Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   el Ημέρες της εβδομάδας

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [εννέα]

9 [ennéa]

Ημέρες της εβδομάδας

[Ēméres tēs ebdomádas]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
el dilluns η -ευ---α η Δ______ η Δ-υ-έ-α --------- η Δευτέρα 0
ē --utéra ē D______ ē D-u-é-a --------- ē Deutéra
el dimarts η Τρ-τη η Τ____ η Τ-ί-η ------- η Τρίτη 0
ē-Tr--ē ē T____ ē T-í-ē ------- ē Trítē
el dimecres η Τε--ρ-η η Τ______ η Τ-τ-ρ-η --------- η Τετάρτη 0
ē --t-r-ē ē T______ ē T-t-r-ē --------- ē Tetártē
el dijous η Πέμ-τη η Π_____ η Π-μ-τ- -------- η Πέμπτη 0
ē P-mptē ē P_____ ē P-m-t- -------- ē Pémptē
el divendres η-Παρα-κ-υή η Π________ η Π-ρ-σ-ε-ή ----------- η Παρασκευή 0
ē---ra--e-ḗ ē P________ ē P-r-s-e-ḗ ----------- ē Paraskeuḗ
el dissabte το -άββ-το τ_ Σ______ τ- Σ-β-α-ο ---------- το Σάββατο 0
t- Sá----o t_ S______ t- S-b-a-o ---------- to Sábbato
el diumenge η-Κυρι-κή η Κ______ η Κ-ρ-α-ή --------- η Κυριακή 0
ē -yri-kḗ ē K______ ē K-r-a-ḗ --------- ē Kyriakḗ
la setmana η εβδ--άδα η ε_______ η ε-δ-μ-δ- ---------- η εβδομάδα 0
ē-e-dom-da ē e_______ ē e-d-m-d- ---------- ē ebdomáda
del dilluns al diumenge από-Δευ---α έ-- ---ι--ή α__ Δ______ έ__ Κ______ α-ό Δ-υ-έ-α έ-ς Κ-ρ-α-ή ----------------------- από Δευτέρα έως Κυριακή 0
a-ó--e--éra-é-s -y---kḗ a__ D______ é__ K______ a-ó D-u-é-a é-s K-r-a-ḗ ----------------------- apó Deutéra éōs Kyriakḗ
El primer dia és el dilluns. Η πρώτ---έ-α είνα- η Δ-----α. Η π____ μ___ ε____ η Δ_______ Η π-ώ-η μ-ρ- ε-ν-ι η Δ-υ-έ-α- ----------------------------- Η πρώτη μέρα είναι η Δευτέρα. 0
Ē-p-ṓ-ē---ra---n---ē D-u-é--. Ē p____ m___ e____ ē D_______ Ē p-ṓ-ē m-r- e-n-i ē D-u-é-a- ----------------------------- Ē prṓtē méra eínai ē Deutéra.
El segon dia és el dimarts. Η δ-ύτερη-μ-ρ--ε-ν-ι---Τ-ί-η. Η δ______ μ___ ε____ η Τ_____ Η δ-ύ-ε-η μ-ρ- ε-ν-ι η Τ-ί-η- ----------------------------- Η δεύτερη μέρα είναι η Τρίτη. 0
Ē-deúte----ér--e------ Tr-t-. Ē d______ m___ e____ ē T_____ Ē d-ú-e-ē m-r- e-n-i ē T-í-ē- ----------------------------- Ē deúterē méra eínai ē Trítē.
El tercer dia és el dimecres. Η-----η-μέ-α -ίν-- ---ετά--η. Η τ____ μ___ ε____ η Τ_______ Η τ-ί-η μ-ρ- ε-ν-ι η Τ-τ-ρ-η- ----------------------------- Η τρίτη μέρα είναι η Τετάρτη. 0
Ē---ítē m--a ----i-ē-Tet--tē. Ē t____ m___ e____ ē T_______ Ē t-í-ē m-r- e-n-i ē T-t-r-ē- ----------------------------- Ē trítē méra eínai ē Tetártē.
El quart dia és el dijous. Η-τ---ρτ--μέ-α----αι η-------. Η τ______ μ___ ε____ η Π______ Η τ-τ-ρ-η μ-ρ- ε-ν-ι η Π-μ-τ-. ------------------------------ Η τέταρτη μέρα είναι η Πέμπτη. 0
Ē-t--ar---m-ra--í-a-----émp-ē. Ē t______ m___ e____ ē P______ Ē t-t-r-ē m-r- e-n-i ē P-m-t-. ------------------------------ Ē tétartē méra eínai ē Pémptē.
El cinquè dia és el divendres. Η πέ--τ--μ--α--ί-α- η Πα-ασ-ευή. Η π_____ μ___ ε____ η Π_________ Η π-μ-τ- μ-ρ- ε-ν-ι η Π-ρ-σ-ε-ή- -------------------------------- Η πέμπτη μέρα είναι η Παρασκευή. 0
Ē-pé--t- -ér- eí-a- ē-Para-----. Ē p_____ m___ e____ ē P_________ Ē p-m-t- m-r- e-n-i ē P-r-s-e-ḗ- -------------------------------- Ē pémptē méra eínai ē Paraskeuḗ.
El sisè dia és dissabte. Η-έ--- -έρα ε-ν----- ----ατ-. Η έ___ μ___ ε____ τ_ Σ_______ Η έ-τ- μ-ρ- ε-ν-ι τ- Σ-β-α-ο- ----------------------------- Η έκτη μέρα είναι το Σάββατο. 0
Ē--k-ē-m--a-eínai-t- -á-b--o. Ē é___ m___ e____ t_ S_______ Ē é-t- m-r- e-n-i t- S-b-a-o- ----------------------------- Ē éktē méra eínai to Sábbato.
El setè dia és el diumenge. Η ---ο-- --ρ---ίνα------ρ---ή. Η έ_____ μ___ ε____ η Κ_______ Η έ-δ-μ- μ-ρ- ε-ν-ι η Κ-ρ-α-ή- ------------------------------ Η έβδομη μέρα είναι η Κυριακή. 0
Ē---do-- m--a--ín-i ē Kyr-a--. Ē é_____ m___ e____ ē K_______ Ē é-d-m- m-r- e-n-i ē K-r-a-ḗ- ------------------------------ Ē ébdomē méra eínai ē Kyriakḗ.
La setmana té set dies. Η εβ-ομά-α ---ι------η-έ---. Η ε_______ έ___ ε___ η______ Η ε-δ-μ-δ- έ-ε- ε-τ- η-έ-ε-. ---------------------------- Η εβδομάδα έχει επτά ημέρες. 0
Ē---d-m-d----h-i --t- --éres. Ē e_______ é____ e___ ē______ Ē e-d-m-d- é-h-i e-t- ē-é-e-. ----------------------------- Ē ebdomáda échei eptá ēméres.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. Δ-υ---ουμε --νο---ντε -μέ-ε-. Δ_________ μ___ π____ η______ Δ-υ-ε-ο-μ- μ-ν- π-ν-ε η-έ-ε-. ----------------------------- Δουλεύουμε μόνο πέντε ημέρες. 0
D-ul-ú--me --no pé-t---mé-es. D_________ m___ p____ ē______ D-u-e-o-m- m-n- p-n-e ē-é-e-. ----------------------------- Douleúoume móno pénte ēméres.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + grec (1-100) MP3 grec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!