Manual de conversa

ca A l’escola   »   bg В училище

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [четири]

4 [chetiri]

В училище

[V uchilishche]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
On som? К-д--с--? К___ с___ К-д- с-е- --------- Къде сме? 0
Kyd- sme? K___ s___ K-d- s-e- --------- Kyde sme?
(Nosaltres) som a l’escola. Н-е -ме---у---ищ-. Н__ с__ в у_______ Н-е с-е в у-и-и-е- ------------------ Ние сме в училище. 0
Nie-sm--v ---ilish---. N__ s__ v u___________ N-e s-e v u-h-l-s-c-e- ---------------------- Nie sme v uchilishche.
(Nosaltres) tenim classe. И---е -а--ве. И____ ч______ И-а-е ч-с-в-. ------------- Имаме часове. 0
Imam------ov-. I____ c_______ I-a-e c-a-o-e- -------------- Imame chasove.
Aquests són els alumnes. Тов- -----ен----е. Т___ с_ у_________ Т-в- с- у-е-и-и-е- ------------------ Това са учениците. 0
To-- sa ---en-t-it-. T___ s_ u___________ T-v- s- u-h-n-t-i-e- -------------------- Tova sa uchenitsite.
Aquesta és la mestra. Т-ва-е у----лка-а. Т___ е у__________ Т-в- е у-и-е-к-т-. ------------------ Това е учителката. 0
T-va-y--u-hi-e----a. T___ y_ u___________ T-v- y- u-h-t-l-a-a- -------------------- Tova ye uchitelkata.
Aquesta és la classe. Т-ва-е--ла--т. Т___ е к______ Т-в- е к-а-ъ-. -------------- Това е класът. 0
To---y--k-a-yt. T___ y_ k______ T-v- y- k-a-y-. --------------- Tova ye klasyt.
Què fem? Ка-во-пр-вим -и-? К____ п_____ н___ К-к-о п-а-и- н-е- ----------------- Какво правим ние? 0
K---o-p-avim--ie? K____ p_____ n___ K-k-o p-a-i- n-e- ----------------- Kakvo pravim nie?
(Nosaltres) estudiem. Н-е ----. Н__ у____ Н-е у-и-. --------- Ние учим. 0
N-e-uch-m. N__ u_____ N-e u-h-m- ---------- Nie uchim.
(Nosaltres) estudiem una llengua. Ни--------з-к. Н__ у___ е____ Н-е у-и- е-и-. -------------- Ние учим език. 0
Nie ---im ye--k. N__ u____ y_____ N-e u-h-m y-z-k- ---------------- Nie uchim yezik.
Jo estudio l’anglès. А- уча ан-----к-. А_ у__ а_________ А- у-а а-г-и-с-и- ----------------- Аз уча английски. 0
A- u-ha--n--i--ki. A_ u___ a_________ A- u-h- a-g-i-s-i- ------------------ Az ucha angliyski.
Tu estudies l’espanyol. Т- у--ш ----нск-. Т_ у___ и________ Т- у-и- и-п-н-к-. ----------------- Ти учиш испански. 0
T- uchish--s-a--ki. T_ u_____ i________ T- u-h-s- i-p-n-k-. ------------------- Ti uchish ispanski.
Ell estudia l’alemany. То- у-и ---с-и. Т__ у__ н______ Т-й у-и н-м-к-. --------------- Той учи немски. 0
T-y-uch- ---ski. T__ u___ n______ T-y u-h- n-m-k-. ---------------- Toy uchi nemski.
Nosaltres estudiem el francès. Н-----и--френ--и. Н__ у___ ф_______ Н-е у-и- ф-е-с-и- ----------------- Ние учим френски. 0
N-e--c--m-fren-k-. N__ u____ f_______ N-e u-h-m f-e-s-i- ------------------ Nie uchim frenski.
Vosaltres estudieu l’italià. В-- -ч--е-и-а--ан-ки. В__ у____ и__________ В-е у-и-е и-а-и-н-к-. --------------------- Вие учите италиански. 0
V-------te i-a---n---. V__ u_____ i__________ V-e u-h-t- i-a-i-n-k-. ---------------------- Vie uchite italianski.
Ells / elles estudien el rus. Т---ч-т р-ски. Т_ у___ р_____ Т- у-а- р-с-и- -------------- Те учат руски. 0
Te-u--a--r---i. T_ u____ r_____ T- u-h-t r-s-i- --------------- Te uchat ruski.
Estudiar llengües és interessant. Да с---ч-- ез--и-е --т------. Д_ с_ у___ е____ е и_________ Д- с- у-а- е-и-и е и-т-р-с-о- ----------------------------- Да се учат езици е интересно. 0
Da--e u---t y-z-t-- -e -nt-re--o. D_ s_ u____ y______ y_ i_________ D- s- u-h-t y-z-t-i y- i-t-r-s-o- --------------------------------- Da se uchat yezitsi ye interesno.
(Nosaltres) volem comprendre la gent. Ние -------да-----и-------р--а. Н__ и_____ д_ р________ х______ Н-е и-к-м- д- р-з-и-а-е х-р-т-. ------------------------------- Ние искаме да разбираме хората. 0
N-e -sk-m---- --zb-r-me-khor--a. N__ i_____ d_ r________ k_______ N-e i-k-m- d- r-z-i-a-e k-o-a-a- -------------------------------- Nie iskame da razbirame khorata.
(Nosaltres) volem parlar a la gent. Н-е--с-а---да-р-з-овар------хората. Н__ и_____ д_ р__________ с х______ Н-е и-к-м- д- р-з-о-а-я-е с х-р-т-. ----------------------------------- Ние искаме да разговаряме с хората. 0
N-e---k-m- ---ra-g-varyam- -----r-ta. N__ i_____ d_ r___________ s k_______ N-e i-k-m- d- r-z-o-a-y-m- s k-o-a-a- ------------------------------------- Nie iskame da razgovaryame s khorata.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.