Manual de conversa

ca A l’escola   »   ku Li dibistanê

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [çar]

Li dibistanê

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
On som? E---i-k----? E_ l_ k_ n__ E- l- k- n-? ------------ Em li kû ne? 0
(Nosaltres) som a l’escola. Em ----i-istanê ne. E_ l_ d________ n__ E- l- d-b-s-a-ê n-. ------------------- Em li dibistanê ne. 0
(Nosaltres) tenim classe. Wan-y--me--e-e. W_____ m_ h____ W-n-y- m- h-y-. --------------- Waneya me heye. 0
Aquests són els alumnes. Ev --an-ek-r -n. E_ x________ i__ E- x-a-d-k-r i-. ---------------- Ev xwandekar in. 0
Aquesta és la mestra. E- --m-s-- y-. E_ m______ y__ E- m-m-s-e y-. -------------- Ev mamoste ye. 0
Aquesta és la classe. Ev--- e-. E_ p_ e__ E- p- e-. --------- Ev po el. 0
Què fem? E--çi diki-? E_ ç_ d_____ E- ç- d-k-n- ------------ Em çi dikin? 0
(Nosaltres) estudiem. Fê--Hî--d-b-n. F______ d_____ F-r-H-n d-b-n- -------------- Fêr/Hîn dibin. 0
(Nosaltres) estudiem una llengua. E- -imane-î-f-r---n-dibin. E_ z_______ f______ d_____ E- z-m-n-k- f-r-h-n d-b-n- -------------------------- Em zimanekî fêr/hîn dibin. 0
Jo estudio l’anglès. E---n-i---î-----h-- d----. E_ Î_______ f______ d_____ E- Î-g-l-z- f-r-h-n d-b-m- -------------------------- Ez Îngilîzî fêr/hîn dibim. 0
Tu estudies l’espanyol. T- Î---n------êr--în di--. T_ Î________ f______ d____ T- Î-p-n-o-î f-r-h-n d-b-. -------------------------- Tu Îspanyolî fêr/hîn dibî. 0
Ell estudia l’alemany. Ew-----nî----/-în --be. E_ E_____ f______ d____ E- E-m-n- f-r-h-n d-b-. ----------------------- Ew Elmanî fêr/hîn dibe. 0
Nosaltres estudiem el francès. Em-F--n---fê-/hîn ---in. E_ F_____ f______ d_____ E- F-a-s- f-r-h-n d-b-n- ------------------------ Em Fransî fêr/hîn dibin. 0
Vosaltres estudieu l’italià. Hûn Î--ly-n- -ê--h-- di--n. H__ Î_______ f______ d_____ H-n Î-a-y-n- f-r-h-n d-b-n- --------------------------- Hûn Îtalyanî fêr/hîn dibin. 0
Ells / elles estudien el rus. Ew-Rû-- -ê---în--ibi-. E_ R___ f______ d_____ E- R-s- f-r-h-n d-b-n- ---------------------- Ew Rûsî fêr/hîn dibin. 0
Estudiar llengües és interessant. Fêrbûna-zimê- e--- -. F______ z____ e___ e_ F-r-û-a z-m-n e-ê- e- --------------------- Fêrbûna zimên ecêb e. 0
(Nosaltres) volem comprendre la gent. E- --x----- -ir--an -----ikin. E_ d_______ m______ f__ b_____ E- d-x-a-i- m-r-v-n f-m b-k-n- ------------------------------ Em dixwazin mirovan fêm bikin. 0
(Nosaltres) volem parlar a la gent. E- di-waz-n-bi--i--v-n-re--i-x---n. E_ d_______ b_ m______ r_ b________ E- d-x-a-i- b- m-r-v-n r- b-a-i-i-. ----------------------------------- Em dixwazin bi mirovan re biaxivin. 0

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.