Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   hy շաբաթվա օրեր

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [ինը]

9 [iny]

շաբաթվա օրեր

[shabat’va orer]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
el dilluns ե-կ-ւ---թի ե_________ ե-կ-ւ-ա-թ- ---------- երկուշաբթի 0
y------abt-i y___________ y-r-u-h-b-’- ------------ yerkushabt’i
el dimarts ե-ե-շաբ-ի ե________ ե-ե-շ-բ-ի --------- երեքշաբթի 0
y-r-k’s--b--i y____________ y-r-k-s-a-t-i ------------- yerek’shabt’i
el dimecres չ--ե-շա-թի չ_________ չ-ր-ք-ա-թ- ---------- չորեքշաբթի 0
c--v-re-’s---t-i c_______________ c-’-o-e-’-h-b-’- ---------------- ch’vorek’shabt’i
el dijous հ--գշաբթի հ________ հ-ն-շ-բ-ի --------- հինգշաբթի 0
h-n--hab-’i h__________ h-n-s-a-t-i ----------- hingshabt’i
el divendres ո-րբ-թ ո_____ ո-ր-ա- ------ ուրբաթ 0
ur---’ u_____ u-b-t- ------ urbat’
el dissabte շաբաթ շ____ շ-բ-թ ----- շաբաթ 0
s---at’ s______ s-a-a-’ ------- shabat’
el diumenge կի-ա-ի կ_____ կ-ր-կ- ------ կիրակի 0
kiraki k_____ k-r-k- ------ kiraki
la setmana մ--շաբաթ մ_ շ____ մ- շ-բ-թ -------- մի շաբաթ 0
m---h--at’ m_ s______ m- s-a-a-’ ---------- mi shabat’
del dilluns al diumenge ե-----ա-թի------չև կիր-կի ե___________ մ____ կ_____ ե-կ-ւ-ա-թ-ի- մ-ն-և կ-ր-կ- ------------------------- երկուշաբթիից մինչև կիրակի 0
y--kush-bt’iit-------h’yev-kir--i y_______________ m________ k_____ y-r-u-h-b-’-i-s- m-n-h-y-v k-r-k- --------------------------------- yerkushabt’iits’ minch’yev kiraki
El primer dia és el dilluns. Ա-աջ-ն---- --կո-շ---ին է: Ա_____ օ__ ե__________ է_ Ա-ա-ի- օ-ը ե-կ-ւ-ա-թ-ն է- ------------------------- Առաջին օրը երկուշաբթին է: 0
Ar-a-in o-y-ye---s-----i- e A______ o__ y____________ e A-r-j-n o-y y-r-u-h-b-’-n e --------------------------- Arrajin ory yerkushabt’in e
El segon dia és el dimarts. Ե--րորդ--րը --ե-շաբթ-ն-է: Ե______ օ__ ե_________ է_ Ե-կ-ո-դ օ-ը ե-ե-շ-բ-ի- է- ------------------------- Երկրորդ օրը երեքշաբթին է: 0
Y-rk--r--or---er-k--h-b-----e Y_______ o__ y_____________ e Y-r-r-r- o-y y-r-k-s-a-t-i- e ----------------------------- Yerkrord ory yerek’shabt’in e
El tercer dia és el dimecres. Ե--ո-դ օրը-----ք--բթ-ն -: Ե_____ օ__ չ__________ է_ Ե-ր-ր- օ-ը չ-ր-ք-ա-թ-ն է- ------------------------- Երրորդ օրը չորեքշաբթին է: 0
Y-rro-d-ory ---vorek’sha----n-e Y______ o__ c________________ e Y-r-o-d o-y c-’-o-e-’-h-b-’-n e ------------------------------- Yerrord ory ch’vorek’shabt’in e
El quart dia és el dijous. Չորրո-դ-օր- հինգ-ա-թի- է: Չ______ օ__ հ_________ է_ Չ-ր-ո-դ օ-ը հ-ն-շ-բ-ի- է- ------------------------- Չորրորդ օրը հինգշաբթին է: 0
Ch’vo---r- o---h-ng--ab-’i- e C_________ o__ h___________ e C-’-o-r-r- o-y h-n-s-a-t-i- e ----------------------------- Ch’vorrord ory hingshabt’in e
El cinquè dia és el divendres. Հի-գ---րդ -ր- ո-րբ-թ---: Հ________ օ__ ո______ է_ Հ-ն-ե-ո-դ օ-ը ո-ր-ա-ն է- ------------------------ Հինգերորդ օրը ուրբաթն է: 0
Hin-er-rd-or- -r-at’n-e H________ o__ u______ e H-n-e-o-d o-y u-b-t-n e ----------------------- Hingerord ory urbat’n e
El sisè dia és dissabte. Վ---ր--- --ը --բ--- -: Վ_______ օ__ շ_____ է_ Վ-ց-ր-ր- օ-ը շ-բ-թ- է- ---------------------- Վեցերորդ օրը շաբաթն է: 0
V-----er-rd -ry -h---t’- e V__________ o__ s_______ e V-t-’-e-o-d o-y s-a-a-’- e -------------------------- Vets’yerord ory shabat’n e
El setè dia és el diumenge. Յոթեր------ը -ի-ակին -: Յ_______ օ__ կ______ է_ Յ-թ-ր-ր- օ-ը կ-ր-կ-ն է- ----------------------- Յոթերորդ օրը կիրակին է: 0
Yot-ye-or--o-y ki-ak-n-e Y_________ o__ k______ e Y-t-y-r-r- o-y k-r-k-n e ------------------------ Yot’yerord ory kirakin e
La setmana té set dies. Շաբաթ- -ւ----ոթ օր: Շ_____ ո___ յ__ օ__ Շ-բ-թ- ո-ն- յ-թ օ-: ------------------- Շաբաթն ունի յոթ օր: 0
S-a-a--n-u---y--’-or S_______ u__ y___ o_ S-a-a-’- u-i y-t- o- -------------------- Shabat’n uni yot’ or
(Nosaltres) només treballem cinc dies. Մ--ք ա---տ-ւ---նք-մի-յ- հի-- օր: Մ___ ա_______ ե__ մ____ հ___ օ__ Մ-ն- ա-խ-տ-ւ- ե-ք մ-ա-ն հ-ն- օ-: -------------------------------- Մենք աշխատում ենք միայն հինգ օր: 0
M-n-----h-h--um-y---’ -i-y---ing--r M____ a________ y____ m____ h___ o_ M-n-’ a-h-h-t-m y-n-’ m-a-n h-n- o- ----------------------------------- Menk’ ashkhatum yenk’ miayn hing or

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!