Manual de conversa

ca A l’escola   »   no På skolen

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [fire]

På skolen

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
On som? Hvor -----? H___ e_ v__ H-o- e- v-? ----------- Hvor er vi? 0
(Nosaltres) som a l’escola. Vi-e------k-l-n. V_ e_ p_ s______ V- e- p- s-o-e-. ---------------- Vi er på skolen. 0
(Nosaltres) tenim classe. Vi ha----derv-s-ing. V_ h__ u____________ V- h-r u-d-r-i-n-n-. -------------------- Vi har undervisning. 0
Aquests són els alumnes. De- -- --e----. D__ e_ e_______ D-t e- e-e-e-e- --------------- Det er elevene. 0
Aquesta és la mestra. D-t-e- --rere-. D__ e_ l_______ D-t e- l-r-r-n- --------------- Det er læreren. 0
Aquesta és la classe. D-t--r kl---e-. D__ e_ k_______ D-t e- k-a-s-n- --------------- Det er klassen. 0
Què fem? H-- gjø---i? H__ g___ v__ H-a g-ø- v-? ------------ Hva gjør vi? 0
(Nosaltres) estudiem. V- --r--. V_ l_____ V- l-r-r- --------- Vi lærer. 0
(Nosaltres) estudiem una llengua. Vi--æ-----t s--å-. V_ l____ e_ s_____ V- l-r-r e- s-r-k- ------------------ Vi lærer et språk. 0
Jo estudio l’anglès. J-g---re--e-ge-s-. J__ l____ e_______ J-g l-r-r e-g-l-k- ------------------ Jeg lærer engelsk. 0
Tu estudies l’espanyol. Du---rer--pan--. D_ l____ s______ D- l-r-r s-a-s-. ---------------- Du lærer spansk. 0
Ell estudia l’alemany. Han -æ--- -y-k. H__ l____ t____ H-n l-r-r t-s-. --------------- Han lærer tysk. 0
Nosaltres estudiem el francès. Vi-l-re- fransk. V_ l____ f______ V- l-r-r f-a-s-. ---------------- Vi lærer fransk. 0
Vosaltres estudieu l’italià. D-r--l-r-r--ta----s-. D___ l____ i_________ D-r- l-r-r i-a-i-n-k- --------------------- Dere lærer italiensk. 0
Ells / elles estudien el rus. De lær----u----k. D_ l____ r_______ D- l-r-r r-s-i-k- ----------------- De lærer russisk. 0
Estudiar llengües és interessant. De---r-i-t-r---a------ære--p--k. D__ e_ i__________ å l___ s_____ D-t e- i-t-r-s-a-t å l-r- s-r-k- -------------------------------- Det er interessant å lære språk. 0
(Nosaltres) volem comprendre la gent. Vi ø-s-e- å -------f-l-. V_ ø_____ å f_____ f____ V- ø-s-e- å f-r-t- f-l-. ------------------------ Vi ønsker å forstå folk. 0
(Nosaltres) volem parlar a la gent. V- ø------- sn-kke--ed--o--. V_ ø_____ å s_____ m__ f____ V- ø-s-e- å s-a-k- m-d f-l-. ---------------------------- Vi ønsker å snakke med folk. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + noruec (1-100) MP3 noruec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.