Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   mk Денови во седмицата

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [девет]

9 [dyevyet]

Денови во седмицата

[Dyenovi vo syedmitzata]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
el dilluns п-нед--ник п_________ п-н-д-л-и- ---------- понеделник 0
p--y-d---nik p___________ p-n-e-y-l-i- ------------ ponyedyelnik
el dimarts в-орн-к в______ в-о-н-к ------- вторник 0
v-o-n-k v______ v-o-n-k ------- vtornik
el dimecres с--да с____ с-е-а ----- среда 0
srye-a s_____ s-y-d- ------ sryeda
el dijous че----ок ч_______ ч-т-р-о- -------- четврток 0
chye--r-ok c_________ c-y-t-r-o- ---------- chyetvrtok
el divendres пет-к п____ п-т-к ----- петок 0
p----k p_____ p-e-o- ------ pyetok
el dissabte с-бо-а с_____ с-б-т- ------ сабота 0
s---ta s_____ s-b-t- ------ sabota
el diumenge нед-ла н_____ н-д-л- ------ недела 0
n-e-ye-a n_______ n-e-y-l- -------- nyedyela
la setmana се--и-а с______ с-д-и-а ------- седмица 0
s-----tza s________ s-e-m-t-a --------- syedmitza
del dilluns al diumenge о- --нед-лник до не--ла о_ п_________ д_ н_____ о- п-н-д-л-и- д- н-д-л- ----------------------- од понеделник до недела 0
od-p---edyeln-k--- ----y--a o_ p___________ d_ n_______ o- p-n-e-y-l-i- d- n-e-y-l- --------------------------- od ponyedyelnik do nyedyela
El primer dia és el dilluns. Пр--о----н-е-п--ед--н-к. П_____ д__ е п__________ П-в-о- д-н е п-н-д-л-и-. ------------------------ Првиот ден е понеделник. 0
P-v-ot--yen--e-p------el-i-. P_____ d___ y_ p____________ P-v-o- d-e- y- p-n-e-y-l-i-. ---------------------------- Prviot dyen ye ponyedyelnik.
El segon dia és el dimarts. В--рио---ен-е--т-рни-. В______ д__ е в_______ В-о-и-т д-н е в-о-н-к- ---------------------- Вториот ден е вторник. 0
Vtor-ot dy-n y---t---i-. V______ d___ y_ v_______ V-o-i-t d-e- y- v-o-n-k- ------------------------ Vtoriot dyen ye vtornik.
El tercer dia és el dimecres. Тре---- д-н---с-ед-. Т______ д__ е с_____ Т-е-и-т д-н е с-е-а- -------------------- Третиот ден е среда. 0
Tr-e-i---dy----e s-ye-a. T_______ d___ y_ s______ T-y-t-o- d-e- y- s-y-d-. ------------------------ Tryetiot dyen ye sryeda.
El quart dia és el dijous. Ч---ртио--д-н-е четв-ток. Ч________ д__ е ч________ Ч-т-р-и-т д-н е ч-т-р-о-. ------------------------- Четвртиот ден е четврток. 0
C---tv----- dye---- --y--vrt-k. C__________ d___ y_ c__________ C-y-t-r-i-t d-e- y- c-y-t-r-o-. ------------------------------- Chyetvrtiot dyen ye chyetvrtok.
El cinquè dia és el divendres. Пет--от д-н-- п--о-. П______ д__ е п_____ П-т-и-т д-н е п-т-к- -------------------- Петтиот ден е петок. 0
Pye-t-ot--y-n--e------k. P_______ d___ y_ p______ P-e-t-o- d-e- y- p-e-o-. ------------------------ Pyettiot dyen ye pyetok.
El sisè dia és dissabte. Ше-т-о- --н-- сабота. Ш______ д__ е с______ Ш-с-и-т д-н е с-б-т-. --------------------- Шестиот ден е сабота. 0
Sh-esti----ye- -- -abota. S________ d___ y_ s______ S-y-s-i-t d-e- y- s-b-t-. ------------------------- Shyestiot dyen ye sabota.
El setè dia és el diumenge. Се----т--е--е-не--ла. С______ д__ е н______ С-д-и-т д-н е н-д-л-. --------------------- Седмиот ден е недела. 0
Sy--mio- d-e---e ---d-e-a. S_______ d___ y_ n________ S-e-m-o- d-e- y- n-e-y-l-. -------------------------- Syedmiot dyen ye nyedyela.
La setmana té set dies. Се-ми--та--ма с-------на. С________ и__ с____ д____ С-д-и-а-а и-а с-д-м д-н-. ------------------------- Седмицата има седум дена. 0
Sy----tza-- --a--ye-o-- d-ena. S__________ i__ s______ d_____ S-e-m-t-a-a i-a s-e-o-m d-e-a- ------------------------------ Syedmitzata ima syedoom dyena.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. Ние р-бо---е с-мо-пет--ен-. Н__ р_______ с___ п__ д____ Н-е р-б-т-м- с-м- п-т д-н-. --------------------------- Ние работиме само пет дена. 0
Ni-- -a-oti-ye s-mo ---t --e-a. N___ r________ s___ p___ d_____ N-y- r-b-t-m-e s-m- p-e- d-e-a- ------------------------------- Niye rabotimye samo pyet dyena.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!