Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   ru Дни недели

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [девять]

9 [devyatʹ]

Дни недели

Dni nedeli

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
el dilluns пон-д----ик п__________ п-н-д-л-н-к ----------- понедельник 0
pon-de---ik p__________ p-n-d-l-n-k ----------- ponedelʹnik
el dimarts вто--ик в______ в-о-н-к ------- вторник 0
v-o---k v______ v-o-n-k ------- vtornik
el dimecres с--да с____ с-е-а ----- среда 0
sr--a s____ s-e-a ----- sreda
el dijous ч-т---г ч______ ч-т-е-г ------- четверг 0
chetve-g c_______ c-e-v-r- -------- chetverg
el divendres пят-и-а п______ п-т-и-а ------- пятница 0
pya--itsa p________ p-a-n-t-a --------- pyatnitsa
el dissabte суббо-а с______ с-б-о-а ------- суббота 0
subb-ta s______ s-b-o-a ------- subbota
el diumenge в--кр---н-е в__________ в-с-р-с-н-е ----------- воскресенье 0
vo-kr--en-ye v___________ v-s-r-s-n-y- ------------ voskresenʹye
la setmana не--ля н_____ н-д-л- ------ неделя 0
ne----a n______ n-d-l-a ------- nedelya
del dilluns al diumenge С -онед-ль---- -о-в--к-е-ен-е С п___________ п_ в__________ С п-н-д-л-н-к- п- в-с-р-с-н-е ----------------------------- С понедельника по воскресенье 0
S -o-ed-lʹ--ka-p- --s--es-nʹye S p___________ p_ v___________ S p-n-d-l-n-k- p- v-s-r-s-n-y- ------------------------------ S ponedelʹnika po voskresenʹye
El primer dia és el dilluns. П--в-- -ен- -то -онеде-ь-ик. П_____ д___ э__ п___________ П-р-ы- д-н- э-о п-н-д-л-н-к- ---------------------------- Первый день это понедельник. 0
Pe-vyy-d-nʹ-e-o -o---e-ʹ--k. P_____ d___ e__ p___________ P-r-y- d-n- e-o p-n-d-l-n-k- ---------------------------- Pervyy denʹ eto ponedelʹnik.
El segon dia és el dimarts. Вто--- -е-- э-о --орн--. В_____ д___ э__ в_______ В-о-о- д-н- э-о в-о-н-к- ------------------------ Второй день это вторник. 0
Vtor-----n----o vt--n--. V_____ d___ e__ v_______ V-o-o- d-n- e-o v-o-n-k- ------------------------ Vtoroy denʹ eto vtornik.
El tercer dia és el dimecres. Т--т-й--е-ь-э-- с-е-а. Т_____ д___ э__ с_____ Т-е-и- д-н- э-о с-е-а- ---------------------- Третий день это среда. 0
T--ti- d--- eto sre-a. T_____ d___ e__ s_____ T-e-i- d-n- e-o s-e-a- ---------------------- Tretiy denʹ eto sreda.
El quart dia és el dijous. Ч-т---т-- д--- э-о-ч-т----. Ч________ д___ э__ ч_______ Ч-т-ё-т-й д-н- э-о ч-т-е-г- --------------------------- Четвёртый день это четверг. 0
C--tv-r------n--e-- c----erg. C_________ d___ e__ c________ C-e-v-r-y- d-n- e-o c-e-v-r-. ----------------------------- Chetvërtyy denʹ eto chetverg.
El cinquè dia és el divendres. Пя----д-нь--т- п-тни-а. П____ д___ э__ п_______ П-т-й д-н- э-о п-т-и-а- ----------------------- Пятый день это пятница. 0
Py-t---d-n- e-o--y-t---sa. P_____ d___ e__ p_________ P-a-y- d-n- e-o p-a-n-t-a- -------------------------- Pyatyy denʹ eto pyatnitsa.
El sisè dia és dissabte. Шестой --нь--т- -уббо-а. Ш_____ д___ э__ с_______ Ш-с-о- д-н- э-о с-б-о-а- ------------------------ Шестой день это суббота. 0
S----oy----- eto s-b-o-a. S______ d___ e__ s_______ S-e-t-y d-n- e-o s-b-o-a- ------------------------- Shestoy denʹ eto subbota.
El setè dia és el diumenge. С-д--о- д--- -то--о-кре---ье. С______ д___ э__ в___________ С-д-м-й д-н- э-о в-с-р-с-н-е- ----------------------------- Седьмой день это воскресенье. 0
Sedʹ-o- d-n--et--vo-----e--y-. S______ d___ e__ v____________ S-d-m-y d-n- e-o v-s-r-s-n-y-. ------------------------------ Sedʹmoy denʹ eto voskresenʹye.
La setmana té set dies. Н-де-- --ст--- из-с--и -н--. Н_____ с______ и_ с___ д____ Н-д-л- с-с-о-т и- с-м- д-е-. ---------------------------- Неделя состоит из семи дней. 0
N-del-a s--to-- iz --mi --ey. N______ s______ i_ s___ d____ N-d-l-a s-s-o-t i- s-m- d-e-. ----------------------------- Nedelya sostoit iz semi dney.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. Мы -а-о-ае---ол-ко пят- д-ей. М_ р_______ т_____ п___ д____ М- р-б-т-е- т-л-к- п-т- д-е-. ----------------------------- Мы работаем только пять дней. 0
My-ra--ta-e- ---ʹk--p-a-ʹ-dn--. M_ r________ t_____ p____ d____ M- r-b-t-y-m t-l-k- p-a-ʹ d-e-. ------------------------------- My rabotayem tolʹko pyatʹ dney.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!