Manual de conversa

ca A l’escola   »   et Koolis

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [neli]

Koolis

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
On som? Kus--- ---m-? K__ m_ o_____ K-s m- o-e-e- ------------- Kus me oleme? 0
(Nosaltres) som a l’escola. Me ol----k---is. M_ o____ k______ M- o-e-e k-o-i-. ---------------- Me oleme koolis. 0
(Nosaltres) tenim classe. M--l--ä-b-tun-. M___ k___ t____ M-i- k-i- t-n-. --------------- Meil käib tund. 0
Aquests són els alumnes. N-----n----las-d. N___ o_ õ________ N-e- o- õ-i-a-e-. ----------------- Need on õpilased. 0
Aquesta és la mestra. S-e-on õ-e-aj-. S__ o_ õ_______ S-e o- õ-e-a-a- --------------- See on õpetaja. 0
Aquesta és la classe. S-e -n-k--ss. S__ o_ k_____ S-e o- k-a-s- ------------- See on klass. 0
Què fem? M-da--e-te-m-? M___ m_ t_____ M-d- m- t-e-e- -------------- Mida me teeme? 0
(Nosaltres) estudiem. Me-õ--m-. M_ õ_____ M- õ-i-e- --------- Me õpime. 0
(Nosaltres) estudiem una llengua. M- ----e-k-el-. M_ õ____ k_____ M- õ-i-e k-e-t- --------------- Me õpime keelt. 0
Jo estudio l’anglès. Ma--p-n--ng---e-keelt. M_ õ___ i______ k_____ M- õ-i- i-g-i-e k-e-t- ---------------------- Ma õpin inglise keelt. 0
Tu estudies l’espanyol. Sa õp-d h-s--a-ia-ke-l-. S_ õ___ h________ k_____ S- õ-i- h-s-a-n-a k-e-t- ------------------------ Sa õpid hispaania keelt. 0
Ell estudia l’alemany. T- õ-ib---ksa--e---. T_ õ___ s____ k_____ T- õ-i- s-k-a k-e-t- -------------------- Ta õpib saksa keelt. 0
Nosaltres estudiem el francès. Me -p--- -r--t-u-e ke-l-. M_ õ____ p________ k_____ M- õ-i-e p-a-t-u-e k-e-t- ------------------------- Me õpime prantsuse keelt. 0
Vosaltres estudieu l’italià. T- õp-t--it---ia -e-l-. T_ õ____ i______ k_____ T- õ-i-e i-a-l-a k-e-t- ----------------------- Te õpite itaalia keelt. 0
Ells / elles estudien el rus. N--------d-v-----e-lt. N__ õ_____ v___ k_____ N-d õ-i-a- v-n- k-e-t- ---------------------- Nad õpivad vene keelt. 0
Estudiar llengües és interessant. Ke--i-õp-ida-o- -uv-tav. K____ õ_____ o_ h_______ K-e-i õ-p-d- o- h-v-t-v- ------------------------ Keeli õppida on huvitav. 0
(Nosaltres) volem comprendre la gent. Me---ha---i-----i---i-ta. M_ t_____ i______ m______ M- t-h-m- i-i-e-i m-i-t-. ------------------------- Me tahame inimesi mõista. 0
(Nosaltres) volem parlar a la gent. M- -a--me ---m-s-eg---ä-ki-a. M_ t_____ i_________ r_______ M- t-h-m- i-i-e-t-g- r-ä-i-a- ----------------------------- Me tahame inimestega rääkida. 0

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.