Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   ad Тхьамафэм имафэхэр

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [бгъу]

9 [bgu]

Тхьамафэм имафэхэр

[Th'amafjem imafjehjer]

Tria com vols veure la traducció:   
català adigué Engegar Més
el dilluns Бл--э Б____ Б-ы-э ----- Блыпэ 0
Bl-pje B_____ B-y-j- ------ Blypje
el dimarts Г---дж Г_____ Г-у-д- ------ Гъубдж 0
Gu-d-h G_____ G-b-z- ------ Gubdzh
el dimecres Б---скэж--й Б__________ Б-р-с-э-ъ-й ----------- Бэрэскэжъый 0
B--r-eskj-zhyj B_____________ B-e-j-s-j-z-y- -------------- Bjerjeskjezhyj
el dijous М-ф-ку М_____ М-ф-к- ------ Мэфэку 0
Mj-f-e-u M_______ M-e-j-k- -------- Mjefjeku
el divendres Бэрэ-кэш-у Б_________ Б-р-с-э-х- ---------- Бэрэскэшху 0
B--rje--j-shhu B_____________ B-e-j-s-j-s-h- -------------- Bjerjeskjeshhu
el dissabte Шэм-эт Ш_____ Ш-м-э- ------ Шэмбэт 0
Sh---bjet S________ S-j-m-j-t --------- Shjembjet
el diumenge Тхь-ум-ф Т_______ Т-ь-у-а- -------- Тхьаумаф 0
Th'au--f T_______ T-'-u-a- -------- Th'aumaf
la setmana Тх--м-фэ Т_______ Т-ь-м-ф- -------- Тхьамафэ 0
Th--m-fje T________ T-'-m-f-e --------- Th'amafje
del dilluns al diumenge Блып-- щ-убл--ъ-у ----у---э- нэ-. Б_____ щ_________ т_________ н___ Б-ы-э- щ-у-л-г-э- т-ь-у-а-э- н-с- --------------------------------- Блыпэм щыублагъэу тхьаумафэм нэс. 0
B--p-em----yu------u--h-a-m----- nje-. B______ s___________ t__________ n____ B-y-j-m s-h-u-l-g-e- t-'-u-a-j-m n-e-. -------------------------------------- Blypjem shhyublagjeu th'aumafjem njes.
El primer dia és el dilluns. А---э -афэ- - --ып-. А____ м____ – б_____ А-э-э м-ф-р – б-ы-э- -------------------- Апэрэ мафэр – блыпэ. 0
A---r-e---f-e--–-b-yp--. A______ m_____ – b______ A-j-r-e m-f-e- – b-y-j-. ------------------------ Apjerje mafjer – blypje.
El segon dia és el dimarts. Ят--н--э-м-ф-- -------ж. Я_______ м____ – г______ Я-I-н-р- м-ф-р – г-у-д-. ------------------------ ЯтIонэрэ мафэр – гъубдж. 0
J-t-o-j-r-e m--je- –----d-h. J__________ m_____ – g______ J-t-o-j-r-e m-f-e- – g-b-z-. ---------------------------- JatIonjerje mafjer – gubdzh.
El tercer dia és el dimecres. Ящэ-эр- маф-р-–-бэрэс------. Я______ м____ – б___________ Я-э-э-э м-ф-р – б-р-с-э-ъ-й- ---------------------------- Ящэнэрэ мафэр – бэрэскэжъый. 0
J--h-j-n-e--e ma-j-r – b-e-jesk-ezhyj. J____________ m_____ – b______________ J-s-h-e-j-r-e m-f-e- – b-e-j-s-j-z-y-. -------------------------------------- Jashhjenjerje mafjer – bjerjeskjezhyj.
El quart dia és el dijous. Япл--нэ-- ---э- – ----ку. Я________ м____ – м______ Я-л-э-э-э м-ф-р – м-ф-к-. ------------------------- ЯплIэнэрэ мафэр – мэфэку. 0
J--lI--nje-je maf-er-----e---k-. J____________ m_____ – m________ J-p-I-e-j-r-e m-f-e- – m-e-j-k-. -------------------------------- JaplIjenjerje mafjer – mjefjeku.
El cinquè dia és el divendres. Ят-э--------эр-- бэ-э-кэ-ху. Я_______ м____ – б__________ Я-ф-н-р- м-ф-р – б-р-с-э-х-. ---------------------------- Ятфэнэрэ мафэр – бэрэскэшху. 0
J-tfjen-e-je ------ -----rjeskjes-h-. J___________ m_____ – b______________ J-t-j-n-e-j- m-f-e- – b-e-j-s-j-s-h-. ------------------------------------- Jatfjenjerje mafjer – bjerjeskjeshhu.
El sisè dia és dissabte. Яхэн----ма----- ш--бэт. Я______ м____ – ш______ Я-э-э-э м-ф-р – ш-м-э-. ----------------------- Яхэнэрэ мафэр – шэмбэт. 0
J----njerj- ma---r -----em-j--. J__________ m_____ – s_________ J-h-e-j-r-e m-f-e- – s-j-m-j-t- ------------------------------- Jahjenjerje mafjer – shjembjet.
El setè dia és el diumenge. Яблэн--- -афэ--– т--а---ф. Я_______ м____ – т________ Я-л-н-р- м-ф-р – т-ь-у-а-. -------------------------- Яблэнэрэ мафэр – тхьаумаф. 0
Ja--jen---je-maf--r –-t-'a--af. J___________ m_____ – t________ J-b-j-n-e-j- m-f-e- – t-'-u-a-. ------------------------------- Jabljenjerje mafjer – th'aumaf.
La setmana té set dies. Т-ь-ма--р-м----л-- -э--т. Т________ м_______ з_____ Т-ь-м-ф-р м-ф-б-э- з-х-т- ------------------------- Тхьамафэр мэфиблэу зэхэт. 0
Th-a-af----mje--blje---jeh-e-. T_________ m_________ z_______ T-'-m-f-e- m-e-i-l-e- z-e-j-t- ------------------------------ Th'amafjer mjefibljeu zjehjet.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. Тэ мэф--- ны--п-т-зылажьэ-эр. Т_ м_____ н____ т____________ Т- м-ф-т- н-I-п т-з-л-ж-э-э-. ----------------------------- Тэ мэфитф ныIэп тызылажьэрэр. 0
Tj- -j-f-tf-n-Ije- -y--la-h'j-rj--. T__ m______ n_____ t_______________ T-e m-e-i-f n-I-e- t-z-l-z-'-e-j-r- ----------------------------------- Tje mjefitf nyIjep tyzylazh'jerjer.

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!