Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   af Weeksdae

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [nege]

Weeksdae

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
el dilluns Maa-d-g M______ M-a-d-g ------- Maandag 0
el dimarts D-ns-ag D______ D-n-d-g ------- Dinsdag 0
el dimecres Wo---d-g W_______ W-e-s-a- -------- Woensdag 0
el dijous D---e---g D________ D-n-e-d-g --------- Donderdag 0
el divendres Vrydag V_____ V-y-a- ------ Vrydag 0
el dissabte Sa--r-ag S_______ S-t-r-a- -------- Saterdag 0
el diumenge Sondag S_____ S-n-a- ------ Sondag 0
la setmana die w-ek d__ w___ d-e w-e- -------- die week 0
del dilluns al diumenge van--aa--ag -o--S-nd-g v__ M______ t__ S_____ v-n M-a-d-g t-t S-n-a- ---------------------- van Maandag tot Sondag 0
El primer dia és el dilluns. Die-ee--te d-g ---M------. D__ e_____ d__ i_ M_______ D-e e-r-t- d-g i- M-a-d-g- -------------------------- Die eerste dag is Maandag. 0
El segon dia és el dimarts. D-e -we--- dag-i---insd--. D__ t_____ d__ i_ D_______ D-e t-e-d- d-g i- D-n-d-g- -------------------------- Die tweede dag is Dinsdag. 0
El tercer dia és el dimecres. D-e-d--d- -a- i- ---n-d-g. D__ d____ d__ i_ W________ D-e d-r-e d-g i- W-e-s-a-. -------------------------- Die derde dag is Woensdag. 0
El quart dia és el dijous. D------rde dag-i---o---rd-g. D__ v_____ d__ i_ D_________ D-e v-e-d- d-g i- D-n-e-d-g- ---------------------------- Die vierde dag is Donderdag. 0
El cinquè dia és el divendres. D----yfde-----i- --y---. D__ v____ d__ i_ V______ D-e v-f-e d-g i- V-y-a-. ------------------------ Die vyfde dag is Vrydag. 0
El sisè dia és dissabte. Di----sde da--is Sat-r-a-. D__ s____ d__ i_ S________ D-e s-s-e d-g i- S-t-r-a-. -------------------------- Die sesde dag is Saterdag. 0
El setè dia és el diumenge. D-e---we-d--da--is -o--a-. D__ s______ d__ i_ S______ D-e s-w-n-e d-g i- S-n-a-. -------------------------- Die sewende dag is Sondag. 0
La setmana té set dies. Di- w--k-he- -ewe--a-. D__ w___ h__ s___ d___ D-e w-e- h-t s-w- d-e- ---------------------- Die week het sewe dae. 0
(Nosaltres) només treballem cinc dies. Ons w-r--n-----f----. O__ w___ n__ v__ d___ O-s w-r- n-t v-f d-e- --------------------- Ons werk net vyf dae. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + afrikaans (1-100) MP3 afrikaans (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!