Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   ky Жуманын күндөрү

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [тогуз]

9 [toguz]

Жуманын күндөрү

[Jumanın kündörü]

Tria com vols veure la traducció:   
català kirguís Engegar Més
el dilluns Дүйш-мбү Д_______ Д-й-ө-б- -------- Дүйшөмбү 0
Düyşöm-ü D_______ D-y-ö-b- -------- Düyşömbü
el dimarts Ш----мби Ш_______ Ш-й-е-б- -------- Шейшемби 0
Şey-e--i Ş_______ Ş-y-e-b- -------- Şeyşembi
el dimecres Ша---м-и Ш_______ Ш-р-е-б- -------- Шаршемби 0
Ş----m-i Ş_______ Ş-r-e-b- -------- Şarşembi
el dijous Бе-ш-м-и Б_______ Б-й-е-б- -------- Бейшемби 0
B-y----i B_______ B-y-e-b- -------- Beyşembi
el divendres Ж--а Ж___ Ж-м- ---- Жума 0
J--a J___ J-m- ---- Juma
el dissabte И-ем-и И_____ И-е-б- ------ Ишемби 0
İşe-bi İ_____ İ-e-b- ------ İşembi
el diumenge Жекш-мби Ж_______ Ж-к-е-б- -------- Жекшемби 0
J--ş---i J_______ J-k-e-b- -------- Jekşembi
la setmana ж--а ж___ ж-м- ---- жума 0
ju-a j___ j-m- ---- juma
del dilluns al diumenge дү-шөмбү--н жекше---ге --й-н д__________ ж_________ ч____ д-й-ө-б-д-н ж-к-е-б-г- ч-й-н ---------------------------- дүйшөмбүдөн жекшембиге чейин 0
d-y--m--d-n -ek---bi-e--e-in d__________ j_________ ç____ d-y-ö-b-d-n j-k-e-b-g- ç-y-n ---------------------------- düyşömbüdön jekşembige çeyin
El primer dia és el dilluns. Б--и-чи к-н----ү-шө-б-. Б______ к__ - д________ Б-р-н-и к-н - д-й-ө-б-. ----------------------- Биринчи күн - дүйшөмбү. 0
Bi--nç----n - d-y-ö-bü. B______ k__ - d________ B-r-n-i k-n - d-y-ö-b-. ----------------------- Birinçi kün - düyşömbü.
El segon dia és el dimarts. Э--н-----н - --й--мби. Э_____ к__ - ш________ Э-и-ч- к-н - ш-й-е-б-. ---------------------- Экинчи күн - шейшемби. 0
E--nçi-k-n - ş-yşe-bi. E_____ k__ - ş________ E-i-ç- k-n - ş-y-e-b-. ---------------------- Ekinçi kün - şeyşembi.
El tercer dia és el dimecres. Үчүн-ү к-н --ш-ршемби. Ү_____ к__ - ш________ Ү-ү-ч- к-н - ш-р-е-б-. ---------------------- Үчүнчү күн - шаршемби. 0
Üç-n-- --n-----rş--b-. Ü_____ k__ - ş________ Ü-ü-ç- k-n - ş-r-e-b-. ---------------------- Üçünçü kün - şarşembi.
El quart dia és el dijous. Төр----- -ү- - -е-ш--б-. Т_______ к__ - б________ Т-р-ү-ч- к-н - б-й-е-б-. ------------------------ Төртүнчү күн - бейшемби. 0
Tö--ünç- --- - b-yş---i. T_______ k__ - b________ T-r-ü-ç- k-n - b-y-e-b-. ------------------------ Törtünçü kün - beyşembi.
El cinquè dia és el divendres. Бе-------үн-– ж---. Б______ к__ – ж____ Б-ш-н-и к-н – ж-м-. ------------------- Бешинчи күн – жума. 0
B---n-- -ün-- j---. B______ k__ – j____ B-ş-n-i k-n – j-m-. ------------------- Beşinçi kün – juma.
El sisè dia és dissabte. Ал-ы-ч- --- - ---мби. А______ к__ - и______ А-т-н-ы к-н - и-е-б-. --------------------- Алтынчы күн - ишемби. 0
A-tın-- k-n - --e-bi. A______ k__ - i______ A-t-n-ı k-n - i-e-b-. --------------------- Altınçı kün - işembi.
El setè dia és el diumenge. Жет-н-и --н-- ж-к-ем--. Ж______ к__ - ж________ Ж-т-н-и к-н - ж-к-е-б-. ----------------------- Жетинчи күн - жекшемби. 0
J---nç---ün --j-kşe---. J______ k__ - j________ J-t-n-i k-n - j-k-e-b-. ----------------------- Jetinçi kün - jekşembi.
La setmana té set dies. Б-р жу-ада -ет- -үн ---. Б__ ж_____ ж___ к__ б___ Б-р ж-м-д- ж-т- к-н б-р- ------------------------ Бир жумада жети күн бар. 0
Bi-----a-- j-ti-kü- -a-. B__ j_____ j___ k__ b___ B-r j-m-d- j-t- k-n b-r- ------------------------ Bir jumada jeti kün bar.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. Б-- -о-г-н--беш--ү--и---йб--. Б__ б______ б__ к__ и________ Б-з б-л-о-у б-ш к-н и-т-й-и-. ----------------------------- Биз болгону беш күн иштейбиз. 0
B---bol-o-u-be----n---te-biz. B__ b______ b__ k__ i________ B-z b-l-o-u b-ş k-n i-t-y-i-. ----------------------------- Biz bolgonu beş kün işteybiz.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kirguís (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!