Manual de conversa

ca A l’escola   »   uk В школі

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [чотири]

4 [chotyry]

В школі

[V shkoli]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
On som? Де-м-? Д_ м__ Д- м-? ------ Де ми? 0
D---y? D_ m__ D- m-? ------ De my?
(Nosaltres) som a l’escola. Ми---шк-л-. М_ в ш_____ М- в ш-о-і- ----------- Ми в школі. 0
M-----h----. M_ v s______ M- v s-k-l-. ------------ My v shkoli.
(Nosaltres) tenim classe. Ми ма-м- -рок-. М_ м____ у_____ М- м-є-о у-о-и- --------------- Ми маємо уроки. 0
M- m----o-uro-y. M_ m_____ u_____ M- m-y-m- u-o-y- ---------------- My mayemo uroky.
Aquests són els alumnes. Ц----ні. Ц_ у____ Ц- у-н-. -------- Це учні. 0
Tse u-hn-. T__ u_____ T-e u-h-i- ---------- Tse uchni.
Aquesta és la mestra. Це---ит---к-. Ц_ в_________ Ц- в-и-е-ь-а- ------------- Це вчителька. 0
T-- v-h--elʹ-a. T__ v__________ T-e v-h-t-l-k-. --------------- Tse vchytelʹka.
Aquesta és la classe. Це клас. Ц_ к____ Ц- к-а-. -------- Це клас. 0
T-- -las. T__ k____ T-e k-a-. --------- Tse klas.
Què fem? Щ---и-ро-им-? Щ_ м_ р______ Щ- м- р-б-м-? ------------- Що ми робимо? 0
Shch--my-----mo? S____ m_ r______ S-c-o m- r-b-m-? ---------------- Shcho my robymo?
(Nosaltres) estudiem. Ми -ч-мо--. М_ в_______ М- в-и-о-я- ----------- Ми вчимося. 0
M- -c-ym--y-. M_ v_________ M- v-h-m-s-a- ------------- My vchymosya.
(Nosaltres) estudiem una llengua. Ми -и--ає---м-в-. М_ в_______ м____ М- в-в-а-м- м-в-. ----------------- Ми вивчаємо мову. 0
My -y-ch----o -ov-. M_ v_________ m____ M- v-v-h-y-m- m-v-. ------------------- My vyvchayemo movu.
Jo estudio l’anglès. Я---в-аю-а-г---ську-----. Я в_____ а_________ м____ Я в-в-а- а-г-і-с-к- м-в-. ------------------------- Я вивчаю англійську мову. 0
Y------h-y---n-liy-s-k--m---. Y_ v_______ a_________ m____ Y- v-v-h-y- a-h-i-̆-ʹ-u m-v-. ----------------------------- YA vyvchayu anhliy̆sʹku movu.
Tu estudies l’espanyol. Т---ивч-є- --па-сь---мову. Т_ в______ і________ м____ Т- в-в-а-ш і-п-н-ь-у м-в-. -------------------------- Ти вивчаєш іспанську мову. 0
Ty --vchay-sh -sp---ʹ-- -ov-. T_ v_________ i________ m____ T- v-v-h-y-s- i-p-n-ʹ-u m-v-. ----------------------------- Ty vyvchayesh ispansʹku movu.
Ell estudia l’alemany. В-н--ивч-є----ецьку-мо-у. В__ в_____ н_______ м____ В-н в-в-а- н-м-ц-к- м-в-. ------------------------- Він вивчає німецьку мову. 0
V-----v-h--e -im-tsʹku -o-u. V__ v_______ n________ m____ V-n v-v-h-y- n-m-t-ʹ-u m-v-. ---------------------------- Vin vyvchaye nimetsʹku movu.
Nosaltres estudiem el francès. Ми-вивча--- фр--цузьку--о-у. М_ в_______ ф_________ м____ М- в-в-а-м- ф-а-ц-з-к- м-в-. ---------------------------- Ми вивчаємо французьку мову. 0
M---yv-hay--o --an---z--u -ovu. M_ v_________ f__________ m____ M- v-v-h-y-m- f-a-t-u-ʹ-u m-v-. ------------------------------- My vyvchayemo frantsuzʹku movu.
Vosaltres estudieu l’italià. В- -----є-е--т-лі--ь---мо--. В_ в_______ і_________ м____ В- в-в-а-т- і-а-і-с-к- м-в-. ---------------------------- Ви вивчаєте італійську мову. 0
Vy v--c--yet- -tali-̆sʹ-------. V_ v_________ i_________ m____ V- v-v-h-y-t- i-a-i-̆-ʹ-u m-v-. ------------------------------- Vy vyvchayete italiy̆sʹku movu.
Ells / elles estudien el rus. Вони---в-аю-- р-сійс-ку мо-у. В___ в_______ р________ м____ В-н- в-в-а-т- р-с-й-ь-у м-в-. ----------------------------- Вони вивчають російську мову. 0
Vo----y-c--yut- rosi-------mo-u. V___ v_________ r________ m____ V-n- v-v-h-y-t- r-s-y-s-k- m-v-. -------------------------------- Vony vyvchayutʹ rosiy̆sʹku movu.
Estudiar llengües és interessant. Ви--а-- -ови ц--аво. В______ м___ ц______ В-в-а-и м-в- ц-к-в-. -------------------- Вивчати мови цікаво. 0
Vyvc---y---v- --i-avo. V_______ m___ t_______ V-v-h-t- m-v- t-i-a-o- ---------------------- Vyvchaty movy tsikavo.
(Nosaltres) volem comprendre la gent. Ми -о---о ---у-іти -ю-е-. М_ х_____ р_______ л_____ М- х-ч-м- р-з-м-т- л-д-й- ------------------------- Ми хочемо розуміти людей. 0
My-k-o-he-- --z-mit----ude--. M_ k_______ r_______ l______ M- k-o-h-m- r-z-m-t- l-u-e-̆- ----------------------------- My khochemo rozumity lyudey̆.
(Nosaltres) volem parlar a la gent. Ми-хоч-м- спіл--вати-----л-д-м-. М_ х_____ с___________ з л______ М- х-ч-м- с-і-к-в-т-с- з л-д-м-. -------------------------------- Ми хочемо спілкуватися з людьми. 0
My -h-----o--pilk-----s-- z ly-dʹm-. M_ k_______ s____________ z l_______ M- k-o-h-m- s-i-k-v-t-s-a z l-u-ʹ-y- ------------------------------------ My khochemo spilkuvatysya z lyudʹmy.

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.