Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   ka კვირის დღეები

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [ცხრა]

9 [tskhra]

კვირის დღეები

[k'viris dgheebi]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
el dilluns ო-შა-ათი ო_______ ო-შ-ბ-თ- -------- ორშაბათი 0
o---a-ati o________ o-s-a-a-i --------- orshabati
el dimarts ს--შ--ათი ს________ ს-მ-ა-ა-ი --------- სამშაბათი 0
sams-a-a-i s_________ s-m-h-b-t- ---------- samshabati
el dimecres ო-ხ-აბ--ი ო________ ო-ხ-ა-ა-ი --------- ოთხშაბათი 0
ot-h----a-i o__________ o-k-s-a-a-i ----------- otkhshabati
el dijous ხ-თ-აბათი ხ________ ხ-თ-ა-ა-ი --------- ხუთშაბათი 0
khu-s-a-ati k__________ k-u-s-a-a-i ----------- khutshabati
el divendres პა-ას-ევი პ________ პ-რ-ს-ე-ი --------- პარასკევი 0
p-----k---i p__________ p-a-a-k-e-i ----------- p'arask'evi
el dissabte შ---თი შ_____ შ-ბ-თ- ------ შაბათი 0
sha-a-i s______ s-a-a-i ------- shabati
el diumenge კ--რ-(-ღე) კ_________ კ-ი-ა-დ-ე- ---------- კვირა(დღე) 0
k-----(dghe) k___________ k-v-r-(-g-e- ------------ k'vira(dghe)
la setmana კ---ა კ____ კ-ი-ა ----- კვირა 0
k-v--a k_____ k-v-r- ------ k'vira
del dilluns al diumenge ო-შ----ი-ა--კ--რამ-ე ო__________ კ_______ ო-შ-ბ-თ-დ-ნ კ-ი-ა-დ- -------------------- ორშაბათიდან კვირამდე 0
or-hab--ida- k-v--am-e o___________ k________ o-s-a-a-i-a- k-v-r-m-e ---------------------- orshabatidan k'viramde
El primer dia és el dilluns. პი-ვ--- დღ--ორშა-ათ--. პ______ დ__ ო_________ პ-რ-ე-ი დ-ე ო-შ-ბ-თ-ა- ---------------------- პირველი დღე ორშაბათია. 0
p---v--i-dg-e--rsh---t-a. p_______ d___ o__________ p-i-v-l- d-h- o-s-a-a-i-. ------------------------- p'irveli dghe orshabatia.
El segon dia és el dimarts. მეორ- დღე---მშა-ა-ია. მ____ დ__ ს__________ მ-ო-ე დ-ე ს-მ-ა-ა-ი-. --------------------- მეორე დღე სამშაბათია. 0
meore-d--e---m-h--a-ia. m____ d___ s___________ m-o-e d-h- s-m-h-b-t-a- ----------------------- meore dghe samshabatia.
El tercer dia és el dimecres. მ---მე-----ოთ--ა---ია. მ_____ დ__ ო__________ მ-ს-მ- დ-ე ო-ხ-ა-ა-ი-. ---------------------- მესამე დღე ოთხშაბათია. 0
m-s-m------ -tk-s----t-a. m_____ d___ o____________ m-s-m- d-h- o-k-s-a-a-i-. ------------------------- mesame dghe otkhshabatia.
El quart dia és el dijous. მეოთხე -ღე--უთშაბ-თ-ა. მ_____ დ__ ხ__________ მ-ო-ხ- დ-ე ხ-თ-ა-ა-ი-. ---------------------- მეოთხე დღე ხუთშაბათია. 0
me-tk-- d--e -h--s-a-a-i-. m______ d___ k____________ m-o-k-e d-h- k-u-s-a-a-i-. -------------------------- meotkhe dghe khutshabatia.
El cinquè dia és el divendres. მ----ე დღე --რა-კე---. მ_____ დ__ პ__________ მ-ხ-თ- დ-ე პ-რ-ს-ე-ი-. ---------------------- მეხუთე დღე პარასკევია. 0
mekh-te-dghe p----sk'--i-. m______ d___ p____________ m-k-u-e d-h- p-a-a-k-e-i-. -------------------------- mekhute dghe p'arask'evia.
El sisè dia és dissabte. მე-ქვსე---ე ---ათია. მ______ დ__ შ_______ მ-ე-ვ-ე დ-ე შ-ბ-თ-ა- -------------------- მეექვსე დღე შაბათია. 0
m---vse -g---s---atia. m______ d___ s________ m-e-v-e d-h- s-a-a-i-. ---------------------- meekvse dghe shabatia.
El setè dia és el diumenge. მ-შვი-ე დ-ე-არის--ვირ-. მ______ დ__ ა___ კ_____ მ-შ-ი-ე დ-ე ა-ი- კ-ი-ა- ----------------------- მეშვიდე დღე არის კვირა. 0
mes--i-e---he-a--s-k---r-. m_______ d___ a___ k______ m-s-v-d- d-h- a-i- k-v-r-. -------------------------- meshvide dghe aris k'vira.
La setmana té set dies. კ-ირაში-არის შ------ღ-. კ______ ა___ შ____ დ___ კ-ი-ა-ი ა-ი- შ-ი-ი დ-ე- ----------------------- კვირაში არის შვიდი დღე. 0
k'vi-ash- ari- shv-d--dg-e. k________ a___ s_____ d____ k-v-r-s-i a-i- s-v-d- d-h-. --------------------------- k'virashi aris shvidi dghe.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. ჩ-ენ----ლო--ხუთი დღ-----შა---. ჩ___ მ_____ ხ___ დ__ ვ________ ჩ-ე- მ-ო-ო- ხ-თ- დ-ე ვ-უ-ა-ბ-. ------------------------------ ჩვენ მხოლოდ ხუთი დღე ვმუშაობთ. 0
c-v-n-mk--lod k---i-dghe ----ha-bt. c____ m______ k____ d___ v_________ c-v-n m-h-l-d k-u-i d-h- v-u-h-o-t- ----------------------------------- chven mkholod khuti dghe vmushaobt.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + georgià (1-100) MP3 georgià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!