Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   he ‫ימי השבוע‬

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

‫9 [תשע]‬

9 [tesha]

‫ימי השבוע‬

y'mey hashvu'a

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
el dilluns ‫יום שני‬ ‫___ ש___ ‫-ו- ש-י- --------- ‫יום שני‬ 0
y-m--h-ni y__ s____ y-m s-e-i --------- yom sheni
el dimarts ‫-ום-שלי-י‬ ‫___ ש_____ ‫-ו- ש-י-י- ----------- ‫יום שלישי‬ 0
yo--s-l--hi y__ s______ y-m s-l-s-i ----------- yom shlishi
el dimecres ‫יו- --יע-‬ ‫___ ר_____ ‫-ו- ר-י-י- ----------- ‫יום רביעי‬ 0
yom---v-'i y__ r_____ y-m r-v-'- ---------- yom revi'i
el dijous ‫יום---יש-‬ ‫___ ח_____ ‫-ו- ח-י-י- ----------- ‫יום חמישי‬ 0
y-m xam--hi y__ x______ y-m x-m-s-i ----------- yom xamishi
el divendres ‫י-ם--י--‬ ‫___ ש____ ‫-ו- ש-ש-‬ ---------- ‫יום שישי‬ 0
y-m-sh---i y__ s_____ y-m s-i-h- ---------- yom shishi
el dissabte ‫-ו- -בת‬ ‫___ ש___ ‫-ו- ש-ת- --------- ‫יום שבת‬ 0
y-m sh---t y__ s_____ y-m s-a-a- ---------- yom shabat
el diumenge ‫-ו- רא--ן‬ ‫___ ר_____ ‫-ו- ר-ש-ן- ----------- ‫יום ראשון‬ 0
y-m---'shon y__ r______ y-m r-'-h-n ----------- yom ri'shon
la setmana ‫-שב-ע‬ ‫______ ‫-ש-ו-‬ ------- ‫השבוע‬ 0
has-av--a h________ h-s-a-u-a --------- hashavu'a
del dilluns al diumenge ‫מ-ו----י-עד---ם רא-ו-‬ ‫____ ש__ ע_ י__ ר_____ ‫-י-ם ש-י ע- י-ם ר-ש-ן- ----------------------- ‫מיום שני עד יום ראשון‬ 0
m-o- -h--i ad--om -----on m___ s____ a_ y__ r______ m-o- s-e-i a- y-m r-'-h-n ------------------------- miom sheni ad yom ri'shon
El primer dia és el dilluns. ‫-יום ------ --בוע הו- --ם-ש-י.‬ ‫____ ה_____ ב____ ה__ י__ ש____ ‫-י-ם ה-א-ו- ב-ב-ע ה-א י-ם ש-י-‬ -------------------------------- ‫היום הראשון בשבוע הוא יום שני.‬ 0
h--om-ha------n--a-havu'- h--y-m -he--. h____ h________ b________ h_ y__ s_____ h-y-m h-r-'-h-n b-s-a-u-a h- y-m s-e-i- --------------------------------------- hayom hari'shon bashavu'a hu yom sheni.
El segon dia és el dimarts. ‫-י-ם-השנ--ב-בוע -ו- ----ש-----‬ ‫____ ה___ ב____ ה__ י__ ש______ ‫-י-ם ה-נ- ב-ב-ע ה-א י-ם ש-י-י-‬ -------------------------------- ‫היום השני בשבוע הוא יום שלישי.‬ 0
hay-m -as-e-i b--ha---a -u-yo- -hli--i. h____ h______ b________ h_ y__ s_______ h-y-m h-s-e-i b-s-a-u-a h- y-m s-l-s-i- --------------------------------------- hayom hasheni bashavu'a hu yom shlishi.
El tercer dia és el dimecres. ‫היו- הש--ש- ב--ו----א-י-- ---עי-‬ ‫____ ה_____ ב____ ה__ י__ ר______ ‫-י-ם ה-ל-ש- ב-ב-ע ה-א י-ם ר-י-י-‬ ---------------------------------- ‫היום השלישי בשבוע הוא יום רביעי.‬ 0
h-y-- h--h-ishi --sh-v--a h--yom-re-i'i. h____ h________ b________ h_ y__ r______ h-y-m h-s-l-s-i b-s-a-u-a h- y-m r-v-'-. ---------------------------------------- hayom hashlishi bashavu'a hu yom revi'i.
El quart dia és el dijous. ‫היו--ה----י -שבו--הוא-י----מישי.‬ ‫____ ה_____ ב____ ה__ י__ ח______ ‫-י-ם ה-ב-ע- ב-ב-ע ה-א י-ם ח-י-י-‬ ---------------------------------- ‫היום הרביעי בשבוע הוא יום חמישי.‬ 0
h-----h------- ba-ha-u-a -- --- xa--s--. h____ h_______ b________ h_ y__ x_______ h-y-m h-r-v-'- b-s-a-u-a h- y-m x-m-s-i- ---------------------------------------- hayom harevi'i bashavu'a hu yom xamishi.
El cinquè dia és el divendres. ‫-יו-----י-י ב---ע -----ום -י-י-‬ ‫____ ה_____ ב____ ה__ י__ ש_____ ‫-י-ם ה-מ-ש- ב-ב-ע ה-א י-ם ש-ש-.- --------------------------------- ‫היום החמישי בשבוע הוא יום שישי.‬ 0
h-yo--h-xa----i b-s---u'- -- y-m ---s--. h____ h________ b________ h_ y__ s______ h-y-m h-x-m-s-i b-s-a-u-a h- y-m s-i-h-. ---------------------------------------- hayom haxamissi bashavu'a hu yom shishi.
El sisè dia és dissabte. ‫היו- -שי-- בשב-ע ----י----ב--‬ ‫____ ה____ ב____ ה__ י__ ש____ ‫-י-ם ה-י-י ב-ב-ע ה-א י-ם ש-ת-‬ ------------------------------- ‫היום השישי בשבוע הוא יום שבת.‬ 0
h--o---------i b-shavu-- h-------h--at. h____ h_______ b________ h_ y__ s______ h-y-m h-s-i-h- b-s-a-u-a h- y-m s-a-a-. --------------------------------------- hayom hashishi bashavu'a hu yom shabat.
El setè dia és el diumenge. ‫--ום-ה--יע---שב-ע---א י-ם ----ן.‬ ‫____ ה_____ ב____ ה__ י__ ר______ ‫-י-ם ה-ב-ע- ב-ב-ע ה-א י-ם ר-ש-ן-‬ ---------------------------------- ‫היום השביעי בשבוע הוא יום ראשון.‬ 0
hay-m---shv--i -a-h--u'---u yo--r-'--o-. h____ h_______ b________ h_ y__ r_______ h-y-m h-s-v-'- b-s-a-u-a h- y-m r-'-h-n- ---------------------------------------- hayom hashvi'i bashavu'a hu yom ri'shon.
La setmana té set dies. ‫--בוע -ב-ה--מ---‬ ‫_____ ש___ י_____ ‫-ש-ו- ש-ע- י-י-.- ------------------ ‫בשבוע שבעה ימים.‬ 0
bashavu---s-iv--- y'mi-. b________ s______ y_____ b-s-a-u-a s-i-'-h y-m-m- ------------------------ bashavu'a shiv'ah y'mim.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. ‫--ו -ו-ד-ם -מ-שה-ימי- בל-ד.‬ ‫___ ע_____ ח____ י___ ב_____ ‫-נ- ע-ב-י- ח-י-ה י-י- ב-ב-.- ----------------------------- ‫אנו עובדים חמישה ימים בלבד.‬ 0
a-u---d-m -a-i-h-h y---m-bilv-d. a__ o____ x_______ y____ b______ a-u o-d-m x-m-s-a- y-m-m b-l-a-. -------------------------------- anu ovdim xamishah yamim bilvad.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hebreu (1-100) MP3 hebreu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!