Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   bn সপ্তাহের বিভিন্ন দিন

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

৯ [নয়]

9 [naẏa]

সপ্তাহের বিভিন্ন দিন

saptāhēra bibhinna dina

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
el dilluns স-ম--র সো___ স-ম-া- ------ সোমবার 0
s-ma-āra s_______ s-m-b-r- -------- sōmabāra
el dimarts ম--গল--র ম_____ ম-্-ল-া- -------- মঙ্গলবার 0
maṅga-----a m__________ m-ṅ-a-a-ā-a ----------- maṅgalabāra
el dimecres বুধ--র বু___ ব-ধ-া- ------ বুধবার 0
budh-bāra b________ b-d-a-ā-a --------- budhabāra
el dijous বৃ-স্পত-বার বৃ______ ব-হ-্-ত-ব-র ----------- বৃহস্পতিবার 0
b--ha--a---āra b____________ b-̥-a-p-t-b-r- -------------- br̥haspatibāra
el divendres শ------র শু____ শ-ক-র-া- -------- শুক্রবার 0
śukr---ra ś________ ś-k-a-ā-a --------- śukrabāra
el dissabte শ--ব-র শ___ শ-ি-া- ------ শনিবার 0
śan-bāra ś_______ ś-n-b-r- -------- śanibāra
el diumenge র---ার র___ র-ি-া- ------ রবিবার 0
ra-i---a r_______ r-b-b-r- -------- rabibāra
la setmana স---াহ স___ স-্-া- ------ সপ্তাহ 0
s--tāha s______ s-p-ā-a ------- saptāha
del dilluns al diumenge সোম--- ---- -ব---- পর্যন্ত সো___ থে_ র___ প____ স-ম-া- থ-ক- র-ি-া- প-্-ন-ত -------------------------- সোমবার থেকে রবিবার পর্যন্ত 0
sōm--ār---h--ē --b--ā---p---an-a s_______ t____ r_______ p_______ s-m-b-r- t-ē-ē r-b-b-r- p-r-a-t- -------------------------------- sōmabāra thēkē rabibāra paryanta
El primer dia és el dilluns. প্র-ম -ি- -ল সোমব-র ৷ প্___ দি_ হ_ সো___ ৷ প-র-ম দ-ন হ- স-ম-া- ৷ --------------------- প্রথম দিন হল সোমবার ৷ 0
p--th----di-a -a-- s---bāra p_______ d___ h___ s_______ p-a-h-m- d-n- h-l- s-m-b-r- --------------------------- prathama dina hala sōmabāra
El segon dia és el dimarts. দ----ীয়---ন--ল--ঙ-গল--র-৷ দ্___ দি_ হ_ ম_____ ৷ দ-ব-ত-য় দ-ন হ- ম-্-ল-া- ৷ ------------------------- দ্বিতীয় দিন হল মঙ্গলবার ৷ 0
d-i-ī-a--i-a h-la-m-ṅgala--ra d______ d___ h___ m__________ d-i-ī-a d-n- h-l- m-ṅ-a-a-ā-a ----------------------------- dbitīẏa dina hala maṅgalabāra
El tercer dia és el dimecres. ত--ীয়---ন-হল ----ার-৷ তৃ__ দি_ হ_ বু___ ৷ ত-ত-য় দ-ন হ- ব-ধ-া- ৷ --------------------- তৃতীয় দিন হল বুধবার ৷ 0
t-̥-īẏa ---a----a----h----a t_____ d___ h___ b________ t-̥-ī-a d-n- h-l- b-d-a-ā-a --------------------------- tr̥tīẏa dina hala budhabāra
El quart dia és el dijous. চ-ু-্থ --------ৃ--্-তি-া--৷ চ___ দি_ হ_ বৃ______ ৷ চ-ু-্- দ-ন হ- ব-হ-্-ত-ব-র ৷ --------------------------- চতুর্থ দিন হল বৃহস্পতিবার ৷ 0
c---rtha-d-n--hala br̥ha-pa--bāra c_______ d___ h___ b____________ c-t-r-h- d-n- h-l- b-̥-a-p-t-b-r- --------------------------------- caturtha dina hala br̥haspatibāra
El cinquè dia és el divendres. প-্-ম-দ-- হ----ক্রব-র ৷ প___ দি_ হ_ শু____ ৷ প-্-ম দ-ন হ- শ-ক-র-া- ৷ ----------------------- পঞ্চম দিন হল শুক্রবার ৷ 0
pañcam-----a h-la---kr-bā-a p______ d___ h___ ś________ p-ñ-a-a d-n- h-l- ś-k-a-ā-a --------------------------- pañcama dina hala śukrabāra
El sisè dia és dissabte. ষষ-----ন-হ- শ-ি----৷ ষ__ দি_ হ_ শ___ ৷ ষ-্- দ-ন হ- শ-ি-া- ৷ -------------------- ষষ্ঠ দিন হল শনিবার ৷ 0
ṣ-ṣṭha--i---h-l--śanibāra ṣ_____ d___ h___ ś_______ ṣ-ṣ-h- d-n- h-l- ś-n-b-r- ------------------------- ṣaṣṭha dina hala śanibāra
El setè dia és el diumenge. সপ--- -----ল র-িব---৷ স___ দি_ হ_ র___ ৷ স-্-ম দ-ন হ- র-ি-া- ৷ --------------------- সপ্তম দিন হল রবিবার ৷ 0
sap---a di------- -a--bāra s______ d___ h___ r_______ s-p-a-a d-n- h-l- r-b-b-r- -------------------------- saptama dina hala rabibāra
La setmana té set dies. সাত দ--ে এক স--ত-- ৷ সা_ দি_ এ_ স___ ৷ স-ত দ-ন- এ- স-্-া- ৷ -------------------- সাত দিনে এক সপ্তাহ ৷ 0
sāt---in---ka sap-āha s___ d___ ē__ s______ s-t- d-n- ē-a s-p-ā-a --------------------- sāta dinē ēka saptāha
(Nosaltres) només treballem cinc dies. আ-র- -ে-ল--ত-র প-ঁচ-দি------কর- ৷ আ__ কে_____ পাঁ_ দি_ কা_ ক_ ৷ আ-র- ক-ব-ম-ত-র প-ঁ- দ-ন ক-জ ক-ি ৷ --------------------------------- আমরা কেবলমাত্র পাঁচ দিন কাজ করি ৷ 0
ā---- kēbal----ra-p-m-ca-d-n- k--- k-ri ā____ k__________ p____ d___ k___ k___ ā-a-ā k-b-l-m-t-a p-m-c- d-n- k-j- k-r- --------------------------------------- āmarā kēbalamātra pām̐ca dina kāja kari

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bengalí (1-100) MP3 bengalí (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!