Manual de conversa

ca A l’escola   »   he ‫בבית הספר‬

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

‫4 [ארבע]‬

4 [arba]

‫בבית הספר‬

[b'veyt-hasefer]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
On som? ‫ה--- אנ----‬ ‫____ א______ ‫-י-ן א-ח-ו-‬ ------------- ‫היכן אנחנו?‬ 0
he--ha--ana-n-? h______ a______ h-y-h-n a-a-n-? --------------- heykhan anaxnu?
(Nosaltres) som a l’escola. ‫אנחנו-בב------ר.‬ ‫_____ ב___ ה_____ ‫-נ-נ- ב-י- ה-פ-.- ------------------ ‫אנחנו בבית הספר.‬ 0
anax-- -'v-yt-h-----r. a_____ b______________ a-a-n- b-v-y---a-e-e-. ---------------------- anaxnu b'veyt-hasefer.
(Nosaltres) tenim classe. ‫א---- ב-י---.‬ ‫_____ ב_______ ‫-נ-נ- ב-י-ו-.- --------------- ‫אנחנו בשיעור.‬ 0
a-a-n--b'sh--ur. a_____ b________ a-a-n- b-s-i-u-. ---------------- anaxnu b'shi'ur.
Aquests són els alumnes. ‫א---התלמ-ד--.‬ ‫___ ה_________ ‫-ל- ה-ל-י-י-.- --------------- ‫אלה התלמידים.‬ 0
e--h--at------m. e___ h__________ e-e- h-t-l-i-i-. ---------------- eleh hatalmidim.
Aquesta és la mestra. ‫-- ה---ה-‬ ‫__ ה______ ‫-ו ה-ו-ה-‬ ----------- ‫זו המורה.‬ 0
zo------ah. z_ h_______ z- h-m-r-h- ----------- zo hamorah.
Aquesta és la classe. ‫זו -כ--ה-‬ ‫__ ה______ ‫-ו ה-י-ה-‬ ----------- ‫זו הכיתה.‬ 0
z- -a-ita-. z_ h_______ z- h-k-t-h- ----------- zo hakitah.
Què fem? ‫מה--נחנו-ע-שי--‬ ‫__ א____ ע______ ‫-ה א-ח-ו ע-ש-ם-‬ ----------------- ‫מה אנחנו עושים?‬ 0
ma---na--- o-si-? m__ a_____ o_____ m-h a-a-n- o-s-m- ----------------- mah anaxnu ossim?
(Nosaltres) estudiem. ‫-נח-ו -ומדי--‬ ‫_____ ל_______ ‫-נ-נ- ל-מ-י-.- --------------- ‫אנחנו לומדים.‬ 0
an--n- ---d-m. a_____ l______ a-a-n- l-m-i-. -------------- anaxnu lomdim.
(Nosaltres) estudiem una llengua. ‫--ח-ו-לומד-ם-שפה.‬ ‫_____ ל_____ ש____ ‫-נ-נ- ל-מ-י- ש-ה-‬ ------------------- ‫אנחנו לומדים שפה.‬ 0
a--x-u lo-d-- ss-f--. a_____ l_____ s______ a-a-n- l-m-i- s-a-a-. --------------------- anaxnu lomdim ssafah.
Jo estudio l’anglès. ‫--י--ו-- - ------ית-‬ ‫___ ל___ / ת א_______ ‫-נ- ל-מ- / ת א-ג-י-.- ---------------------- ‫אני לומד / ת אנגלית.‬ 0
a-i l--e--lo----t an----. a__ l____________ a______ a-i l-m-d-l-m-d-t a-g-i-. ------------------------- ani lomed/lomedet anglit.
Tu estudies l’espanyol. ‫-- /-ה-לו-- - --ספ-ד--.‬ ‫__ / ה ל___ / ת ס_______ ‫-ת / ה ל-מ- / ת ס-ר-י-.- ------------------------- ‫את / ה לומד / ת ספרדית.‬ 0
a-ah-a--lo--d/lome-e- s--radi-. a______ l____________ s________ a-a-/-t l-m-d-l-m-d-t s-a-a-i-. ------------------------------- atah/at lomed/lomedet sfaradit.
Ell estudia l’alemany. ‫-וא --מד ג--נית.‬ ‫___ ל___ ג_______ ‫-ו- ל-מ- ג-מ-י-.- ------------------ ‫הוא לומד גרמנית.‬ 0
hu -o--d--e-man-t. h_ l____ g________ h- l-m-d g-r-a-i-. ------------------ hu lomed germanit.
Nosaltres estudiem el francès. ‫א---- ---ד-----פ-ית-‬ ‫_____ ל_____ צ_______ ‫-נ-נ- ל-מ-י- צ-פ-י-.- ---------------------- ‫אנחנו לומדים צרפתית.‬ 0
an-x-u -omd-- -s-rfat--. a_____ l_____ t_________ a-a-n- l-m-i- t-a-f-t-t- ------------------------ anaxnu lomdim tsarfatit.
Vosaltres estudieu l’italià. ‫אתם-לו-ד-- -------.‬ ‫___ ל_____ א________ ‫-ת- ל-מ-י- א-ט-ק-ת-‬ --------------------- ‫אתם לומדים איטלקית.‬ 0
a-em l-mdim -t--qit. a___ l_____ i_______ a-e- l-m-i- i-a-q-t- -------------------- atem lomdim italqit.
Ells / elles estudien el rus. ‫ה- ----ים ר-ס--.‬ ‫__ ל_____ ר______ ‫-ם ל-מ-י- ר-ס-ת-‬ ------------------ ‫הם לומדים רוסית.‬ 0
hem----d----us--. h__ l_____ r_____ h-m l-m-i- r-s-t- ----------------- hem lomdim rusit.
Estudiar llengües és interessant. ‫-ענ-ין--ל--ד-ש-ו-.‬ ‫______ ל____ ש_____ ‫-ע-י-ן ל-מ-ד ש-ו-.- -------------------- ‫מעניין ללמוד שפות.‬ 0
m-'--iey---ilm---ssaf-t. m________ l_____ s______ m-'-n-e-n l-l-o- s-a-o-. ------------------------ me'anieyn lilmod ssafot.
(Nosaltres) volem comprendre la gent. ‫-נחנ- ---ים-ל---ן---נ---)-‬ ‫_____ ר____ ל____ (________ ‫-נ-נ- ר-צ-ם ל-ב-ן (-נ-י-)-‬ ---------------------------- ‫אנחנו רוצים להבין (אנשים).‬ 0
anax-u ro---m -eh-v-- -'--a---m). a_____ r_____ l______ (__________ a-a-n- r-t-i- l-h-v-n (-a-a-h-m-. --------------------------------- anaxnu rotsim lehavin ('anashim).
(Nosaltres) volem parlar a la gent. ‫-נחנ- רו-י- ל-ו-ח -- א-----‬ ‫_____ ר____ ל____ ע_ א______ ‫-נ-נ- ר-צ-ם ל-ו-ח ע- א-ש-ם-‬ ----------------------------- ‫אנחנו רוצים לשוחח עם אנשים.‬ 0
a----u -ot--m l--s-x--x-----n-sh-m. a_____ r_____ l________ i_ a_______ a-a-n- r-t-i- l-s-o-e-x i- a-a-h-m- ----------------------------------- anaxnu rotsim lessoxeax im anashim.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hebreu (1-100) MP3 hebreu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.