Manual de conversa

ca A l’escola   »   ru В школе

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [четыре]

4 [chetyre]

В школе

V shkole

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
On som? Г----ы? Г__ м__ Г-е м-? ------- Где мы? 0
G-e-my? G__ m__ G-e m-? ------- Gde my?
(Nosaltres) som a l’escola. М- в--к---. М_ в ш_____ М- в ш-о-е- ----------- Мы в школе. 0
My ---h-ol-. M_ v s______ M- v s-k-l-. ------------ My v shkole.
(Nosaltres) tenim classe. У-нас уро-и. У н__ у_____ У н-с у-о-и- ------------ У нас уроки. 0
U---- --o--. U n__ u_____ U n-s u-o-i- ------------ U nas uroki.
Aquests són els alumnes. Э-о уч----и. Э__ у_______ Э-о у-е-и-и- ------------ Это ученики. 0
Eto u---ni--. E__ u________ E-o u-h-n-k-. ------------- Eto ucheniki.
Aquesta és la mestra. Э-о-у---ель-и--. Э__ у___________ Э-о у-и-е-ь-и-а- ---------------- Это учительница. 0
Et- u-----lʹ-it-a. E__ u_____________ E-o u-h-t-l-n-t-a- ------------------ Eto uchitelʹnitsa.
Aquesta és la classe. Это ---с-. Э__ к_____ Э-о к-а-с- ---------- Это класс. 0
Eto----s-. E__ k_____ E-o k-a-s- ---------- Eto klass.
Què fem? Че---ы--анимае---? Ч__ м_ з__________ Ч-м м- з-н-м-е-с-? ------------------ Чем мы занимаемся? 0
Ch---m- -a-------sya? C___ m_ z____________ C-e- m- z-n-m-y-m-y-? --------------------- Chem my zanimayemsya?
(Nosaltres) estudiem. Мы-уч-мся. М_ у______ М- у-и-с-. ---------- Мы учимся. 0
My--ch--s--. M_ u________ M- u-h-m-y-. ------------ My uchimsya.
(Nosaltres) estudiem una llengua. Мы у--м ---к. М_ у___ я____ М- у-и- я-ы-. ------------- Мы учим язык. 0
M- ------y-z--. M_ u____ y_____ M- u-h-m y-z-k- --------------- My uchim yazyk.
Jo estudio l’anglès. Я учу а---ий-кий. Я у__ а__________ Я у-у а-г-и-с-и-. ----------------- Я учу английский. 0
Y------ a-g-i-s--y. Y_ u___ a__________ Y- u-h- a-g-i-s-i-. ------------------- Ya uchu angliyskiy.
Tu estudies l’espanyol. Т- у-и-ь ---ан----. Т_ у____ и_________ Т- у-и-ь и-п-н-к-й- ------------------- Ты учишь испанский. 0
T- u-hish--i-p-ns-i-. T_ u______ i_________ T- u-h-s-ʹ i-p-n-k-y- --------------------- Ty uchishʹ ispanskiy.
Ell estudia l’alemany. Он-учи- н----ки-. О_ у___ н________ О- у-и- н-м-ц-и-. ----------------- Он учит немецкий. 0
On uc--- --m-tski-. O_ u____ n_________ O- u-h-t n-m-t-k-y- ------------------- On uchit nemetskiy.
Nosaltres estudiem el francès. М- ---м---а-ц-з-к-й. М_ у___ ф___________ М- у-и- ф-а-ц-з-к-й- -------------------- Мы учим французский. 0
My----i-------s--s-iy. M_ u____ f____________ M- u-h-m f-a-t-u-s-i-. ---------------------- My uchim frantsuzskiy.
Vosaltres estudieu l’italià. Вы--ч-----т--ья----й. В_ у____ и___________ В- у-и-е и-а-ь-н-к-й- --------------------- Вы учите итальянский. 0
V---chi-e-i-al--a-ski-. V_ u_____ i____________ V- u-h-t- i-a-ʹ-a-s-i-. ----------------------- Vy uchite italʹyanskiy.
Ells / elles estudien el rus. Он- уч-- -ус-к-й. О__ у___ р_______ О-и у-а- р-с-к-й- ----------------- Они учат русский. 0
Oni--c--- ru-s---. O__ u____ r_______ O-i u-h-t r-s-k-y- ------------------ Oni uchat russkiy.
Estudiar llengües és interessant. У-ит---зык- ин-е--сн-. У____ я____ и_________ У-и-ь я-ы-и и-т-р-с-о- ---------------------- Учить языки интересно. 0
U-h-tʹ -azyk- i--ere-n-. U_____ y_____ i_________ U-h-t- y-z-k- i-t-r-s-o- ------------------------ Uchitʹ yazyki interesno.
(Nosaltres) volem comprendre la gent. М- --ти--по-и-а-- люде-. М_ х____ п_______ л_____ М- х-т-м п-н-м-т- л-д-й- ------------------------ Мы хотим понимать людей. 0
M---ho--m---nimatʹ ---d--. M_ k_____ p_______ l______ M- k-o-i- p-n-m-t- l-u-e-. -------------------------- My khotim ponimatʹ lyudey.
(Nosaltres) volem parlar a la gent. Мы-х---м-г------ь с --дь-и. М_ х____ г_______ с л______ М- х-т-м г-в-р-т- с л-д-м-. --------------------------- Мы хотим говорить с людьми. 0
My--h-ti----vo--t--s lyud---. M_ k_____ g_______ s l_______ M- k-o-i- g-v-r-t- s l-u-ʹ-i- ----------------------------- My khotim govoritʹ s lyudʹmi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.