Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   em Days of the week

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [nine]

Days of the week

Tria com vols veure la traducció:   
català anglès (US) Engegar Més
el dilluns Mo-d-y M_____ M-n-a- ------ Monday 0
el dimarts T-es-ay T______ T-e-d-y ------- Tuesday 0
el dimecres Wed-e-d-y W________ W-d-e-d-y --------- Wednesday 0
el dijous T-ur-d-y T_______ T-u-s-a- -------- Thursday 0
el divendres F-iday F_____ F-i-a- ------ Friday 0
el dissabte S-turd-y S_______ S-t-r-a- -------- Saturday 0
el diumenge S---ay S_____ S-n-a- ------ Sunday 0
la setmana the-we-k t__ w___ t-e w-e- -------- the week 0
del dilluns al diumenge fro---on-ay-t----nd-y f___ M_____ t_ S_____ f-o- M-n-a- t- S-n-a- --------------------- from Monday to Sunday 0
El primer dia és el dilluns. T------s- day -s -onda-. T__ f____ d__ i_ M______ T-e f-r-t d-y i- M-n-a-. ------------------------ The first day is Monday. 0
El segon dia és el dimarts. The --c--- d----s --esd-y. T__ s_____ d__ i_ T_______ T-e s-c-n- d-y i- T-e-d-y- -------------------------- The second day is Tuesday. 0
El tercer dia és el dimecres. T-e-th--d --y i--Wednesd-y. T__ t____ d__ i_ W_________ T-e t-i-d d-y i- W-d-e-d-y- --------------------------- The third day is Wednesday. 0
El quart dia és el dijous. Th-----r-- --y----Thu---a-. T__ f_____ d__ i_ T________ T-e f-u-t- d-y i- T-u-s-a-. --------------------------- The fourth day is Thursday. 0
El cinquè dia és el divendres. Th---i--- day-i--Fri-a-. T__ f____ d__ i_ F______ T-e f-f-h d-y i- F-i-a-. ------------------------ The fifth day is Friday. 0
El sisè dia és dissabte. Th--sixth-da- is-Sa--r---. T__ s____ d__ i_ S________ T-e s-x-h d-y i- S-t-r-a-. -------------------------- The sixth day is Saturday. 0
El setè dia és el diumenge. T---seventh---y -s--und-y. T__ s______ d__ i_ S______ T-e s-v-n-h d-y i- S-n-a-. -------------------------- The seventh day is Sunday. 0
La setmana té set dies. The we-- -a- -e--n days. T__ w___ h__ s____ d____ T-e w-e- h-s s-v-n d-y-. ------------------------ The week has seven days. 0
(Nosaltres) només treballem cinc dies. W--o--y-w-r- --r--ive --ys. W_ o___ w___ f__ f___ d____ W- o-l- w-r- f-r f-v- d-y-. --------------------------- We only work for five days. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + anglès (US) (1-100) MP3 anglès (US) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!