Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   uk Дні тижня

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [дев’ять]

9 [devʺyatʹ]

Дні тижня

[Dni tyzhnya]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
el dilluns По---і--к П________ П-н-д-л-к --------- Понеділок 0
P---dil-k P________ P-n-d-l-k --------- Ponedilok
el dimarts В--т-рок В_______ В-в-о-о- -------- Вівторок 0
V-vto-ok V_______ V-v-o-o- -------- Vivtorok
el dimecres С--е-а С_____ С-р-д- ------ Середа 0
S--eda S_____ S-r-d- ------ Sereda
el dijous Чет--р Ч_____ Ч-т-е- ------ Четвер 0
C-e-v-r C______ C-e-v-r ------- Chetver
el divendres п-я-ни-я п_______ п-я-н-ц- -------- п’ятниця 0
pʺ-at--t--a p__________ p-y-t-y-s-a ----------- pʺyatnytsya
el dissabte Субо-а С_____ С-б-т- ------ Субота 0
Subo-a S_____ S-b-t- ------ Subota
el diumenge Не-і-я Н_____ Н-д-л- ------ Неділя 0
Nedi--a N______ N-d-l-a ------- Nedilya
la setmana Т-----ь Т______ Т-ж-е-ь ------- Тиждень 0
Ty----nʹ T_______ T-z-d-n- -------- Tyzhdenʹ
del dilluns al diumenge в-д п-не-ілка--о -----і в__ п________ д_ н_____ в-д п-н-д-л-а д- н-д-л- ----------------------- від понеділка до неділі 0
vid----edil----o-nedili v__ p________ d_ n_____ v-d p-n-d-l-a d- n-d-l- ----------------------- vid ponedilka do nedili
El primer dia és el dilluns. Пер-и- -е-- --п-н---л--. П_____ д___ – п_________ П-р-и- д-н- – п-н-д-л-к- ------------------------ Перший день – понеділок. 0
P--s---- denʹ-–-p-n-dilo-. P______ d___ – p_________ P-r-h-y- d-n- – p-n-d-l-k- -------------------------- Pershyy̆ denʹ – ponedilok.
El segon dia és el dimarts. Други--д-н--- ві-то---. Д_____ д___ – в________ Д-у-и- д-н- – в-в-о-о-. ----------------------- Другий день – вівторок. 0
Dr-hyy̆-d-nʹ-–--ivt--ok. D_____ d___ – v________ D-u-y-̆ d-n- – v-v-o-o-. ------------------------ Druhyy̆ denʹ – vivtorok.
El tercer dia és el dimecres. Т-е--й-д--ь-– --р--а. Т_____ д___ – с______ Т-е-і- д-н- – с-р-д-. --------------------- Третій день – середа. 0
T--t-y̆---n- – -ered-. T_____ d___ – s______ T-e-i-̆ d-n- – s-r-d-. ---------------------- Tretiy̆ denʹ – sereda.
El quart dia és el dijous. Че-вер-ий---н--– --тве-. Ч________ д___ – ч______ Ч-т-е-т-й д-н- – ч-т-е-. ------------------------ Четвертий день – четвер. 0
C--t----yy̆ de-- ---h-tver. C_________ d___ – c_______ C-e-v-r-y-̆ d-n- – c-e-v-r- --------------------------- Chetvertyy̆ denʹ – chetver.
El cinquè dia és el divendres. П-я-ий-д-н------я---ц-. П_____ д___ – п________ П-я-и- д-н- – п-я-н-ц-. ----------------------- П’ятий день – п’ятниця. 0
Pʺ--tyy- ------ ---at--t---. P______ d___ – p___________ P-y-t-y- d-n- – p-y-t-y-s-a- ---------------------------- Pʺyatyy̆ denʹ – pʺyatnytsya.
El sisè dia és dissabte. Ш----- --нь - -убот-. Ш_____ д___ – с______ Ш-с-и- д-н- – с-б-т-. --------------------- Шостий день – субота. 0
Shos-y-̆--enʹ ---u----. S______ d___ – s______ S-o-t-y- d-n- – s-b-t-. ----------------------- Shostyy̆ denʹ – subota.
El setè dia és el diumenge. С----- д--ь---нед--я. С_____ д___ – н______ С-о-и- д-н- – н-д-л-. --------------------- Сьомий день – неділя. 0
S--my--------- ne-i-y-. S_____ d___ – n_______ S-o-y-̆ d-n- – n-d-l-a- ----------------------- Sʹomyy̆ denʹ – nedilya.
La setmana té set dies. Т-жд--- м-----м-днів. Т______ м__ с__ д____ Т-ж-е-ь м-є с-м д-і-. --------------------- Тиждень має сім днів. 0
T--hden- -aye-sim--ni-. T_______ m___ s__ d____ T-z-d-n- m-y- s-m d-i-. ----------------------- Tyzhdenʹ maye sim dniv.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. М- працю----ли-е --я-- ---в. М_ п_______ л___ п____ д____ М- п-а-ю-м- л-ш- п-я-ь д-і-. ---------------------------- Ми працюємо лише п’ять днів. 0
M- pr-----y-mo -y-h----y--- -ni-. M_ p__________ l____ p_____ d____ M- p-a-s-u-e-o l-s-e p-y-t- d-i-. --------------------------------- My pratsyuyemo lyshe p'yatʹ dniv.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!