Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   am የሳምንቱ ቀናት

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [ዘጠኝ]

9 [zet’enyi]

የሳምንቱ ቀናት

[yesaminitu k’enati]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
el dilluns -ኞ ሰ_ ሰ- -- ሰኞ 0
se--o s____ s-n-o ----- senyo
el dimarts ማ-ሰኞ ማ___ ማ-ሰ- ---- ማክሰኞ 0
m-kise-yo m________ m-k-s-n-o --------- makisenyo
el dimecres ረቡዕ ረ__ ረ-ዕ --- ረቡዕ 0
r-bu‘i r_____ r-b-‘- ------ rebu‘i
el dijous ሐ-ስ ሐ__ ሐ-ስ --- ሐሙስ 0
ḥām--i ḥ_____ h-ā-u-i ------- ḥāmusi
el divendres አ-ብ አ__ አ-ብ --- አርብ 0
ā-i-i ā____ ā-i-i ----- āribi
el dissabte ቅ-ሜ ቅ__ ቅ-ሜ --- ቅዳሜ 0
k--damē k______ k-i-a-ē ------- k’idamē
el diumenge እሁድ እ__ እ-ድ --- እሁድ 0
i---i i____ i-u-i ----- ihudi
la setmana ሳም-ት ሳ___ ሳ-ን- ---- ሳምንት 0
samin-ti s_______ s-m-n-t- -------- saminiti
del dilluns al diumenge ከ-- እስ---ሁድ ከ__ እ__ እ__ ከ-ኞ እ-ከ እ-ድ ----------- ከሰኞ እስከ እሁድ 0
k-se--- i--ke ----i k______ i____ i____ k-s-n-o i-i-e i-u-i ------------------- kesenyo isike ihudi
El primer dia és el dilluns. የ--መሪ----- -- ነ-። የ______ ቀ_ ሰ_ ነ__ የ-ጀ-ሪ-ው ቀ- ሰ- ነ-። ----------------- የመጀመሪያው ቀነ ሰኞ ነው። 0
yem---me-ī--wi--’--e -en-o-n---. y_____________ k____ s____ n____ y-m-j-m-r-y-w- k-e-e s-n-o n-w-. -------------------------------- yemejemerīyawi k’ene senyo newi.
El segon dia és el dimarts. ሁ--ኛው--ን -ክ-- ነ-። ሁ____ ቀ_ ማ___ ነ__ ሁ-ተ-ው ቀ- ማ-ሰ- ነ-። ----------------- ሁለተኛው ቀን ማክሰኞ ነው። 0
h--e-e-yawi--’--i--a-is--y------. h__________ k____ m________ n____ h-l-t-n-a-i k-e-i m-k-s-n-o n-w-. --------------------------------- huletenyawi k’eni makisenyo newi.
El tercer dia és el dimecres. ሶ-ተኛው-ቀን -ቡ- --። ሶ____ ቀ_ ረ__ ነ__ ሶ-ተ-ው ቀ- ረ-ዕ ነ-። ---------------- ሶስተኛው ቀን ረቡዕ ነው። 0
so--teny--- -’eni--------new-. s__________ k____ r_____ n____ s-s-t-n-a-i k-e-i r-b-‘- n-w-. ------------------------------ sositenyawi k’eni rebu‘i newi.
El quart dia és el dijous. አራ-ኛ- ቀ- ሐሙ----። አ____ ቀ_ ሐ__ ነ__ አ-ተ-ው ቀ- ሐ-ስ ነ-። ---------------- አራተኛው ቀን ሐሙስ ነው። 0
āratenyawi k--ni ḥā--s--n---. ā_________ k____ ḥ_____ n____ ā-a-e-y-w- k-e-i h-ā-u-i n-w-. ------------------------------ āratenyawi k’eni ḥāmusi newi.
El cinquè dia és el divendres. አም-ተ---ቀን --ብ --። አ_____ ቀ_ አ__ ነ__ አ-ስ-ኛ- ቀ- አ-ብ ነ-። ----------------- አምስተኛው ቀን አርብ ነው። 0
āmis-t-nya-i-k-e-i āribi ne-i. ā___________ k____ ā____ n____ ā-i-i-e-y-w- k-e-i ā-i-i n-w-. ------------------------------ āmisitenyawi k’eni āribi newi.
El sisè dia és dissabte. ስ-ስተ-- ቀ---ዳሜ ነ-። ስ_____ ቀ_ ቅ__ ነ__ ስ-ስ-ኛ- ቀ- ቅ-ሜ ነ-። ----------------- ስድስተኛው ቀን ቅዳሜ ነው። 0
s-disi-----wi-k-eni ---da-ē -e-i. s____________ k____ k______ n____ s-d-s-t-n-a-i k-e-i k-i-a-ē n-w-. --------------------------------- sidisitenyawi k’eni k’idamē newi.
El setè dia és el diumenge. ሰባተ-ው--- እ----ው። ሰ____ ቀ_ እ__ ነ__ ሰ-ተ-ው ቀ- እ-ድ ነ-። ---------------- ሰባተኛው ቀን እሁድ ነው። 0
seba--nyawi-k’-n--ih--- n-wi. s__________ k____ i____ n____ s-b-t-n-a-i k-e-i i-u-i n-w-. ----------------------------- sebatenyawi k’eni ihudi newi.
La setmana té set dies. ሳ-ንት -ባ----- -ሉ-። ሳ___ ሰ__ ቀ__ አ___ ሳ-ን- ሰ-ት ቀ-ች አ-ት- ----------------- ሳምንት ሰባት ቀኖች አሉት። 0
sam-n-ti ----t- k----c-i -----. s_______ s_____ k_______ ā_____ s-m-n-t- s-b-t- k-e-o-h- ā-u-i- ------------------------------- saminiti sebati k’enochi āluti.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. እ--የም-ሰራ-----ት --ች ብ----። እ_ የ_____ አ___ ቀ__ ብ_ ነ__ እ- የ-ን-ራ- አ-ስ- ቀ-ች ብ- ነ-። ------------------------- እኛ የምንሰራው አምስት ቀኖች ብቻ ነው። 0
in-a y--in-se-awi-ā--s-------n---i ---h--newi. i___ y___________ ā______ k_______ b____ n____ i-y- y-m-n-s-r-w- ā-i-i-i k-e-o-h- b-c-a n-w-. ---------------------------------------------- inya yeminiserawi āmisiti k’enochi bicha newi.

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!