Manual de conversa

ca A l’escola   »   sr У школи

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [четири]

4 [četiri]

У школи

[U školi]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
On som? Гд--с-о --? Г__ с__ м__ Г-е с-о м-? ----------- Где смо ми? 0
Gd--s---mi? G__ s__ m__ G-e s-o m-? ----------- Gde smo mi?
(Nosaltres) som a l’escola. Ми с-о у---о--. М_ с__ у ш_____ М- с-о у ш-о-и- --------------- Ми смо у школи. 0
M--s-- u----li. M_ s__ u š_____ M- s-o u š-o-i- --------------- Mi smo u školi.
(Nosaltres) tenim classe. I--мо --ст--у. I____ н_______ I-а-о н-с-а-у- -------------- Iмамо наставу. 0
Im----n--t-v-. I____ n_______ I-a-o n-s-a-u- -------------- Imamo nastavu.
Aquests són els alumnes. Ово су -че----. О__ с_ у_______ О-о с- у-е-и-и- --------------- Ово су ученици. 0
O-- s--u-e-i-i. O__ s_ u_______ O-o s- u-e-i-i- --------------- Ovo su učenici.
Aquesta és la mestra. Ово-је--чи-ељи--. О__ ј_ у_________ О-о ј- у-и-е-и-а- ----------------- Ово је учитељица. 0
O------uči-eljica. O__ j_ u__________ O-o j- u-i-e-j-c-. ------------------ Ovo je učiteljica.
Aquesta és la classe. О-о -е--а----. О__ ј_ р______ О-о ј- р-з-е-. -------------- Ово је разред. 0
Ov- -e r-zred. O__ j_ r______ O-o j- r-z-e-. -------------- Ovo je razred.
Què fem? Шта-р----о? Ш__ р______ Ш-а р-д-м-? ----------- Шта радимо? 0
Š-a-rad---? Š__ r______ Š-a r-d-m-? ----------- Šta radimo?
(Nosaltres) estudiem. Уч-м-. У_____ У-и-о- ------ Учимо. 0
Uč-m-. U_____ U-i-o- ------ Učimo.
(Nosaltres) estudiem una llengua. У-и-----зик. У____ ј_____ У-и-о ј-з-к- ------------ Учимо језик. 0
U-im- -ez-k. U____ j_____ U-i-o j-z-k- ------------ Učimo jezik.
Jo estudio l’anglès. Учи- --гле-к-. У___ е________ У-и- е-г-е-к-. -------------- Учим енглески. 0
Učim en-l---i. U___ e________ U-i- e-g-e-k-. -------------- Učim engleski.
Tu estudies l’espanyol. Учиш ш-а---и. У___ ш_______ У-и- ш-а-с-и- ------------- Учиш шпански. 0
Učiš-šp-n---. U___ š_______ U-i- š-a-s-i- ------------- Učiš španski.
Ell estudia l’alemany. Он учи-н-ма-ки. О_ у__ н_______ О- у-и н-м-ч-и- --------------- Он учи немачки. 0
On---- --m-č--. O_ u__ n_______ O- u-i n-m-č-i- --------------- On uči nemački.
Nosaltres estudiem el francès. Учи---ф---ц----. У____ ф_________ У-и-о ф-а-ц-с-и- ---------------- Учимо француски. 0
Uč--- ---nc-s-i. U____ f_________ U-i-o f-a-c-s-i- ---------------- Učimo francuski.
Vosaltres estudieu l’italià. У-ит- -т---ја-ск-. У____ и___________ У-и-е и-а-и-а-с-и- ------------------ Учите италијански. 0
Uč--e ---li--n-ki. U____ i___________ U-i-e i-a-i-a-s-i- ------------------ Učite italijanski.
Ells / elles estudien el rus. О-- уче -уски. О__ у__ р_____ О-и у-е р-с-и- -------------- Они уче руски. 0
On----e -uski. O__ u__ r_____ O-i u-e r-s-i- -------------- Oni uče ruski.
Estudiar llengües és interessant. У---- --з--е ј- ---ер-с--тн-. У____ ј_____ ј_ и____________ У-и-и ј-з-к- ј- и-т-р-с-н-н-. ----------------------------- Учити језике је интересантно. 0
Uči-- je-i-------nte--s--tn-. U____ j_____ j_ i____________ U-i-i j-z-k- j- i-t-r-s-n-n-. ----------------------------- Učiti jezike je interesantno.
(Nosaltres) volem comprendre la gent. Ж-ли-о-р-----т- -у--. Ж_____ р_______ љ____ Ж-л-м- р-з-м-т- љ-д-. --------------------- Желимо разумети људе. 0
Ž--i----a-u-eti -ju-e. Ž_____ r_______ l_____ Ž-l-m- r-z-m-t- l-u-e- ---------------------- Želimo razumeti ljude.
(Nosaltres) volem parlar a la gent. Ж-ли-- р--гова-а-и--а љ-ди--. Ж_____ р__________ с_ љ______ Ж-л-м- р-з-о-а-а-и с- љ-д-м-. ----------------------------- Желимо разговарати са људима. 0
Ž--imo--a---var-t---a l-u-i--. Ž_____ r__________ s_ l_______ Ž-l-m- r-z-o-a-a-i s- l-u-i-a- ------------------------------ Želimo razgovarati sa ljudima.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.