Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   ti መዓልታት ሰሙን

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [ትሽዓተ]

9 [tishi‘ate]

መዓልታት ሰሙን

me‘alitati semuni

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
el dilluns እ--ሰ-ይ እ_ ሰ__ እ- ሰ-ይ ------ እቲ ሰኑይ 0
it- -en-yi i__ s_____ i-ī s-n-y- ---------- itī senuyi
el dimarts እ----ስ እ_ ሰ__ እ- ሰ-ስ ------ እቲ ሰሉስ 0
i-ī s-l--i i__ s_____ i-ī s-l-s- ---------- itī selusi
el dimecres እ- --ዕ እ_ ረ__ እ- ረ-ዕ ------ እቲ ረቡዕ 0
itī -e--‘i i__ r_____ i-ī r-b-‘- ---------- itī rebu‘i
el dijous እቲ-ሓሙስ እ_ ሓ__ እ- ሓ-ስ ------ እቲ ሓሙስ 0
it----a--si i__ ḥ_____ i-ī h-a-u-i ----------- itī ḥamusi
el divendres እ- -ርቢ እ_ ዓ__ እ- ዓ-ቢ ------ እቲ ዓርቢ 0
i-ī----i-ī i__ ‘_____ i-ī ‘-r-b- ---------- itī ‘aribī
el dissabte እ---ዳም እ_ ቀ__ እ- ቀ-ም ------ እቲ ቀዳም 0
i-ī---edami i__ k______ i-ī k-e-a-i ----------- itī k’edami
el diumenge እቲ--ን-ት እ_ ሰ___ እ- ሰ-በ- ------- እቲ ሰንበት 0
it---e--beti i__ s_______ i-ī s-n-b-t- ------------ itī senibeti
la setmana እታ ሰሙን እ_ ሰ__ እ- ሰ-ን ------ እታ ሰሙን 0
ita--emuni i__ s_____ i-a s-m-n- ---------- ita semuni
del dilluns al diumenge ካብ --ይ --- ---ት ካ_ ሰ__ ክ__ ሰ___ ካ- ሰ-ይ ክ-ብ ሰ-በ- --------------- ካብ ሰኑይ ክሳብ ሰንበት 0
kab-----uy----s-bi ---i--ti k___ s_____ k_____ s_______ k-b- s-n-y- k-s-b- s-n-b-t- --------------------------- kabi senuyi kisabi senibeti
El primer dia és el dilluns. እ--ቀዳ-ይ-መዓ-- --ይ እዩ። እ_ ቀ___ መ___ ሰ__ እ__ እ- ቀ-ማ- መ-ል- ሰ-ይ እ-። -------------------- እቲ ቀዳማይ መዓልቲ ሰኑይ እዩ። 0
i-----edama----e‘-l-tī-senu-i iyu። i__ k________ m_______ s_____ i___ i-ī k-e-a-a-i m-‘-l-t- s-n-y- i-u- ---------------------------------- itī k’edamayi me‘alitī senuyi iyu።
El segon dia és el dimarts. እቲ--ልኣ- መ-ል- -ሉስ -ዩ። እ_ ካ___ መ___ ሰ__ እ__ እ- ካ-ኣ- መ-ል- ሰ-ስ እ-። -------------------- እቲ ካልኣይ መዓልቲ ሰሉስ እዩ። 0
it--k-----y-----a-itī s-l--i -y-። i__ k_______ m_______ s_____ i___ i-ī k-l-’-y- m-‘-l-t- s-l-s- i-u- --------------------------------- itī kali’ayi me‘alitī selusi iyu።
El tercer dia és el dimecres. እ-----ይ መ------- እ-። እ_ ሳ___ መ___ ረ__ እ__ እ- ሳ-ሳ- መ-ል- ረ-ዕ እ-። -------------------- እቲ ሳልሳይ መዓልቲ ረቡዕ እዩ። 0
it-----i---i--e-a--tī-rebu-i-i-u። i__ s_______ m_______ r_____ i___ i-ī s-l-s-y- m-‘-l-t- r-b-‘- i-u- --------------------------------- itī salisayi me‘alitī rebu‘i iyu።
El quart dia és el dijous. እ- ራ--ይ---ል- -ሙስ-እ-። እ_ ራ___ መ___ ሓ__ እ__ እ- ራ-ዓ- መ-ል- ሓ-ስ እ-። -------------------- እቲ ራብዓይ መዓልቲ ሓሙስ እዩ። 0
i-ī-r-b-‘ayi-m-‘----ī-ḥa--s- iyu። i__ r_______ m_______ ḥ_____ i___ i-ī r-b-‘-y- m-‘-l-t- h-a-u-i i-u- ---------------------------------- itī rabi‘ayi me‘alitī ḥamusi iyu።
El cinquè dia és el divendres. እ- -ም-- -ዓልቲ --- -ዩ። እ_ ሓ___ መ___ ዓ__ እ__ እ- ሓ-ሻ- መ-ል- ዓ-ቢ እ-። -------------------- እቲ ሓምሻይ መዓልቲ ዓርቢ እዩ። 0
i----̣--isha---me‘-l-tī -aribī---u። i__ ḥ________ m_______ ‘_____ i___ i-ī h-a-i-h-y- m-‘-l-t- ‘-r-b- i-u- ----------------------------------- itī ḥamishayi me‘alitī ‘aribī iyu።
El sisè dia és dissabte. እቲ -ዱ----ዓል--ቀ-- --። እ_ ሻ___ መ___ ቀ__ እ__ እ- ሻ-ሻ- መ-ል- ቀ-ም እ-። -------------------- እቲ ሻዱሻይ መዓልቲ ቀዳም እዩ። 0
i-- --ad--hay----‘a---ī k--da---iy-። i__ s_________ m_______ k______ i___ i-ī s-a-u-h-y- m-‘-l-t- k-e-a-i i-u- ------------------------------------ itī shadushayi me‘alitī k’edami iyu።
El setè dia és el diumenge. እ---ብ-ይ--ዓል- ሰንበ----። እ_ ሻ___ መ___ ሰ___ እ__ እ- ሻ-ዓ- መ-ል- ሰ-በ- እ-። --------------------- እቲ ሻብዓይ መዓልቲ ሰንበት እዩ። 0
i-ī -hab-‘-yi ---ali-- --ni-e---i-u። i__ s________ m_______ s_______ i___ i-ī s-a-i-a-i m-‘-l-t- s-n-b-t- i-u- ------------------------------------ itī shabi‘ayi me‘alitī senibeti iyu።
La setmana té set dies. እ------ሸ-ዓ- ------ ---። እ_ ሰ__ ሸ___ መ_____ ኣ___ እ- ሰ-ን ሸ-ዓ- መ-ል-ታ- ኣ-ዎ- ----------------------- እቲ ሰሙን ሸውዓተ መዓልትታት ኣለዎ። 0
i-ī-s-m-ni shew----- ----l----a-- a--wo። i__ s_____ s________ m___________ a_____ i-ī s-m-n- s-e-i-a-e m-‘-l-t-t-t- a-e-o- ---------------------------------------- itī semuni shewi‘ate me‘alititati alewo።
(Nosaltres) només treballem cinc dies. ንሕ-------መዓ-ታ---ና ንሰ--። ን__ ሓ___ መ____ ኢ_ ን____ ን-ና ሓ-ሽ- መ-ል-ት ኢ- ን-ር-። ----------------------- ንሕና ሓሙሽተ መዓልታት ኢና ንሰርሕ። 0
n--̣i-a -̣-------- --‘-l-t-ti --a --se-i-̣-። n_____ ḥ________ m_________ ī__ n________ n-h-i-a h-a-u-h-t- m-‘-l-t-t- ī-a n-s-r-h-i- -------------------------------------------- niḥina ḥamushite me‘alitati īna niseriḥi።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!