Manual de conversa

ca A l’escola   »   hr U školi

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [četiri]

U školi

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
On som? Gdj- smo mi? G___ s__ m__ G-j- s-o m-? ------------ Gdje smo mi? 0
(Nosaltres) som a l’escola. M--smo-u -ko--. M_ s__ u š_____ M- s-o u š-o-i- --------------- Mi smo u školi. 0
(Nosaltres) tenim classe. I--m---a-ta-u. I____ n_______ I-a-o n-s-a-u- -------------- Imamo nastavu. 0
Aquests són els alumnes. O----- -----ci. O__ s_ u_______ O-o s- u-e-i-i- --------------- Ovo su učenici. 0
Aquesta és la mestra. Ovo je u--t-l--ca. O__ j_ u__________ O-o j- u-i-e-j-c-. ------------------ Ovo je učiteljica. 0
Aquesta és la classe. Ovo--e--azre-. O__ j_ r______ O-o j- r-z-e-. -------------- Ovo je razred. 0
Què fem? Š---ra----? Š__ r______ Š-o r-d-m-? ----------- Što radimo? 0
(Nosaltres) estudiem. U---o. U_____ U-i-o- ------ Učimo. 0
(Nosaltres) estudiem una llengua. U-im- j---k. U____ j_____ U-i-o j-z-k- ------------ Učimo jezik. 0
Jo estudio l’anglès. U--m-e---eski. U___ e________ U-i- e-g-e-k-. -------------- Učim engleski. 0
Tu estudies l’espanyol. Uči--š-a--o---i. U___ š__________ U-i- š-a-j-l-k-. ---------------- Učiš španjolski. 0
Ell estudia l’alemany. On --- n--mačk-. O_ u__ n________ O- u-i n-e-a-k-. ---------------- On uči njemački. 0
Nosaltres estudiem el francès. U-i-- fr----s--. U____ f_________ U-i-o f-a-c-s-i- ---------------- Učimo francuski. 0
Vosaltres estudieu l’italià. U------a--j--sk-. U____ t__________ U-i-e t-l-j-n-k-. ----------------- Učite talijanski. 0
Ells / elles estudien el rus. On--uč--rus-i. O__ u__ r_____ O-i u-e r-s-i- -------------- Oni uče ruski. 0
Estudiar llengües és interessant. U--ti--ezi---je --teres-ntno. U____ j_____ j_ i____________ U-i-i j-z-k- j- i-t-r-s-n-n-. ----------------------------- Učiti jezike je interesantno. 0
(Nosaltres) volem comprendre la gent. Želi-o -a-umj-----j--e. Ž_____ r________ l_____ Ž-l-m- r-z-m-e-i l-u-e- ----------------------- Želimo razumjeti ljude. 0
(Nosaltres) volem parlar a la gent. Želimo -a-govar-ti-s-ljudi-a. Ž_____ r__________ s l_______ Ž-l-m- r-z-o-a-a-i s l-u-i-a- ----------------------------- Želimo razgovarati s ljudima. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + croat (1-100) MP3 croat (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.