Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   hi हफ़्ते के दिन

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

९ [नौ]

9 [nau]

हफ़्ते के दिन

[hafte ke din]

Tria com vols veure la traducció:   
català hindi Engegar Més
el dilluns सो-व-र सो___ स-म-ा- ------ सोमवार 0
s--a--ar s_______ s-m-v-a- -------- somavaar
el dimarts म-गल--र मं____ म-ग-व-र ------- मंगलवार 0
m--g--ava-r m__________ m-n-a-a-a-r ----------- mangalavaar
el dimecres ब-धव-र बु___ ब-ध-ा- ------ बुधवार 0
bu--av-ar b________ b-d-a-a-r --------- budhavaar
el dijous ब--स्-ति-ार-/ -ु----र बृ______ / गु___ ब-ह-्-त-व-र / ग-र-व-र --------------------- बृहस्पतिवार / गुरुवार 0
brha-p--i-aar-/ g-ru-aar b____________ / g_______ b-h-s-a-i-a-r / g-r-v-a- ------------------------ brhaspativaar / guruvaar
el divendres श-क---ार शु____ श-क-र-ा- -------- शुक्रवार 0
s----a---r s_________ s-u-r-v-a- ---------- shukravaar
el dissabte शन---र श___ श-ि-ा- ------ शनिवार 0
sha---a-r s________ s-a-i-a-r --------- shanivaar
el diumenge इतवार इ___ इ-व-र ----- इतवार 0
it-vaar i______ i-a-a-r ------- itavaar
la setmana हफ़--ा ह__ ह-्-ा ----- हफ़्ता 0
h--ta h____ h-f-a ----- hafta
del dilluns al diumenge स---ार-से-इतव-र-तक सो___ से इ___ त_ स-म-ा- स- इ-व-र त- ------------------ सोमवार से इतवार तक 0
soma-----s----avaar--ak s_______ s_ i______ t__ s-m-v-a- s- i-a-a-r t-k ----------------------- somavaar se itavaar tak
El primer dia és el dilluns. प--ा दि--स----र--ोता--ै प__ दि_ सो___ हो_ है प-ल- द-न स-म-ा- ह-त- ह- ----------------------- पहला दिन सोमवार होता है 0
p-h-la di- -o-a-a-r h-ta --i p_____ d__ s_______ h___ h__ p-h-l- d-n s-m-v-a- h-t- h-i ---------------------------- pahala din somavaar hota hai
El segon dia és el dimarts. दूसरा-दिन ---ल-ा- ह--ा-है दू__ दि_ मं____ हो_ है द-स-ा द-न म-ग-व-र ह-त- ह- ------------------------- दूसरा दिन मंगलवार होता है 0
doo-ara-d-n-man-al-v-ar -ota --i d______ d__ m__________ h___ h__ d-o-a-a d-n m-n-a-a-a-r h-t- h-i -------------------------------- doosara din mangalavaar hota hai
El tercer dia és el dimecres. त--र- --न ब-ध--- होता है ती__ दि_ बु___ हो_ है त-स-ा द-न ब-ध-ा- ह-त- ह- ------------------------ तीसरा दिन बुधवार होता है 0
tee--r- di- ------------ta--ai t______ d__ b________ h___ h__ t-e-a-a d-n b-d-a-a-r h-t- h-i ------------------------------ teesara din budhavaar hota hai
El quart dia és el dijous. च-था---- बृ--्प--व-र -ोत- -ै चौ_ दि_ बृ______ हो_ है च-थ- द-न ब-ह-्-त-व-र ह-त- ह- ---------------------------- चौथा दिन बृहस्पतिवार होता है 0
chaut-- -i---rh-spat--a-- h--a--ai c______ d__ b____________ h___ h__ c-a-t-a d-n b-h-s-a-i-a-r h-t- h-i ---------------------------------- chautha din brhaspativaar hota hai
El cinquè dia és el divendres. पाँ--ा दि- -ुक्-व-- --ता-है पाँ__ दि_ शु____ हो_ है प-ँ-व- द-न श-क-र-ा- ह-त- ह- --------------------------- पाँचवा दिन शुक्रवार होता है 0
pa------- -i- -huk-avaar h-ta h-i p________ d__ s_________ h___ h__ p-a-c-a-a d-n s-u-r-v-a- h-t- h-i --------------------------------- paanchava din shukravaar hota hai
El sisè dia és dissabte. छ-- द---श--वार-ह-त--है छ_ दि_ श___ हो_ है छ-ा द-न श-ि-ा- ह-त- ह- ---------------------- छठा दिन शनिवार होता है 0
c-hat-- -in-s-ani-aa- h----hai c______ d__ s________ h___ h__ c-h-t-a d-n s-a-i-a-r h-t- h-i ------------------------------ chhatha din shanivaar hota hai
El setè dia és el diumenge. सा-व- द-न इ-वा- -ो----ै सा__ दि_ इ___ हो_ है स-त-ा द-न इ-व-र ह-त- ह- ----------------------- सातवा दिन इतवार होता है 0
sa--a-a-d-n i-a-aar h-----ai s______ d__ i______ h___ h__ s-a-a-a d-n i-a-a-r h-t- h-i ---------------------------- saatava din itavaar hota hai
La setmana té set dies. ह-्-- -े-स-त--ि- --त--ह-ं ह__ के सा_ दि_ हो_ हैं ह-्-े क- स-त द-न ह-त- ह-ं ------------------------- हफ़्ते के सात दिन होते हैं 0
hafte ke--aat--in -ote -a-n h____ k_ s___ d__ h___ h___ h-f-e k- s-a- d-n h-t- h-i- --------------------------- hafte ke saat din hote hain
(Nosaltres) només treballem cinc dies. हम-क-व- पाँ- -िन क-म---त- --ं ह_ के__ पाँ_ दि_ का_ क__ हैं ह- क-व- प-ँ- द-न क-म क-त- ह-ं ----------------------------- हम केवल पाँच दिन काम करते हैं 0
h-- kev-l---an----in ka-m---rat--ha-n h__ k____ p_____ d__ k___ k_____ h___ h-m k-v-l p-a-c- d-n k-a- k-r-t- h-i- ------------------------------------- ham keval paanch din kaam karate hain

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hindi (1-100) MP3 hindi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!