Manual de conversa

ca A l’escola   »   sv I skolan

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [fyra]

I skolan

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
On som? V---ä- --? V__ ä_ v__ V-r ä- v-? ---------- Var är vi? 0
(Nosaltres) som a l’escola. Vi-ä- i---o-a-. V_ ä_ i s______ V- ä- i s-o-a-. --------------- Vi är i skolan. 0
(Nosaltres) tenim classe. V- --- -e---on. V_ h__ l_______ V- h-r l-k-i-n- --------------- Vi har lektion. 0
Aquests són els alumnes. D-- dä---- -l--e---. D__ d__ ä_ e________ D-t d-r ä- e-e-e-n-. -------------------- Det där är eleverna. 0
Aquesta és la mestra. D-- d-r -r---r-rin---. D__ d__ ä_ l__________ D-t d-r ä- l-r-r-n-a-. ---------------------- Det där är lärarinnan. 0
Aquesta és la classe. D-t---- ---k-asse-. D__ d__ ä_ k_______ D-t d-r ä- k-a-s-n- ------------------- Det där är klassen. 0
Què fem? V---g---v-? V__ g__ v__ V-d g-r v-? ----------- Vad gör vi? 0
(Nosaltres) estudiem. V------o-s. V_ l__ o___ V- l-r o-s- ----------- Vi lär oss. 0
(Nosaltres) estudiem una llengua. V--l-- o---e-- ---å-. V_ l__ o__ e__ s_____ V- l-r o-s e-t s-r-k- --------------------- Vi lär oss ett språk. 0
Jo estudio l’anglès. J-g-l-- m---e-g-l-ka. J__ l__ m__ e________ J-g l-r m-g e-g-l-k-. --------------------- Jag lär mig engelska. 0
Tu estudies l’espanyol. D--l-- dig --a-ska. D_ l__ d__ s_______ D- l-r d-g s-a-s-a- ------------------- Du lär dig spanska. 0
Ell estudia l’alemany. Han lä- -i--t----. H__ l__ s__ t_____ H-n l-r s-g t-s-a- ------------------ Han lär sig tyska. 0
Nosaltres estudiem el francès. V--lä- o-- fra-sk-. V_ l__ o__ f_______ V- l-r o-s f-a-s-a- ------------------- Vi lär oss franska. 0
Vosaltres estudieu l’italià. N- -ä- -- ita----s--. N_ l__ e_ i__________ N- l-r e- i-a-i-n-k-. --------------------- Ni lär er italienska. 0
Ells / elles estudien el rus. D- -ä--s-g -ys-a. D_ l__ s__ r_____ D- l-r s-g r-s-a- ----------------- De lär sig ryska. 0
Estudiar llengües és interessant. At------ -i------- -- ------san-. A__ l___ s__ s____ ä_ i__________ A-t l-r- s-g s-r-k ä- i-t-e-s-n-. --------------------------------- Att lära sig språk är intressant. 0
(Nosaltres) volem comprendre la gent. V---------r----mä-nisk-r. V_ v___ f_____ m_________ V- v-l- f-r-t- m-n-i-k-r- ------------------------- Vi vill förstå människor. 0
(Nosaltres) volem parlar a la gent. Vi--ill-ta-- m-----nn-s--r. V_ v___ t___ m__ m_________ V- v-l- t-l- m-d m-n-i-k-r- --------------------------- Vi vill tala med människor. 0

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.