с-й-е-к-м-з к-л-д-. ---------------------------------- Біз адамдармен сөйлескіміз келеді. 0
B-z ---mdar-e--s-y-e-ki--z k--e--. B__ a_________ s__________ k______ B-z a-a-d-r-e- s-y-e-k-m-z k-l-d-. ---------------------------------- Biz adamdarmen söyleskimiz keledi.

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.