Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   nn Vekedagar

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [ni]

Vekedagar

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
el dilluns må--ag m_____ m-n-a- ------ måndag 0
el dimarts t-sd-g t_____ t-s-a- ------ tysdag 0
el dimecres onsd-g o_____ o-s-a- ------ onsdag 0
el dijous to-s--g t______ t-r-d-g ------- torsdag 0
el divendres f-edag f_____ f-e-a- ------ fredag 0
el dissabte la-rdag l______ l-u-d-g ------- laurdag 0
el diumenge su---g s_____ s-n-a- ------ sundag 0
la setmana v-ka v___ v-k- ---- veka 0
del dilluns al diumenge f-å--ånd-- ti------ag f__ m_____ t__ s_____ f-å m-n-a- t-l s-n-a- --------------------- frå måndag til sundag 0
El primer dia és el dilluns. D----y-ste---gen e--m--dag. D__ f_____ d____ e_ m______ D-n f-r-t- d-g-n e- m-n-a-. --------------------------- Den fyrste dagen er måndag. 0
El segon dia és el dimarts. De--a-----da-e---r-ty-d-g. D__ a____ d____ e_ t______ D-n a-d-e d-g-n e- t-s-a-. -------------------------- Den andre dagen er tysdag. 0
El tercer dia és el dimecres. De- --e-je-dag-n--- onsd--. D__ t_____ d____ e_ o______ D-n t-e-j- d-g-n e- o-s-a-. --------------------------- Den tredje dagen er onsdag. 0
El quart dia és el dijous. De- -j-r---dage- -r t----a-. D__ f_____ d____ e_ t_______ D-n f-e-d- d-g-n e- t-r-d-g- ---------------------------- Den fjerde dagen er torsdag. 0
El cinquè dia és el divendres. D-n f--te-----n er-f---ag. D__ f____ d____ e_ f______ D-n f-m-e d-g-n e- f-e-a-. -------------------------- Den femte dagen er fredag. 0
El sisè dia és dissabte. D-----et-e---ge- ----aurda-. D__ s_____ d____ e_ l_______ D-n s-e-t- d-g-n e- l-u-d-g- ---------------------------- Den sjette dagen er laurdag. 0
El setè dia és el diumenge. De- --------dag-n er-su-da-. D__ s______ d____ e_ s______ D-n s-u-n-e d-g-n e- s-n-a-. ---------------------------- Den sjuande dagen er sundag. 0
La setmana té set dies. D-t e- -ju-d-g-- --veka. D__ e_ s__ d____ i v____ D-t e- s-u d-g-r i v-k-. ------------------------ Det er sju dagar i veka. 0
(Nosaltres) només treballem cinc dies. Vi--r-eid---b-r----e- daga-. V_ a_______ b____ f__ d_____ V- a-b-i-e- b-r-e f-m d-g-r- ---------------------------- Vi arbeider berre fem dagar. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!