Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   be Дні тыдня

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [дзевяць]

9 [dzevyats’]

Дні тыдня

[Dnі tydnya]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
el dilluns п-----е--к п_________ п-н-д-е-а- ---------- панядзелак 0
p--yadzel-k p__________ p-n-a-z-l-k ----------- panyadzelak
el dimarts аў--рак а______ а-т-р-к ------- аўторак 0
a---rak a______ a-t-r-k ------- autorak
el dimecres с-р-да с_____ с-р-д- ------ серада 0
serada s_____ s-r-d- ------ serada
el dijous ча--ер ч_____ ч-ц-е- ------ чацвер 0
c--t-ver c_______ c-a-s-e- -------- chatsver
el divendres пя---ца п______ п-т-і-а ------- пятніца 0
p-at-і--a p________ p-a-n-t-a --------- pyatnіtsa
el dissabte с----а с_____ с-б-т- ------ субота 0
su-ota s_____ s-b-t- ------ subota
el diumenge н--з-ля н______ н-д-е-я ------- нядзеля 0
nya---l-a n________ n-a-z-l-a --------- nyadzelya
la setmana т--з-нь т______ т-д-е-ь ------- тыдзень 0
tyd--n’ t______ t-d-e-’ ------- tydzen’
del dilluns al diumenge з пан-д-ел---д- -----лі з п_________ д_ н______ з п-н-д-е-к- д- н-д-е-і ----------------------- з панядзелка да нядзелі 0
z-p-ny-dz-l-------y-d--lі z p__________ d_ n_______ z p-n-a-z-l-a d- n-a-z-l- ------------------------- z panyadzelka da nyadzelі
El primer dia és el dilluns. Пе-ш-----нь –---н---ела-. П____ д____ – п__________ П-р-ы д-е-ь – п-н-д-е-а-. ------------------------- Першы дзень – панядзелак. 0
P--sh---ze-’ --pa-yad-----. P_____ d____ – p___________ P-r-h- d-e-’ – p-n-a-z-l-k- --------------------------- Pershy dzen’ – panyadzelak.
El segon dia és el dimarts. Д-уг- -з-нь-----т-р--. Д____ д____ – а_______ Д-у-і д-е-ь – а-т-р-к- ---------------------- Другі дзень – аўторак. 0
D-u----ze-’-– -u----k. D____ d____ – a_______ D-u-і d-e-’ – a-t-r-k- ---------------------- Drugі dzen’ – autorak.
El tercer dia és el dimecres. Тр--- дз-нь – -ерада. Т____ д____ – с______ Т-э-і д-е-ь – с-р-д-. --------------------- Трэці дзень – серада. 0
T-e----d-e---–--er-d-. T_____ d____ – s______ T-e-s- d-e-’ – s-r-d-. ---------------------- Tretsі dzen’ – serada.
El quart dia és el dijous. Ча---рт- -з-н------цв-р. Ч_______ д____ – ч______ Ч-ц-ё-т- д-е-ь – ч-ц-е-. ------------------------ Чацвёрты дзень – чацвер. 0
Ch--s-erty-----’ - ch-t--e-. C_________ d____ – c________ C-a-s-e-t- d-e-’ – c-a-s-e-. ---------------------------- Chatsverty dzen’ – chatsver.
El cinquè dia és el divendres. П-ты-дзень – пя-----. П___ д____ – п_______ П-т- д-е-ь – п-т-і-а- --------------------- Пяты дзень – пятніца. 0
Pya---d-e---–-pya-nі---. P____ d____ – p_________ P-a-y d-e-’ – p-a-n-t-a- ------------------------ Pyaty dzen’ – pyatnіtsa.
El sisè dia és dissabte. Ш--ты ---нь ----б---. Ш____ д____ – с______ Ш-с-ы д-е-ь – с-б-т-. --------------------- Шосты дзень – субота. 0
S-o--y dze--------o--. S_____ d____ – s______ S-o-t- d-e-’ – s-b-t-. ---------------------- Shosty dzen’ – subota.
El setè dia és el diumenge. С-мы--з----– н--зеля. С___ д____ – н_______ С-м- д-е-ь – н-д-е-я- --------------------- Сёмы дзень – нядзеля. 0
S-my d---’ --n-ad---y-. S___ d____ – n_________ S-m- d-e-’ – n-a-z-l-a- ----------------------- Semy dzen’ – nyadzelya.
La setmana té set dies. У --дн- с-м-дз--. У т____ с__ д____ У т-д-і с-м д-ё-. ----------------- У тыдні сем дзён. 0
U--y-n--sem ---n. U t____ s__ d____ U t-d-і s-m d-e-. ----------------- U tydnі sem dzen.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. Мы-п---уем--ол-к--пяць дз--. М_ п______ т_____ п___ д____ М- п-а-у-м т-л-к- п-ц- д-ё-. ---------------------------- Мы працуем толькі пяць дзён. 0
M-----t--e- to--k- p----’ -zen. M_ p_______ t_____ p_____ d____ M- p-a-s-e- t-l-k- p-a-s- d-e-. ------------------------------- My pratsuem tol’kі pyats’ dzen.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!