Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   kk Апта күндері

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [тоғыз]

9 [toğız]

Апта күндері

[Apta künderi]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
el dilluns Дү--е--і Д_______ Д-й-е-б- -------- Дүйсенбі 0
D-----bi D_______ D-y-e-b- -------- Düysenbi
el dimarts С-й---бі С_______ С-й-е-б- -------- Сейсенбі 0
Seys---i S_______ S-y-e-b- -------- Seysenbi
el dimecres С-р-ен-і С_______ С-р-е-б- -------- Сәрсенбі 0
S---en-i S_______ S-r-e-b- -------- Särsenbi
el dijous Бей-ен-і Б_______ Б-й-е-б- -------- Бейсенбі 0
Be----bi B_______ B-y-e-b- -------- Beysenbi
el divendres Жұма Ж___ Ж-м- ---- Жұма 0
J--a J___ J-m- ---- Juma
el dissabte С-нбі С____ С-н-і ----- Сенбі 0
Sen-i S____ S-n-i ----- Senbi
el diumenge Же-сенбі Ж_______ Ж-к-е-б- -------- Жексенбі 0
Je----bi J_______ J-k-e-b- -------- Jeksenbi
la setmana Апта А___ А-т- ---- Апта 0
A--a A___ A-t- ---- Apta
del dilluns al diumenge Дү-с-нбі--н---ксен-іг- д---н Д__________ ж_________ д____ Д-й-е-б-д-н ж-к-е-б-г- д-й-н ---------------------------- Дүйсенбіден жексенбіге дейін 0
D-ys-n-------e--en---e-de--n D__________ j_________ d____ D-y-e-b-d-n j-k-e-b-g- d-y-n ---------------------------- Düysenbiden jeksenbige deyin
El primer dia és el dilluns. Б--і-ші --- – --й-ен-і. Б______ к__ – д________ Б-р-н-і к-н – д-й-е-б-. ----------------------- Бірінші күн – дүйсенбі. 0
Biri-----ün-–-düyse--i. B______ k__ – d________ B-r-n-i k-n – d-y-e-b-. ----------------------- Birinşi kün – düysenbi.
El segon dia és el dimarts. Ек-н-----н - -е-с---і. Е_____ к__ – с________ Е-і-ш- к-н – с-й-е-б-. ---------------------- Екінші күн – сейсенбі. 0
E--nş--kü- - ---sen--. E_____ k__ – s________ E-i-ş- k-n – s-y-e-b-. ---------------------- Ekinşi kün – seysenbi.
El tercer dia és el dimecres. Ү-інші--үн – --рс--б-. Ү_____ к__ – с________ Ү-і-ш- к-н – с-р-е-б-. ---------------------- Үшінші күн – сәрсенбі. 0
Üş-nşi -ün – -ä-se--i. Ü_____ k__ – s________ Ü-i-ş- k-n – s-r-e-b-. ---------------------- Üşinşi kün – särsenbi.
El quart dia és el dijous. Т----н-і-күн-–--ейс--бі. Т_______ к__ – б________ Т-р-і-ш- к-н – б-й-е-б-. ------------------------ Төртінші күн – бейсенбі. 0
Tör--n-i-k-- ---e-s-nb-. T_______ k__ – b________ T-r-i-ş- k-n – b-y-e-b-. ------------------------ Törtinşi kün – beysenbi.
El cinquè dia és el divendres. Бес-нші -үн – ----. Б______ к__ – ж____ Б-с-н-і к-н – ж-м-. ------------------- Бесінші күн – жұма. 0
B--i-ş- --- - juma. B______ k__ – j____ B-s-n-i k-n – j-m-. ------------------- Besinşi kün – juma.
El sisè dia és dissabte. Ал----ы--ү--– -ен--. А______ к__ – с_____ А-т-н-ы к-н – с-н-і- -------------------- Алтыншы күн – сенбі. 0
A-t-nşı--ü--- sen-i. A______ k__ – s_____ A-t-n-ı k-n – s-n-i- -------------------- Altınşı kün – senbi.
El setè dia és el diumenge. Жетінш- -ү--– -екс---і. Ж______ к__ – ж________ Ж-т-н-і к-н – ж-к-е-б-. ----------------------- Жетінші күн – жексенбі. 0
J-t-n-- --n-------enb-. J______ k__ – j________ J-t-n-i k-n – j-k-e-b-. ----------------------- Jetinşi kün – jeksenbi.
La setmana té set dies. А-тада--е-і кү--б-р. А_____ ж___ к__ б___ А-т-д- ж-т- к-н б-р- -------------------- Аптада жеті күн бар. 0
Ap--da---ti---n-b--. A_____ j___ k__ b___ A-t-d- j-t- k-n b-r- -------------------- Aptada jeti kün bar.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. Біз---- -е--кү- жұмыс -с-е--із. Б__ т__ б__ к__ ж____ і________ Б-з т-к б-с к-н ж-м-с і-т-й-і-. ------------------------------- Біз тек бес күн жұмыс істейміз. 0
Biz -ek b----ün --mıs i-te---z. B__ t__ b__ k__ j____ i________ B-z t-k b-s k-n j-m-s i-t-y-i-. ------------------------------- Biz tek bes kün jumıs isteymiz.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + kazakh (1-100) MP3 kazakh (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!